N.38 – ELS NOUS REPTES DE LA MOBILITAT A LA REGIÓ DE BARCELONA
Data publicació: MARÇ - 2003
La mobilitat de les persones a la regió metropolitana de Barcelona
Joan López: Geògraf
(Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona)
Pàg. 9-27 (828 Kb.)
L'augment del nombre i la llargària dels desplaçaments que realitza diàriament la població metropolitana i la progressiva tendència a basar-se en mitjans de transport privat tenen importants repercussions, bàsicament negatives, sobre el territori i el conjunt de la societat. En un moment de conscienciació generalitzada de la problemàtica que generen les actuals pautes de mobilitat, la comprensió de la seva continuació només és possible a partir de la indentificació de les causes que justifiquen el comportament dels que es desplacen. D'igual manera, les respostes que es donin en cada cas hauran de tenir present aquesta diversitat de motivacions.Logística de la distribució urbana de mercaderies
Francesc Robusté: Catedràtic de Transport
(ETS d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona,
CENIT – Universitat Politècnica de Catalunya)
Pàg. 29-47 (187 Kb.)
La Distribució Urbana de mercaderies és un procés vital i per tant estratègic per al creixement econòmic, social i cultural d'una ciutat. Múltiples factors i actors diversos presenten interessos contraposats que xoquen amb especial virulència a les ciutats europees més dinàmiques i al centres històrics de qualsevol ciutat. No existeixen solucions simples a aquest problema, i el sector s'atorga històricament un paper de "víctima" d'un cert "oblit" a tots els nivells. L'article revisa la situació i els actors implicats i els seus punts de vista, analitza els costums actuals, exposa les tendències detectades i proposa millores d'implantació factible.Infraestructures de transport 2002: Estat de la qüestió
Robert Vergés: Enginyer de Camins, Canals i Ports
(Universitat Politècnica de Catalunya)
Pàg. 49-61 (833 Kb.)
El planejament vigent en l'actualitat a la regió metropolitana de Barcelona en matèria d'infrastructures de transport presenta tres limitacions importants per satisfer les necessitats de la seva mobilitat: un marcat protagonisme de les infrastructures ferroviàries, tot limitant l'atenció a la xarxa viària a un planejament clarament desfasat; una clara manca de referències a un transport de mercaderies que veu augmentar diàriament el seu volum; finalment, la dificultat per dissenyar solucions que optimitzin l'oferta global de la xarxa de transport a partir de la coordinació dels elements que la componen.Xarxa viària a la regió metropolitana de Barcelona. Un balanç
Manel Larrosa: Arquitecte
Pàg. 63-85 (2.050 Kb.)
Els problemes de saturació de la xarxa viària bàsica de la regió metropolitana de Barcelona no venen donats tant per la insuficient capacitat d'aquesta com per les seves deficiències d'articulació amb la xarxa secundària. Factors com l'evolució històrica de la xarxa, la diversitat d'administracions que hi tenen responsabilitats, l'existència d'elements distorsionadors com poden ser els peatges o la manca d'inversió han portat a aquesta situació. Davant la naturalesa del problema, cal invertir la tendència actual de promoció de nova xarxa bàsica a favor d'una millor articulació amb la xarxa distribuidora, atenent així a un model que respongui a les canviants necessitats d'infrastructures tenint en compte les limitacions físiques del territori, i que permeti l'adaptació successiva dels elements infrastructurals existents en comptes de tendir a la seva superposició continua.Les propostes per al transport públic de viatgers: el Pla Director d'Infraestructures de Transport Públic Col·lectiu 2001-2010 (PDI)
Jordi Prat: Enginyer de Camins, Canals i Ports
(Director tècnic de l’Autoritat del Transport Metropolità)
Pàg. 87-97 (923 Kb.)
El Pla Director d'Infrastructures 2001-2010, com a instrument per a la planificació i programació de les infrastructures de transport públic col·lectiu a la regió metropolitana de Barcelona, centra les seves actuacions en la millora de la xarxa ferroviària a partir tant de l'ampliació de la xarxa existent en el centre i la perifèria de la regió com del foment de la intermodalitat entre les diverses línies existents i entre aquestes i la resta de mitjans de transport, públics i privats. En aquest sentit, i després de superar el necessari procés de concertació institucional, i de veure's condicionat per l'absència d'un marc de planejament territorial, l'èxit del PDI depèn ara de la seva capacitat per coordinar-se amb la resta d'elements que conformen la mobilitat i per disposar del finançament necessari per fer-lo efectiu.Infraestructures de transport i planejament del territori en un període clau
Juli Esteban: Arquitecte
(Gabinet d’Estudis Urbanístics,
Ajuntament de Barcelona)
Pàg. 99-107 (74 Kb.)
Els moviments de persones i mercaderies es produeixen en funció de la distribució dels habitatges i les activitats al territori que té una lògica clarament supramunicipal. Calen per tant instruments de planejament de suficient escala per poder incidir en les causes principals de la mobilitat i per orientar la seva evolució. Ens trobem a més en un moment en què són previsibles creixements importants en habitatges i llocs de treball al territori que poden produir canvis en el model d'implantació especialment significatius per a la mobilitat. L'article reclama que s'abordi la formulació del necessari, i repetidament posposat, planejament territorial com a instrument esencial per assolir un ús al més eficient possible de l'espai que és la base d'una mobilitat racional.
