Primer informe sobre la percepció de seguretat de les dones de l’àrea metropolitana de Barcelona

L’anàlisi recull informació sobre l'experiència de victimització de les dones amb el doble objectiu de visibilitzar-la i orientar les polítiques públiques de seguretat i prevenció per a les dones

29/09/2023

Els índexs de victimització d’ambdós sexes no presenten grans diferències. De fet, en la majoria d’anys, aquests són més elevats entre els homes. Així, des de l’esclat de la crisi econòmica l’any 2008, s’observa com l’índex de victimització dels homes és lleument superior que el de les dones. I és a partir de l’any 2016 en què els índexs de victimització d’ambdós sexes es retroben, tot i que el 2019 es produeix un repunt superior en el cas de les dones. L’any 2020 els índexs cauen a conseqüència de la irrupció de la pandèmia de Covid-19 i comencen a recuperar-se el 2021 quan es comencen a retirar totes les restriccions de mobilitat i interacció física.

El 14,7% de les dones de l’àrea metropolitana barcelonina han patit algun fet relacionat amb la seguretat personal

L’índex global de victimització es pot desagregar en els 5 àmbits delictius de major exposició a la delinqüència comuna en el context urbà. D’acord amb això, en el cas de les dones la victimització es reprèn en tots els àmbits delictius, essent els índexs i de la seguretat personal i els vehicles els que presenten una major prevalença en la victimització de les dones.

Concretament, El 14,7% de les dones de l’àrea metropolitana barcelonina han patit algun fet relacionat amb la seguretat personal i el fet més freqüent en l’àmbit de la seguretat personal que pateixen les dones és el robatori de bossa o cartera (5,3%), l’intent de robatori de bossa o cartera (3,6%) i els robatoris de mòbil (2,6%). Els segueixen les amenaces (2,4%) i els intents de robatoris de mòbil (1,7%). El 10,8% de les dones de l’àrea metropolitana de Barcelona han estat víctimes d’un fet adquisitiu sense violència.

El vehicle és el segon àmbit de victimització de major prevalença entre les dones: el 5,1% afirma haver estat víctima d’almenys un fet contra el vehicle. En l’àmbit del vehicle, els fets més habituals són els robatoris d’accessoris de vehicle que han afectat a un 2,5% de les dones i suposen el fet més habitual que les dones pateixen en aquest àmbit, seguits dels robatoris d’objectes de l’interior del vehicle i, en tercer lloc, dels intents de robatori del vehicle (1,1%).

El 4,1% de les dones han estat víctimes d’una agressió física o un intent d’agressió, intimidació o amenaça durant l’any anterior

L’EVAMB 2022 introdueix una pregunta nova en relació amb la seguretat personal de caràcter violent, és a dir, pels fets sense voluntat adquisitiva. En concret, s’ha preguntat a aquelles persones que han patit una agressió física o un intent d’agressió, intimidació o amenaça, si creien que el fet d’haver-la patit tenia alguna relació amb algun dels següents motius: per ser dona, pel color de la pell, ètnia o país d’origen, per les seves creences religioses, per la seva llengua, per la seva orientació sexual, per les seves capacitats diverses, pel seu aspecte físic o per altres motius.

Aquestes informacions ens permeten calcular un índex d’agressions per discriminació, que és un indicador percentual en què es relaciona el nombre total d’entrevistats amb els que han estat víctimes d’agressions, intents o amenaces per raons discriminatòries. El 4,1% de les dones han estat víctimes d’una agressió física o un intent d’agressió, intimidació o amenaça durant l’any anterior. Entre els motius de l’agressió, intent o intimidació, destaquen el mateix fet de ser dona així com el seu aspecte físic.

La proporció de dones que han estat víctimes és, en general, més elevada a les ciutats més grans i centrals del territori metropolità

Els índexs de victimització de les dones es desagreguen territorialment en funció de les cinc zones metropolitanes (Barcelona, Besòs, Llobregat-continu, Ordal-Llobregat i Vallès-Collserola) i també segons la grandària poblacional dels municipis. Els resultats constaten que la proporció de dones que han estat víctimes és, en general, més elevada a les ciutats més grans i centrals del territori metropolità, amb algunes especificitats:

• Gairebé el 24% de les dones residents a Barcelona han estat víctimes d’un fet delictiu, el que situa a la ciutat com l’àmbit metropolità amb un índex de victimització més elevat.
• Segueix la zona del Besòs, amb un índex de victimització de les dones d’un 20%. En aquest àmbit territorial la victimització de les dones és major entre les residents de Badalona (23,8%) que a Santa Coloma de Gramenet (11,0%). Entre els fets patits per les dones de Badalona destaquen aquells relacionats amb la seguretat personal (16,7%) i els vehicles (4,5%).

A la zona del Llobregat continu l’índex de victimització global de les dones és pràcticament del 20%. Les dones de l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex de victimització del 25,2% i, en canvi, a Cornellà de Llobregat del 16,6%. De fet, les dones de l’Hospitalet de Llobregat són les que pateixen més victimització en els fets relacionats amb la seguretat personal (18,4%) i en els fets contra el vehicle (6%).

Pel que fa al tipus d’espais on les dones han estat més victimitzades:

• Els llocs d’estada i de pas (carrers, parcs, places…) han estat l’escenari del 32,1% dels fets delictius que pateixen les dones i es mantenen com el primer espai de major atracció delictiva.
• Bona part de l’activitat delictiva a l’àrea metropolitana que pateixen les dones es concentra en els entorns residencials. El 27% dels fets que han patit les dones han tingut lloc en domicilis, porteries, accessos als edificis, escales de veïns així com en els carrers més pròxims a l’habitatge (entorns residencials).
• El 21,7% dels fets han passat en les infraestructures del transport (terminals, estacions, parades al carrer, andanes, autobusos, metros i trens…) i són el tercer escenari en què es concentra l’activitat delictiva que pateixen les dones. I a més, cal assenyalar, que es presenten diferències estadísticament significatives en aquest àmbit, essent les dones més victimitzades que els homes.
• Els espais comercials i laborals, així com els espais d’oci i restauració són els escenaris amb una menor atracció delictiva de les victimitzacions.

 

La seguretat percebuda de les dones als barris i a les ciutats metropolitanes

La valoració mitjana de les dones sobre la seguretat dels barris metropolitans ha estat de 6,26 punts en una escala de 0-10. I, en canvi, la valoració mitjana que han atribuït al municipi és de 5,81 també en una escala de 0-10. Quan aquestes dades es posen en relació amb el conjunt de la sèrie es pot observar com les dones de la metròpoli avui dia consideren que les ciutats i els barris de la metròpoli són més segures del que ho eren fa 20 anys.

• Les dones de les zones del Besòs i de Barcelona són les que valoren el nivell de seguretat tant del barri com de la ciutat amb puntuacions més baixes. En concret, les residents al Besòs valoren amb 5,52 punts de mitjana la seguretat a la ciutat i amb 5,69 la seguretat al barri, mentre que les residents de Barcelona ho fan amb un 5,37 a la ciutat i amb un 6,07 al barri.
• En l’altre extrem, el Vallès-Collserola, en general, i Sant Cugat del Vallès, en particular, destaquen per ser els territoris on el nivell de seguretat del barri i de la ciutat rep les valoracions més elevades per part de les seves veïnes.

El 19,5% de les dones que resideixen a l’àrea metropolitana han avaluat el nivell de seguretat del seu barri per sota dels 5 punts en l’escala de 0 a 10

Del nivell de seguretat al barri se’n pot derivar un indicador que permet analitzar de manera específica el sentiment d’inseguretat de les dones. Aquest consisteix en el càlcul de la proporció de dones que suspenen la seguretat del seu barri: el percentatge de dones entrevistades que en l’escala de 0 (gens segur) a 10 (totalment segur) valora la seguretat del barri amb menys de 5 punts. Tenint en compte això, s’observa com:

• A l’última edició, un 19,5% de les dones que resideixen a l’àrea metropolitana han avaluat el nivell de seguretat del seu barri de residència per sota dels 5 punts en l’escala de 0 a 10; expressaven així que se sentien poc segures o insegures. Es tracta d’una proporció més elevada que la d’homes que atribueix una seguretat insuficient al seu barri.
• Si tenim en compte tota la sèrie, s’observa com les dones han avaluat sempre el nivell de seguretat del seu barri de residència per sota dels 5 punts en major proporció que els homes, tot i que des del 2019 sembla que aquesta diferència capa cop és menor.

L’anàlisi de la percepció d’inseguretat a partir de l’atribució del nivell de seguretat al barri aporta una mesura i una visió general del possible sentiment de por. Per tal d’afinar més l’estudi, enguany s’ha introduït una pregunta nova en què es demana quines són les sensacions de les persones entrevistades en determinats i espais i circumstàncies amb la idea de copsar aquestes inseguretats més quotidianes.

Es pregunta per tres emocions o estats diferents (seguretat, alerta i inseguretat) que es poden donar en diferents espais i circumstàncies, des de l’àmbit o íntim de les persones (casa seva) fins a situacions quotidianes com ara anar en transport públic o creuar-se amb una patrulla de policia. Els resultats mostren com en general les dones se senten segures o fora de perill. Ara bé:

Les dones se senten més segures a casa seva i als equipaments. La sensació d’inseguretat de les dones destaca sobretot quan es troben amb persones amb una actitud violenta o agressiva (73,7%), quan veuen espais vandalitzats o amb destrosses (53,3%) o en els carrers i parcs solitaris o poc freqüentats (44,7%). L’estat d’alerta de les dones s’activa sobretot en el transport públic (47,6%) i en les zones, carrers i espais comercials (45,6%). Tot i que la majoria de les dones se senten segures a casa seva, cal destacar que hi ha un 12,5% que es troben en alerta en aquest espai i un 1,7% que s’hi senten insegures

 

 

Primer informe sobre la seguretat de les dones

L’informe sobre la seguretat de les dones a partir de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2022 sorgeix de la urgència de disposar de dades i d’informació sobre la realitat de les dones. Per una banda, es vol visibilitzar la seva experiència i ser sensibles a la seva realitat i, d’altra banda, oferir indicadors per orientar les polítiques públiques de seguretat i prevenció per a les dones. Per aquest motiu, enguany s’ha elaborat un informe específic amb informació de la victimització i de la percepció de seguretat de les dones de l’àrea metropolitana de Barcelona.

L’EVAMB és una enquesta que forma part del pla estadístic oficial amb més de trenta anys d’història i una de les poques enquestes en el marc comparat que disposa d’una sèrie tan llarga. Està impulsada per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona i coordinada tècnicament per l’àrea de seguretat i convivència de l’Institut Metròpoli.

• Podeu consultar aquí l’Informe Victimització i percepció de seguretat de les dones a l’àrea metropolitana de Barcelona