Un 30% de la població vulnerable a l’àrea metropolitana de Barcelona no pot mantenir la temperatura durant l’estiu

És una de les principals conclusions de l’enquesta "Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes", elaborada per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

02/08/2024

Tot i l’ampli ventall de mesures per tenir un bon confort tèrmic que prenen les persones enquestades d’aquestes zones més vulnerables,  un 30,7 % d’aquestes afirma que no pot mantenir l’habitatge a una temperatura adequada durant l’estiu, i un 19,3 % durant els mesos freds. Aquesta és una de les principals conclusions de l’enquesta “Percepcions i estratègies d’adaptació a la calor extrema de les llars vulnerables metropolitanes”, elaborada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut Metròpoli. A més, un 11,5 % dels enquestats té retards en el pagament de les factures de serveis bàsics. 

Una enquesta anterior feta l’estiu del 2022 sobre hàbits energètics a les llars metropolitanes,  ja va detectar xifres semblants pel que fa al desconfort a l’hivern (18,8 %), mentre que les xifres de desconfort eren inferiors a l’estiu (23,0 %). La comparativa indica que la pobresa energètica s’està agreujant especialment en aquestes zones vulnerables amb l’increment de temperatures a l’estiu. 

Els espais quotidians en què es percep la calor amb més intensitat són els centres urbans de les ciutats o dels barris, els recorreguts diaris a peu o en bicicleta i a casa durant el dia i la nit. El transport públic i la feina, són els espais de més confort tèrmic. 

Dels resultats també s’extreu que hi ha un cert coneixement dels ajuts per estalviar o per pagar la factura d’energia, però encara hi ha un ampli desconeixement sobre altres programes per fer front a la calor, com els avisos per onada de calor, les ajudes per aïllar millor els habitatges o bé els refugis climàtics. Mentre 4 de cada 10 persones enquestades coneixen els ajuts per estalviar i pagar l’electricitat, només 1 de cada 10 persones coneixen els refugis climàtics que hi ha al seu barri o a la seva ciutat. 

 

 

L’estudi també extreu un seguit de conclusions relacionades amb la salut, la condició física o social, l’adaptació a la calor i els hàbits quotidians: 

  • L’augment de la temperatura ha provocat problemes comuns a 5 de cada 10 persones enquestades, com dificultat per conciliar el son o més cansament. Més d’un 25% també declara dificultats per concentrar-se i més ansietat o malestar emocional. A més, 1 de cada 10 de les persones reporta l’empitjorament de malalties prèvies, mals de cap o migranyes. Es donen algunes diferències segons les característiques dels diversos grups: les dones, les persones amb una percepció més dolenta del seu estat de salut i les persones que tenen menys ingressos tendeixen a patir més tots els efectes de la calor en la salut. Les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat o dependència també pateixen més els efectes de la calor en la salut

  • Més del 80 % de les persones pren mesures d’adaptació que impliquen canvis de comportament com ara vestir-se de manera més fresca, beure aigua, evitar l’activitat física a l’exterior, dutxar-se més, canviar la dieta, canviar les hores de sortir, o ventilar la llar. 
  • Posar persianes (85,2 %) i adquirir ventiladors (80,3 %), les dues mesures tecnològiques i d’infraestructures menys costoses, són també mesures que s’apliquen molt. Altres mesures més costoses per adaptar els habitatges també s’estan començar a implantar però en menor mesura, com ara instal·lar-se aire condicionat (57,7 %), crear més ombra en els espais exteriors de la llar (38,9 %), o posar-se tendals (35,8 %).  
  • Els espais naturals com la platja, el riu o la muntanya (79,4 %) i les zones urbanes fresques (64,8 %) també són clau per refugiar-se de la calor, mentre que encara hi ha una major preferència a anar a equipaments climatitzats privats (53,4 %) com els centres comercials que a equipaments públics (38,4 %) com les biblioteques. 
  • Dormir en una estança més fresca (41,3 %), anar a piscines municipals (37,6 %), anar a casa d’amics i familiars (29,7 %), refrescar-se en fonts públiques (29,6 %) o marxar a la segona residència o al poble (28,2 %) són mesures recurrents, tot i que no s’apliquen tant com les anteriors. 

L’enquesta AMB-CALOR 2023

L’enquesta AMB-CALOR 2023 és una eina valuosa per explorar com la població que viu en zones d’elevada vulnerabilitat climàtica de l’àrea metropolitana de Barcelona percep els episodis de calor extrema, com veu afectada la seva salut i quines són les pràctiques d’adaptació que adopta. L’enquesta s’ha fet a partir d’una mostra de 1.200 persones, que representen el conjunt de 520.000 habitants situats en els barris més vulnerables a la calor, identificats a partir de l’índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (IVAC).

L’IVAC permet cartografiar i quantificar els riscos (de patir efectes negatius)  que corren els habitants metropolitans davant d’un fenomen natural com són els episodis de calor.

Els principals resultats de l’IVAC pel que fa a la població i territoris amb elevada vulnerabilitat al canvi climàtic són els següents: 

  • Unes 526.000 persones, és a dir un 16,1 % de la població metropolitana, viu en zones amb elevada vulnerabilitat. 
  • Es produeix una concentració territorial de la vulnerabilitat en àrees densament poblades del continu urbà metropolità: 
  • A l’eix Besòs: Badalona, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. 
  • A l’eix Llobregat: l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i algunes zones d’Esplugues de Llobregat i de Sant Boi de Llobregat. 
  • A la resta: districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó, a Barcelona. 

Cal considerar, a més, que segons les projeccions d’augment de la temperatura aquestes condicions poden empitjorar. Per exemple, es preveu que el 2040 les temperatures diürnes empitjoraran als eixos del Llobregat i el Besòs, però el Raval i la resta del litoral de Barcelona i Badalona patiran més a les nits. 

 

 

 

 

 

 

Totes les notícies