COHESIÓ SOCIAL I URBANA
Sistema integrat d’informació metropolitana sobre cohesió social i urbana (SIMCSU)
El nou sistema integrat d’informació metropolitana sobre cohesió social i urbana està conformat per un conjunt de fonts de dades que s’articulen per oferir coneixement a diverses escales territorials sobre estratificació social, desigualtats socials i urbanes, distribució de la renda, risc de pobresa i exclusió, diferenciació socioresidencial i processos socioterritorials. Aquest sistema d’informació el conformen:
- Les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), és una font de dades construïda a partir de l’Enquesta de condicions de vida (ECV) (mostra ampliada). Té una periodicitat anual i recull informació relativa a la renda, la privació material, l’habitatge, el mercat de treball, la formació o l’estat de salut.
- L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB), operació de periodicitat triennal que recull informació relativa a la mobilitat residencial, l’ús del territori i la valoració de l’entorn residencial.
- Registres administratius, la recopilació anual d’aquest tipus d’informació permet informar sobre diferents temàtiques relacionades amb la cohesió social (renda, protecció social, etc.) per àrees petites (secció censal, grid censal, barris, municipal).
El disseny d’aquest sistema d’informació es fonamenta en la idoneïtat, l’eficiència i la complementarietat de les dades que agrupa, tot amb l’objectiu final de facilitar la producció de coneixement per diferents escales territorials.
Presentació
Les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) és una operació d’estadística experimental que s’emmarca en l’actuació del Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020 “Estimació territorial de l’Enquesta de condicions de vida” . Aquesta font de dades pren el relleu de la que fins ara havia estat la referent en l’àmbit metropolità en matèria de condicions de vida, l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de població (ECVHP), també coneguda com l’Enquesta Metropolitana.
Les EMCV es construeixen a partir de les dades que ofereix l’Enquesta de condicions de vida (ECV), una operació de periodicitat anual realitzada per l’INE des de 2004. Des de 2016, la mostra per Catalunya d’aquesta enquesta és ampliada per l’Idescat en col·laboració amb l’Institut Metròpoli , tot amb el suport del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. L’ECV és una operació d’estadística oficial que té per objectiu obtenir informació sobre la renda i les condicions de vida de les llars, la composició de la pobresa i l’exclusió social. L’ECV s’emmarca dins de les European Union Statistics on Income and Living Conditions (EU-SILC) i els seus resultats són comparables a escala nacional i europea.
El mètode d’elaboració de les EMCV ha estat dissenyat i desenvolupat conjuntament per l’Institut Metròpoli i l’Idescat amb l’objectiu de guanyar robustesa en les estimacions realitzades sobre les condicions de vida de la població a una escala inferior a la de l’Àmbit Metropolità de Barcelona.
Metodologia
La metodologia utilitzada a l’ECV en la recollida de la informació és l’entrevista personal amb suport informàtic (CAPI). L’enquesta s’adreça a la població resident en habitatges familiars de Catalunya. La informació que es recull és de caràcter transversal i longitudinal.
El mètode d’elaboració de les EMCV es basa en la suma de mostres (data pooling) de dues edicions consecutives de l’ECV, incorporant els procediments pertinents per construir una mostra estrictament transversal (re)calibrada per les diferents corones metropolitanes que conformen l’Àmbit Metropolità de Barcelona.
Continguts
Els continguts de les EMCV són els mateixos que els de l’ECV, els quals es recullen mitjançant 3 qüestionaris (fitxa de la llar, qüestionari de la llar i qüestionari individual). A la fitxa de la llar es recull la informació sociodemogràfica bàsica de cadascun dels membres de la llar i és respost per la persona informant de la llar. El qüestionari de la llar el respon la mateixa persona, però en aquest cas, es tracten temes que afecten el conjunt de la llar, com ara característiques generals de l’habitatge, el règim de tinença i els costos associats a l’habitatge, l’equipament de la llar, la situació econòmica de la llar, els ingressos que rep la llar en el seu conjunt i l’autoconsum. El qüestionari individual el responen tots els membres de la llar de 16 i més anys i recull informació sobre dades demogràfiques bàsiques, l’activitat i l’ocupació, els ingressos individuals, l’estat de salut, l’accés a l’atenció sanitària i la formació.
L’única informació no disponible a les EMCV és la referent als mòduls temàtics addicionals que incorpora l’ECV, els quals van canviant any rere any.
Resultats i publicacions
Podeu trobar els resultats de l’EMCV al Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA)
Síntesi de resultats EMCV:
Els resultats de l’ECV per Catalunya es poden consultar a la web d’Idescat.
Accés a les dades
Les dades de les Estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV) publicades a través del present portal web són propietat de l’IERMB i Idescat, sota conveni d’estadística experimental. Aquesta informació estadística es posa a disposició de les institucions, centres de recerca, investigadors/es i públic en general, en accés obert i gratuït, amb l’objectiu que es pugui fer ús per a la seva explotació i comunicació pública, sempre que se citi la font, amb el nom de l’operació i de les entitats signants.
Per sol·licitar les microdades s’ha d’enviar un correu electrònic (cessio.dades@institutmetropoli.cat) que inclogui una presentació de la persona que realitza la demanda i l’interès per obtenir les dades.
Igualment, es podran utilitzar llicències Creative Commons de reconeixement d’autoria, per a usos no comercials i sense obra derivada (CC BY NC ND), per a la difusió d’obres que derivin d’aquests resultats quan s’hagin de protegir especialment d’acord amb la Llei de propietat intel·lectual.
La cessió de les microdades de l’ECV, d’acord amb la Llei d’estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya), només està prevista a aquelles institucions o òrgans que les necessitin per dur a terme les estadístiques oficials que tinguin encomanades, o bé als instituts d’investigació científica i investigadors/es sempre que no permetin una identificació directa de les persones físiques o jurídiques. Aquesta informació pot sol·licitar-se a l’Idescat d’acord amb criteris i procediments establerts en el Decret 143/ 2010, de 19, d’octubre, del Registre de Fitxers Estadístics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadístic.
Presentació
L’Enquesta de cohesió urbana (ECURB) és una operació estadística específica que té per objectiu obtenir informació triennal sobre aspectes relacionats amb la cohesió social des d’una perspectiva territorial, com ara la diferenciació residencial i la desigualtat urbana, la vulnerabilitat urbana i els processos d’exclusió territorial, els efectes de barri, la participació comunitària i les xarxes de suport, la mobilitat residencial i l’ús del territori.
L’operació compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Metodologia
La metodologia utilitzada en la recollida de la informació és l’entrevista telefònica assistida per ordinador (CATI). L’enquesta s’adreça a la població de 16 i més anys resident en habitatges familiars principals de la Àmbit Metropolità de Barcelona. La informació que es recull és de caràcter transversal.
Mostra
L’ECURB es realitza mitjançant un mostreig aleatori estratificat. La població es divideix en estrats definits en funció del territori de residència, el sexe, l’edat i el lloc de naixement. La primera variable utilitzada en el procés d’estratificació és la territorial (àmbits territorials, subàmbits, municipis i districtes).
La grandària mostral teòrica de l’ECURB és de 7.600 individus, assumint un error mostral per al conjunt de l’Àmbit Metropolità de Barcelona de ±1,12%.
Qüestionari
El qüestionari de l’ECURB integra diferents blocs temàtics: la identificació de la llar, la procedència geogràfica, l’origen social, la formació, l’activitat, els ingressos, l’habitatge principal, la mobilitat residencial, la mobilitat quotidiana, l’ús del territori, la valoració de l’entorn residencial, les xarxes socials de suport, la participació comunitària i la salut i el benestar. A més, també inclou un mòdul addicional sobre diferents temàtiques que canviaran en cada edició.
Resultats i publicacions
Podeu trobar els resultats de l’ECURB al Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA).
Síntesi de resultats ECURB:
– ECURB 2017.
Accés a les dades
Les dades obtingudes mitjançant l’Enquesta de Cohesió Urbana i publicades a través del present portal web són propietat de l’IERMB i de les entitats promotores de l’operació estadística (Àrea Metropolitana de Barcelona i Ajuntament de Barcelona). Aquesta informació estadística es posa a disposició de les institucions, centres de recerca, investigadors/es i públic en general, en accés obert i gratuït, amb l’objectiu que es pugui fer ús per a la seva explotació i comunicació pública, sempre que se citi la font, amb el nom de l’operació i de les entitats signants.
Per sol·licitar les microdades s’ha d’enviar un correu electrònic (cessio.dades@institutmetropoli.cat) que inclogui una presentació de la persona que realitza la demanda i l’interès per obtenir les dades.
Igualment, es podran utilitzar llicències Creative Commons de reconeixement d’autoria, per a usos no comercials i sense obra derivada (CC BY NC ND), per a la difusió d’obres que derivin d’aquests resultats quan s’hagin de protegir especialment d’acord amb la Llei de propietat intel·lectual.
Presentació
Les dades provinents de fonts administratives adquireixen cada vegada més protagonisme en els sistemes d’informació estadística. Un dels seus atributs és la reducció de costos que comporta el seu ús respecte el procés de producció de la informació. A més, també poden oferir grans prestacions tant en termes de detall territorial com de periodicitat.
Per tal de complementar i ampliar la informació de la resta de font de dades que conformen el SIMCSU, l’Àrea de Cohesió Social i Urbana de l’IERMB du a terme una estratègia de recopilació sistemàtica d’informació provinent de registres administratius. L’objectiu principal d’aquesta activitat és l’obtenció i tractament de dades d’origen administratiu per àrees petites (secció censal, grid censal, barri, municipi) sobre estratificació social, desigualtats socials i urbanes, risc de pobresa i diferenciació socioresidencial a la metròpoli barcelonina.
Metodologia
La recopilació d’aquestes informacions d’origen administratiu només es realitza per l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona i es fa a partir de la informació publicada per altres institucions com ara l’INE, l’Agència Tributària (AEAT), la Diputació de Barcelona (Programa HERMES), l’Idescat, el Departament d’Ensenyament o el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
El criteri que se segueix per recollir les dades, més enllà de la temàtica, és que informin a per unitats territorials inferiors al de l’àrea metropolitana de Barcelona amb una periodicitat anual.
Continguts
La informació d’origen administratiu que s’està recopilant fa referència a ingressos, aspectes sociodemogràfics, situacions de desocupació, aspectes formatius i protecció social.
Resultats i publicacions
Podeu trobar les informacions recopilades d’origen administratiu al Sistema d’Indicadors Metropolitans de Barcelona (SIMBA).
Presentació
L’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població (ECVHP) s’ha portat a terme entre els anys 1985 i 2011, realitzant-se fins a sis edicions amb una periodicitat quinquennal. Durant aquest període es poden distingir dues etapes de durada desigual. La primera etapa (1985-2000), d’estadística no oficial, s’inicia amb l’Enquesta Metropolitana, condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona en el marc de l’aleshores Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona (actualment IERMB) amb la col·laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona (actualment AMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’enquesta es va consolidar i va anar ampliant progressivament l’àmbit territorial objecte d’estudi.
La segona etapa (2006-2011), es caracteritza fonamentalment perquè l’operació pren caràcter d’activitat estadística oficial. En aquesta fase i fruit del caràcter oficial, l’àmbit territorial abasta el conjunt del territori català. A la darrera edició (2011), a més de mantenir aquest caràcter oficial, es fusionen els continguts propis i històrics de l’ECVHP amb els continguts harmonitzats de les Estadístiques de la Unió Europea sobre la renda i condicions de vida (EU-SILC), tot possibilitant la comparació en indicadors clau de distribució de la renda, pobresa o exclusió social a escala nacional i europea.
Figura 1. Àmbit territorial de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població, 1985-2011
| Etapa d’estadística no oficial | Etapa d’estadística oficial | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1985 | 1990 | 1995 | 2000 | 2006 | 2011 | |
| Institucions promotores | Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona
Corporació Metropolitana de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona |
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona |
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona |
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona |
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Institut d’Estadística de Catalunya Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona |
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) Àrea Metropolitana de Barcelona Diputació de Barcelona |
| Àmbit territorial | Àrea metropolitana de Barcelona | Regió I de Catalunya | Regió metropolitana de Barcelona | Província de Barcelona | Catalunya | Catalunya |
| Municipis | 27 | 129 | 162 | 311 | 946 | 947 |
| Superfície | 476 km2 | 2.459 km2 | 3.235 km2 | 7.718 km2 | 32.106 km2 | 32.106 km2 |
Font: Elaboració IERMB a partir de les dades del Padró municipal d’habitants, Idescat.
Una vegada finalitzada l’edició 2011 de l’ECVHP es va plantejar la necessitat de repensar la coexistència de les dues fonts oficials sobre condicions de vida (ECV i ECVHP) presents en aquell moment en el panorama estadístic català. L’opció que va aplegar més consens institucional i acadèmic va ser la d’optar per una operació única que donés resposta tant a l’àmbit metropolità com al català. Això ha estat possible a partir d’una ampliació de la mostra de l’ECV que preserva la significativitat estadística de la informació en els àmbits territorials de referència de l’ECVHP.
Aquesta nova operació implica:
- Articulació d’un doble marc de col·laboració INE-Idescat i Idescat-IERMB. Consens institucional que aposta per la major eficiència en la gestió i l’aprofitament dels recursos públics.
- Periodicitat anual de l’operació. Fet que suposa un guany substancial respecte la periodicitat quinquennal de l’ECVHP.
- Informació unívoca i de màxima qualitat. Particularment en el cas de la variable renda, ja que és construïda per l’INE comptant amb la disponibilitat de registres procedents de l’Agència Tributària.
- Recomposició de la informació de la sèrie històrica de l’ECVHP. El qüestionari de l’ECV cobreix una part important del qüestionari de l’ECVHP (sobretot el de la darrera edició), i es garanteix, per tant, el manteniment d’una gran part de la sèrie històrica de dades. La resta de continguts, que afecten només les temàtiques socioterritorials (mobilitat residencial, ús del territori, percepció/valoració de l’entorn residencial) es cobreixen amb una enquesta complementària centrada en aspectes relacionats amb la cohesió urbana (ECURB).
Metodologia
Les bases metodològiques de la darrera edició de l’ECVHP (2011) es recullen en el document que es pot descarregar en aquest enllaç. S’hi pot trobar tot el que fa referència als orígens i evolució de l’enquesta, als objectius i línies de recerca, al disseny mostral, als àmbits d’investigació, als conceptes més utilitzats i les seves definicions, així com la metodologia utilitzada en la recollida de la informació.
Mostra
Figura 2. Tipus de mostreig de l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població, 1985-2011
| Etapa d’estadística no oficial | Etapa d’estadística oficial | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1985 | 1990 | 1995 | 2000 | 2006 | 2011 | |
| Tipus de mostreig | Aleatori estratificat | Aleatori estratificat | Aleatori estratificat | Aleatori estratificat | Aleatori estratificat | Bietàpic amb estratificació a la primera etapa |
| Univers poblacional | Individus 18 i més anys | Individus 18 i més anys | Individus 18 i més anys | Individus 18 i més anys | Individus 16 i més anys | Llars Individus 16 i més anys |
| Àmbit territorial | Àrea metropolitana de Barcelona | Regió I de Catalunya | Regió metropolitana de Barcelona | Província de Barcelona | Catalunya | Catalunya |
| Població | 3.109.792 hab. | 4.064.417 hab. | 4.347.164 hab. | 4.736277 hab. | 7.134.697 hab. | 7.512.381 hab. |
| % població Catalunya | 50,9% | 65,9% | 71,4% | 75,6% | 100,0% | 100,0% |
| Grandària mostra | 4.912 individus | 5.061 individus | 5.263 individus | 6.830 individus | 10.397 individus | 4.232 llars 8.000 individus |
| Error mostral | ±2,0% | ±1,9% | ±1,8% | ±1,5% | ±0,7% | ±1,5% llars ±1,1% individus 16 i més anys |
Questionaris
ECVHP 2011
ECVHP 2006
ECVHP 2000
ECVHP 1995
ECVHP 1990
ECVHP 1985
Resultats i publicacions
Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2011
Resultats sintètics Catalunya (Publicats per l’Institut d’Estadística de Catalunya)
Resultat sintètics Barcelona. Ciutat, Regió Metropolitana, Província (Publicats per l’IERMB)
Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, 2006: publicades per l’IERMB; publicades per altres institucions.
Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’Enquesta de la regió de Barcelona 2000.
Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1995.
Enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990. Condicions de vida i hàbits de la població: publicacions de l’enquesta de la regió metropolitana de Barcelona 1990.
Enquesta metropolitana 1985. Condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona: publicacions de l’Enquesta metropolitana 1985.
Accés a les dades
2006-2011
D’acord amb la Llei d’estadística de Catalunya (Llei 23/1998, de 30 de desembre, d’estadística de Catalunya), la cessió de microdades de l’enquesta només està prevista a aquelles institucions o òrgans que les necessitin per dur a terme les estadístiques oficials que tinguin encomanades, o bé als instituts d’investigació científica i investigadors/es sempre que no permetin una identificació directa de les persones físiques o jurídiques. Aquesta informació pot sol·licitar-se a l’Idescat d’acord amb criteris i procediments establerts en el Decret 143/ 2010, de 19 d’octubre, del Registre de Fitxers Estadístics i de les cessions de dades sotmeses a secret estadístic.
1985-2000
Per sol·licitar les microdades s’ha d’enviar un correu electrònic (cessio.dades@institutmetropoli.cat) que inclogui una presentació de la persona que realitza la demanda i l’interès per obtenir les dades.
Igualment, es podran utilitzar llicències Creative Commons de reconeixement d’autoria, per a usos no comercials i sense obra derivada (CC BY NC ND), per a la difusió d’obres que derivin d’aquests resultats quan s’hagin de protegir especialment d’acord amb la Llei de propietat intel·lectual.
Notícies
15.000 víctimes en sinistres de trànsit el 2023 a l’àrea metropolitana de barcelona
Gairebé el 50% de les víctimes en sinistres de trànsit del conjunt del país es van produir a l’àrea metropolitana de Barcelona
L’ocupació assoleix valors màxims, el turisme supera els valors de 2019, i l’atur disminueix lleugerament
El Flaix Econòmic del 2n trimestre de 2024 mostra que l’ocupació supera en un 9% els valors del 2019
El 14,6% dels treballadors haurien de canviar d’ocupació per eliminar la segregació laboral als municipis de l’AMB
Quina ha estat l’evolució de la segregació laboral? Com es desglossa per sectors d’activitat? Aquest estudi de l’àrea d’economia regional i urbana de l’Institut Metròpoli analitza aquestes qüestions
Busquem tècnic/a superior en sostenibilitat per col·laborar en el projecte competitiu AGROESCALING
Us hi podeu presentar fins al pròxim 7 de novembre de 2024
Contacte
L’Institut Metròpoli té la seva seu social al campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Universitat Autònoma de Barcelona
Campus de Bellaterra
Plaça del Coneixement, edifici MRA, p. 2
08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès)
tel.: 93 586 88 80
e-mail: info@institutmetropoli.cat
Horari d’atenció al públic: 8-15h
Formulari de contacte
Per una relació detallada de les vies d’accés a l’Institut Metròpoli, cliqueu aquí
