N.23 – EL MARESME: PLANEJAMENT URBANÍSTIC I PROBLEMÀTICA TERRITORIAL
Fecha de publicación: FEBRERO - 1995
El Maresme en el context territorial metropolità i català
Salvador Milà: Jurista (Segon tinent d’alcalde-president de l’Àrea de Serveis Territorials, Ajuntament de Mataró)
Pág. 9-19 (257 Kb.)
El Maresme es en aquests moments la comarca de la Regió Metropolitana que esta coneixent canvis més significatius. Aquests canvis deriven en primer lloc de les noves dinàmiques demogràfiques (transformació de segona residencia en primera, pendularitat, immigració intrametropolitana) i de la transformació del teixit econòmic (crisi dels sectors industrials tradicionals, terciarització). Aquestes dinàmiques resulten en una demanda molt alta de sol, demanda que s'afegeix a la procedent d'altres sectors (infrastructures, lleure, serveis, agricultura, medi ambient). Una i altra, confrontades a les peculiaritats físiques de la comarca -un estret corredor entre la Serralada Litoral i el mar-, generen una forta competència per l'ocupacio de sol que porta a l'elevació dels preus, la barreja d'usos i les dificultats d'ordenació. El planejament urbanístic i territorial ha respost de manera insuficient als reptes plantejats per aquesta situació, a causa de la descoordinació del planejament sectorial i del caràcter fragmentari del planejament general. Així doncs, per afrontar l'ordenament futur de la comarca resulta evident, d'una banda, la necessitat de recuperar instruments de planificació, projectació i gestió d'escala intermunicipal per als diferents àmbits de la comarca; d'altra banda, cal un pacte entre totes les administracions i els agents que actuen a l'àmbit metropolita per tal de definir un model territorial general que permeti l'encaix harmònic de les diverses peces, el Maresme entre elles.La política de sòl i habitatge a la comarca del Maresme
Pere Lleonart: Economista (Director-gerent, Gabinet d’Estudis Econòmics, S.A.)
Pág. 21-37 (2.030 Kb.)
Les polítiques de sol i habitatge al Maresme estan estretament condicionades per l'orografia de la comarca. Aquesta fa que la superfície útil per a la urbanització sigui relativament exigua (el 42,2% del total). D'altra banda, la pressió urbanitzadora ha portat que el 55% d'aquella superfície útil estigui ja urbanitzada o compromesa per urbanitzar a curt i mig termini d'acord amb el planejament vigent. Aquesta situació ha comportat una progressiva especialització del sol disponible, de manera que els usos residencials són àmpliament majoritaris, mentre que l'oferta relativa de sol industrial és una de les més baixes de la Regió Metropolitana. Pel que fa a l'habitatge, el ritme constructiu és superior a la mitjana catalana, esperonat com està per la paulatina integració de la comarca en les dinàmiques metropolitanes i el fenomen de la segona residencia, especialment rellevant a l'Alt Maresme. Per preu i tipologia, bona part de les promocions immobiliàries dels darrers anys han estat adreçades a la demanda de renda mitjana-alta procedent de Barcelona, amb un pes notable de l'habitatge unifamiliar aïllat o entremitgeres. Tanmateix, les promocions que entren actualment en el mercat tenen unes característiques i uns preus més assequibles.Els transports i les infraestructures hidràuliques del Maresme
Robert Vergés: Enginyer de camins, canals i ports (Director de la Junta d’Aigües de la Generalitat de Catalunya)
Pág. 39-49 (327 Kb.)
La linealitat orogràfica i la proximitat de la Serralada Litoral al mar han condicionat la dotació d'infraestructures a la comarca del Maresme. D'una banda, aquests factors han potenciat l'aparició de vies de comunicació lineals (i no es pas casualitat que el primer ferrocarril i la primera autopista de la Península apareguessin aquí), d'una altra, han fet necessari l'endegament d'importants obres per fer front als riscos naturals. L'article analitza l'estat actual d'aquestes infraestructures i n'estudia les perspectives de desenvolupament. En primer lloc, la xarxa viaria ha patit fins molt recentment grans problemes a causa de la saturació i la perillositat de la carretera N-11; aquests problemes han quedat resolts en bona part amb la prolongació de l'autopista A-19 i la construcció de l'eix de Parpers, que, tanmateix, caldrà complementar amb d'altres intervencions (laterals de l'A-19 lliures de peatge, "carretera de dalt", millora de la resta d'eixos perpendiculars). La xarxa ferroviària, especialitzada en rodalia, té en l'actualitat prestacions força acceptables; enfront les propostes de modificar el traçat o d'ampliar a quatre vies el tram Barcelona-Mataró, cal millorar les prestacions de la infraestructura ja existent, perllongar la línia fins a Lloret i construir un metro lleuger entre Badalona i Mataró. Pel que fa a les obres hidràuliques necessàries per agençar els prop de 300 punts conflictius en cas d'avingudes, la solució a adoptar, en la major part dels casos, és la canalització de les lleres, i no els transvasaments entre conques o la construcció d'embassaments. En canvi, caldrà construir-ne a la conca de la Tordera, per tal de resoldre els greus problemes d'abastiment d'aigua a l'Alt Maresme.Els espais no urbanitzats i el medi natural a la comarca del Maresme
Agapit Borràs: Arquitecte
Pág. 51-60 (1.010 Kb.)
Les ràpides transformacions que afecten el Maresme estan modificant de manera assenyalada les estructures territorials preexistents. Una de les conseqüències d'aquestes transformacions és la reducció física i la subalternització dels espais no urbanitzats (agraris i d'altres), espais que tradicionalment havien contribuït de manera decisiva a articular el territori comarcal. Enfront aquesta situació, cal reconsiderar les visions segons les quals el sol no urbanitzat seria simplement un espai residual, reserva per a futurs creixements. En efecte, els espais no urbanitzats -correctament tractats i desenvolupats- poden ser un element estructurant del territori, essencial per a la qualitat de vida dels ciutadans, la competitivitat i l'atractivitat de la comarca. Ara bé, per avançar en aquesta direcció cal modificar el caràcter fragmentari del planejament, tant a escala metropolitana com a escala comarcal. Així, caldria construir a la comarca quatre mancomunitats per a l'articulació i gestió del planejament. En el marc d'aquestes mancomunitats seria possible incorporar de manera satisfactoris el buit en la projectació urbanística, desenvolupar -tot donant-li estabilitat- el sol agrari i construir patrimonis públics de sol rural.El model territorial en la revisió del Pla General de Mataró
Montserrat Hosta i Sebastià Jornet: Arquitectes (Àrea de Serveis Territorials, Ajuntament de Mataró)
Pág. 61-78 (2.090 Kb.)
La revisió del Pla General d'ordenació del municipi de Mataró planteja en relació amb el model territorial opcions bàsiques que han d'afectar de fet el desenvolupament de tota la comarca. La revisió del Pla, que l'article aborda en els seus antecedents i objectius, aborda la qüestió des de tres escales d'anàlisi: la relació de la ciutat amb el Maresme central, el seu encaix en el conjunt de la Regió Metropolitana de Barcelona i el seu paper en el context català i europeu. Pel que fa al primer nivell d'escala, els temes centrals són la jerarquia viaria (com a suport de les relacions urbanes i territorials) i la provisió d'espai per a usos, equipaments i dotacions de caràcter supramunicipal. Pel que fa a l'inseriment de la ciutat en el conjunt metropolità, la revisió propugna el caràcter de Mataró com a ciutat madura amb capacitat d'exercir un paper de complementarietat respecte les àrees centrals, gracies a un sistema de comunicacions potent, a la seva potencialitat dinamitzadora i la disponibilitat d'espais oberts. Finalment, en relació amb el context català, Mataró ha d'aprofitar la seva posició com a setena ciutat de Catalunya, frontissa costanera entre l'àmbit metropolita i el nord-est català.El Maresme: planejament urbanístic vigent i perspectives de futur
Ramon Roger: Arquitecte (Sots-director general d’Ordenament Urbanístic, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya)
Pág. 79-91 (306 Kb.)
El planejament urbanístic a la comarca del Maresme ha de fer front a les dificultats derivades de l'escassetat de sòl i dels creixements poc ordenats de períodes anteriors. Així, en bona part dels pobles de la Marina s'ha produït una situació propera a la saturació, fruit d'un creixement ràpid sobre un sòl urbanitzable escàs que les altes rendibilitats agrícoles i la pressió turística han contribuït encara a encarir. D'altra banda, els pobles "de dalt" han crescut amb una estructura arboriforme sobre el tronc de les rieres amb els problemes que això comporta inevitablement. Així, la comarca és un dels territoris de Catalunya amb més dificultats per créixer en termes urbanístics. Enfront aquesta problemàtica, el planejament urbanístic no ha aconseguit resoldre el problema vital de les comunicacions intracomarcals (tot i les evidents millores que l'ampliació de l'A-19 i la comunicació per Parpers representen), ni tampoc ampliar la capacitat d'acollida i definir una estructura comarcal ordenadora. En canvi s'ha aconseguit mantenir importants porcions de sol agrícola, preservar les àrees per sobre la cota de 200 metres i ordenar els creixements i les rehabilitacions locals. La consolidació d'aquests guanys i la resolució d'aquelles mancances és el repte que planteja el desenvolupament futur del planejament de la comarca.El Maresme: dades bàsiques
Joan López i José Luis Flores: Geògrafs (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona)
Pág. 93-114 (572 Kb.)
Dades estadístiques bàsiques del Maresme
