N.39 – ESTRATÈGIES TERRITORIALS A LES REGIONS CATALANES
Data publicació: JUNY - 2003
Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socioambiental i dels territoris
Alexandre Tarroja: Geògraf
(Oficina de la Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, Diputació de Barcelona)
Pàg. 9-29 (267 Kb.)
Les diagnosis i propostes que es realitzen en l'actualitat des de les regions catalanes mostren com s'està configurant una nova forma d'entendre les estratègies de desenvolupament i ordenació del territori que, en molts aspectes, té punts de coincidència amb les directrius de l'Estratègia Territorial Europea, tant pel que fa als objectius i els criteris de partida com a les metodologies que se segueixen i els instruments que s'utilitzen. Les estratègies territorials de totes les regions coincideixen a establir uns elements comuns: el paisatge i els recursos territorials, juntament amb l'equitat social, passen a ser un tema central que cohesiona i integra la resta d'estratègies. Són factors comuns també una visió cooperativa o complementària de les interrelacions amb les altres regions i entre els sistemes urbans, tot formant estructures policèntriques.La Regió Metropolitana de Barcelona
Juli Esteban: Arquitecte
(Gabinet d’Estudis Urbanístics, Ajuntament de Barcelona)
Pàg. 31-41 (281 Kb.)
El desenvolupament de les infrastructures estratègiques i de mobilitat que permetin exercir la funció de capitalitat amb la màxima eficàcia possible, l'ampliació de l'àmbit territorial fins abastar les comarques que mostren ja relacions intenses amb el centre metropolità, la localització dels increments d'urbanització previstos tenint en compte els models de desenvolupament existents, però decidint al mateix temps sobre el caràcter que han de tenir els teixits urbans i l'estructura de centralitats resultants, així com la protecció i el reforçament dels espais lliures, són els elements bàsics que han de guiar el futur desenvolupament de la Regió Metropolitana de Barcelona.Les Comarques Centrals
Jordi Ludevid: Arquitecte i urbanista
Josep Maria Carrera: Arquitecte i urbanista
Joan Maluquer: Biòleg
Miquel Martí: Enginyer de Camins, Canals i Ports,
Llicenciat en Ciències Polítiques
Montserrat Mercadé: Geògrafa
Joaquim Sabaté: Arquitecte i economista
Pàg. 43-59 (116 Kb.)
Les Comarques Centrals es veuen fortament influïdes per l'extensió territorial de les dinàmiques metropolitanes de la propera regió de Barcelona. L'absorció per part d'una base econòmica, social i territorial pròpia dels forts impactes produïts per la immersió en una economia de creixent interdependència i complexitat, per l'arribada de nous col·lectius socials i per la implantació de models territorials mancats de la necessària base de planejament i ordenació, esdevé el principal repte per a aquesta regió.La Regió de Girona: un model territorial en transformació, amb potencial i fràgil
Joan Vicente: Geògraf
(Càtedra de Geografia i Pensament Territorial,
Universitat de Girona)
Pàg. 61-72 (1.560 Kb.)
Al llarg dels darrers anys la Regió de Girona ha transformat clarament el seu model territorial, tot sobreposant a una estructura policèntrica una de clarament jerarquitzada que comença a emergir. D'aquesta manera, Girona i la seva àrea urbana han guanyat una centralitat diversificada. Aquesta transformació, però, necessita d'un projecte clarament definit que, adaptat a l'actual dinamisme, expliciti i potenciï o corregeixi el model territorial que en resulta per tal d'evitar dèficit infrastructurals, desequilibiris territorials, malbaratament de recursos i impactes negatius sobre el medi.El Camp de Tarragona: frens, possibilitats i planejament territorial
Francesc González i Josep Oliveras: Geògrafs
(Universitat Rovira i Virgili)
Pàg. 75-99 (1.080 Kb.)
El Camp de Tarragona mostra una estructura social i econòmica consolidada i força diversificada, producte del procés de desenvolupament experimentat durant les dècades precedents. En l'actualitat, els objectius se centren en mitigar els efectes perniciosos provocats per aquell desenvolupament accelerat, tot reconduint-los a partir de criteris de sostenibilitat, al mateix temps que s'estenen els seus efectes positius a les àrees geogràfiques i els col·lectius socials que fins ara se n'han vist al marge.La Plana de Lleida. Especialització económica i connexió a la Catalunya de les ciutats
Joan Vilagrasa Ibarz: Geògraf
(Universitat de Lleida)
Pàg. 101-124 (1.230 Mb.)
La Plana de Lleida outre le maintien et la modernisation de son origine agricole, veut tirer profit des accroissements d'accessibilité qu'elle connaitradans un futur immédiat, surtout avec l'arrivée du Train de Grande Vitesse, l'achèvement de la Nationale II et la connexion avec l'Eix Transversal (Axe Transversal) qui s'ajouteront à l'actuelle autoroute A-2 pour devenir un important centre d'activité logistique tout en se pourvoyant des services avancés nécessaires pour le développement de ces fonctions.L'Alt Pirineu i Aran, entre l'eficiència econòmica i la sostenibilitat
Joan Vilagrasa Ibarz: Geògraf
(Universitat de Lleida)
Pàg. 127-149 (937 Kb.)
L'Alt Pirineu i Aran ha experimentat durant els darrers anys un clar transvasament del sector agrari com a base de la seva estructura econòmica cap al sector serveis, i de manera molt marcada al turisme. Aquesta transformació ha representat importants beneficis per a la zona, però també ha comportat una important pressió sobre el medi, l'habitatge i els serveis, que pot acabar afectant negativament els residents.Terres de l'Ebre: una identitat i un projecte de futur. La posició geogràfica, el riu, el paisatge i el capital social, motius d'un nou model de desenvolupament social i ambiental
Alexandre Tarroja, Lara Domingo, Maria Herrero, Gemma Lozano, Valerià Paül i Sergi Saladié: Geògrafs
Pàg. 151-181 (204 Kb.)
Les Terres de l'Ebre duen a terme importants esdeveniments que afectaran de manera decisiva el futur del seu territori. La presa de consciència de la importància d'aquests esdeveniments per part de la seva població ha conduït a un procés de debat i reflexió sobre el present i el futur del propi territori que, més enllà de les reivindicacions específiques sobre alguns aspectes concrets, ha permès elaborar una proposta de desenvolupament i ordenació del territori basada en els seus propis recursos, les activitats lligades al lloc, la qualitat de vida de les persones i el respecte als recursos naturals i el paisatge.Els punts clau en el desenvolupament territorial de les regions catalanes: una síntesi
Joan López: Geògraf
(Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona)
Pàg. 183-198 (220 Kb.)
Les set regions catalanes han coincidit a posar en relleu la importància d'aspectes com la posició, el coneixement, els recursos i la voluntat com a algunes de les potencialitats més destacades per afrontar el seu procés de desenvolupament territorial, al mateix temps que han apuntat l'existència d'alguns requisits necessaris per poder dur-lo a terme. Al costat d'aquestes potencialitats i necessitats comunes existeixen altres elements que requereixen del debat, la col·laboració i el consens entre les regions per tal d'optimitzar la manera com s'articulen territorialment.
