N.45 – POLÍGONOS DE ACTIVIDAD ECONÓMICA: TENDENCIAS DE LOCALIZACIÓN Y ACCESIBILIDAD
Fecha de publicación: JUNIO - 2007
Articles de Carme MIRALLES-GUASCH i Carles DONAT; Àngel CEBOLLADA; Margarida CASTAÑER i Antoni FERRAN; Juli ESTEBAN
Els articles estan escrits en CATALÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ i a l’ANGLÈS
ISSN: 1888-3621
ISBN: 978-84-88068-86-0
111 pàgines
Análisi de l'oferta i la demanda de polígons d'activitat a Catalunya
Carme Miralles-Guasch i Carles Donat: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pág. 9-36 (13.400 Kb.)
Carme Miralles-Guasch i Carles Donat ens parlen de la localització d'aquestes àrees d'activitat econòmica, de la varietat de situacions pel que fa a la dimensió, l'emplaçament i la disponibilitat de sòl, així com de les perspectives de la demanda d'espai. Aquest article desgrana els principals resultats obtinguts a partir de dues fonts quantitatives creades per suplir la carència d'informació sobre els polígons industrials: el Cens de polígons d'activitat de Catalunya 2005-2006 (elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, que recull dades de localització, delimitació, grandària i nivell d'ocupació) i la Mostra de polígons d'activitat de Catalunya 2005-06, que dóna informació sobre les activitats presents en els polígons. L'anàlisi de la dialèctica entre oferta-demanda es fonamenta tant en aquestes dades quantitatives com en informació qualitativa sistemàtica recollida a través d'entrevistes en profunditat a actors rellevants i experts en la matèria.L'accessibilitat als polígons industrials: una assignatura pendent
Àngel Cebollada i Frontera: Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
Pág. 38-47 (531 Kb.)
Àngel Cebollada reflexiona sobre l'assignatura pendent de l'accessibilitat als polígons industrials. A partir de la constatació que la relocalització de la indústria a les perifèries urbanes s'ha fet sense tenir en compte les necessitats d'accessibilitat del personal treballador, dibuixa una situació resultant amb dèficits molt greus d'oferta de transport col.lectiu i on el cotxe és, ara per ara, l'instrument que millor hi garanteix l'accés. Com a vies de correcció o redreçament s'assenyala la posada en pràctica dels nous instruments previstos per la llei de mobilitat de Catalunya: molt especialment, els plans de mobilitat a polígons industrials i la figura del gestor de la mobilitat.Instruments per a la planificació, el disseny i la gestió de les noves àrees d'activitat econòmica
Margarida Castañer i Antoni Ferran i Mèlich: Presidenta de la SCOT, Directora de la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot.
Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Vic
Pág. 48-55 (475 Kb.)
Margarida Castañer i Antoni Ferran revisen les conclusions de les terceres jornades sobre avaluació ambiental aplicada al planejament territorial i urbanístic. Els seus objectius eren proposar formes d'aplicació de la Directiva comunitària 2001/1452/CE a la concepció de les noves àrees d'activitat econòmica, analitzar com hi pot incidir la planificació territorial, establir criteris ambientals i paisatgístics per orientar la selecció de localitzacions i el seu disseny i, finalment, llançar el repte de la col·laboració interadministrativa per a la promoció d'àrees d'activitat d'abast supramunicipal.Els espais d'activitats econòmiques en el planejament territorial
Juli Esteban i Noguera: Director del Programa de Planejament Territorial, Generalitat de Catalunya
Pág. 56-63 (2.270 Kb.)
Tanca aquesta edició un quart article on Juli Esteban reflexiona sobre la capacitat, les eines i les formes com la planificació física pot incidir en les dinàmiques de localització de l'activitat econòmica. Partint de la definició d'uns principis orientadors per a propiciar la convivència amb altres activitats i racionalitzar-ne la implantació, es comenten les dificultats d'índole espacial i temporal per part de les diferents figures de planificació territorial per a marcar pautes d'ubicació, de dimensió o de barreja amb altres usos, així com per a imposar un model urbanístic de concentració i proximitat. Es proposen, també, "tècniques de planejament" per a donar sortida a aquestes dificultats, com ara la regulació de la distribució espacial tant dels processos més coneguts com de les oportunitats de noves implantacions d'activitats no previstes.
