N.49 – TEMPS I TERRITORI. LES POLÍTIQUES DE TEMPS DE LES CIUTATS
Data publicació: DESEMBRE - 2008
Articles de Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Teresa TORNS, Vicent BORRÀS, Sara MORENO i Carlolina RECIO; Ulrich MÜCKENBERGER; Sandra BONFIGLIOLI; Luc GWIAZDZINSKI.
Els articles estan escrits en CATALÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ i a l’ANGLÈS.
ISSN: 1888-3621
ISBN: 978-84-88068-97-2
140 pàgines
Temps i territori a la ciutat de Barcelona
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona: .
Pàg. 9-19 (588 Kb.)
A partir de l'evolució de les dades de l'Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, es fa una anàlisi de la gestió dels temps de la població de Barcelona en totes les esferes de la vida: el temps mercantil (treball remunerat i desplaçaments a la feina), el temps familiar domèstic (activitats relacionades amb l'àmbit reproductiu i les tasques de la llar), el temps de lleure (dedicat a activitats més o menys programades dins i fora de la llar) i el temps lliure, un temps molt personal i subjectiu. S'apunta també la relació entre temps i territori i la necessitat que la ciutat s'adapti als seus "usuaris", tant els residents com els qui fan de Barcelona el destí d'algun dels seus temps (de treball, d'estudi, de compres o d'oci).Les polítiques de temps a Europa
Teresa Torns, Vicent Borràs, Sara Moreno, Carolina Recio: Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana (QUIT), Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 20-31 (440 Kb.)
En l'article es fa un balanç de les actuacions que poden ser qualificades com a polítiques de temps a diversos països europeus en els darrers vint anys, per arribar a la conclusió que el temps és una eina clau per definir els límits de l'estat del benestar. D'una banda, l'anàlisi de l'ús social del temps reflecteix una distribució desigual entre homes i dones; de l'altra, la constatació de la importància del temps de treball remunerat en l'organització de la vida de les persones dificulta el desenvolupament de polítiques de temps que plantegin altres formes d'organització del temps de vida.Família, política de temps i desenvolupament urbà: l'exemple de Bremen
Ulrich Mückenberger: Universitat d’Hamburg
Pàg. 32-46 (465 Kb.)
El camí que pot seguir una ciutat quan els seus gestors prenen consciència que el temps és un element transcendental que s'ha d'incorporar a les polítiques de la ciutat s'exemplifica amb el projecte de la ciutat alemanya de Bremen. S'expliquen els diferents projectes clau que Bremen ha ideat per als propers 25 anys i s'analitzen en relació a les implicacions que, mitjançant canvis en la gestió del temps, tindran per a les polítiques familiars, tant individuals com col·lectives.El pla territorial del temps. Polítiques i projectes sobre els temps de la ciutat
Sandra Bonfiglioli: Politècnic de Milà
Pàg. 48-62 (596 Kb.)
Es presenta el Pla territorial dels horaris de la ciutat de Bèrgam (Llombardia, Itàlia) com el cas més avantguardista i, per tant, més representatiu de l'evolució de les polítiques temporals urbanes a Itàlia, principalment pel que fa a la integració dels aspectes temporals i espacials en la qualitat de vida. Per complementar l'explicació dels esdeveniments que han tingut lloc a la ciutat de Bèrgam, s'inclouen reflexions generals sobre l'origen de la planificació temporal, sobre les parts interessades i sobre el paper de les dones.La clau dels temps. De la gestió del temps quotidià a un nou urbanisme del temps
Luc Gwiazdzinski: Universitat Joseph Fourier, Grenoble
Pàg. 64-72 (419 Kb.)
Des d'experiències franceses, es planteja la necessitat que el temps es converteixi en un element central de les polítiques que afecten els usos i les pràctiques de la ciutat. En l'article s'aposta per implicar tots els sectors socials en el disseny d'uns projectes on la gestió del temps sigui clau a escala individual, d'organitzacions i de territoris.
