Les persones grans es perfilen com un dels col·lectius més protegits enfront del risc de pobresa a Barcelona
L’alta incidència de la plena propietat de l’habitatge, entre les persones grans, constitueix un element protector enfront dels riscos socioeconòmics. L'estudi alerta, però, que aquest fet està canviant i que les despeses de l'habitatge poden representar també una amenaça per a aquest col·lectiu, en el futur
01/10/2024
L’estudi Les condicions de vida de les persones grans a la ciutat de Barcelona: situació socioeconòmica i residencial, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per l’Institut Metròpoli, detalla que, en termes generals, la població de 65 anys i més de Barcelona es perfila com un dels col·lectius més benestants de la ciutat en termes socioeconòmics. Tot i això, la recerca alerta que l’evolució de la qüestió de l’habitatge a la ciutat pot representar una amenaça també per a la gent gran.
La situació econòmica de les persones grans ha estat especialment protegida dels xocs econòmics experimentats durant els darrers anys (crisi pandèmica, procés inflacionari i increment dels preus de l’habitatge), s’ha consolidat com el segment de població menys afectat per la pobresa i la vulnerabilitat econòmica.
Les dones majors de 75 anys que viuen soles i les persones llogateres, les més afectades per risc de pobresa
Tot i representar, un dels col·lectius més benestants, cal destacar que, entre la població gran barcelonina, roman una important bossa de pobresa. Un 17,8% de les persones grans pateixen risc de pobresa monetària i un 5,7% pateix privació material i social severa. Aquestes problemàtiques afecten especialment certs col·lectius, com les dones de 75 anys i més que viuen soles o les persones llogateres, que no només tenen menors ingressos sinó que a més han d’assumir majors despeses de l’habitatge.
Més i millors pensions
Aquest estudi mostra que un aspecte clau de la situació econòmica de les persones grans ha estat l’evolució dels seus ingressos, que han augmentat al llarg de les darreres dècades gràcies a diversos factors. Per exemple, per la participació més gran de les dones al mercat laboral formal, la qual ha fet augmentar les pensions de jubilació femenines o també l’allargament de l’esperança de vida dels homes que ha fet incrementar la durada de les llars amb dobles ingressos entre les persones grans. Alhora, els canvis de l’estructura social han provocat l’arribada a l’edat de 65 anys d’una creixent proporció de professionals i persones amb treballs qualificats que percebien majors salaris, realitzaven cotitzacions més robustes i conseqüentment reben pensions més elevades.
Protecció davant els darrers xocs econòmics
Els ingressos de la població gran, majoritàriament provinents del sistema de pensions, han estat especialment protegits enfront de xocs experimentats recentment. Per una banda, no es van veure afectats per l’augment de l’atur durant la pandèmia, i, per altra banda, els ingressos provinents de pensions s’han anat actualitzant amb la inflació de forma que la seva capacitat adquisitiva no s’ha vist tan afectada.
Addicionalment, cal tenir present que l’alta incidència de la plena propietat de l’habitatge habitual entre les persones grans constitueix un element protector enfront de la pobresa, ja que disminueix molt notablement les despeses de l’habitatge i deixa més recursos disponibles per altres finalitats.
L’habitatge com a amenaça també de les persones grans
No obstant això, cal tenir present que entre les generacions que arribaran a l’edat de 65 anys en les pròximes dècades hi ha una proporció creixent de població en règim de lloguer. Addicionalment, s’estan polaritzant els règims de tinença i la població llogatera que avui dia té entre 45 i 65 anys pateix més risc de pobresa monetària que la que té 65 anys i més (36,0% i 25,3% respectivament). Si aquesta tendència es manté en el temps, cal esperar major incidència de problemàtiques com la sobrecàrrega de les despeses de l’habitatge o la privació material i social entre la població de 65 anys i més.
A més, cal destacar que, més enllà dels aspectes econòmics, actualment hi ha aspectes de l’habitatge que afecten la vida quotidiana de les persones grans i que poden arribar a comprometre la seva autonomia i la seva integració social. L’estudi mostra que la majoria de les persones grans (66,7%) viuen en habitatge no adaptats a les necessitats de la vellesa i una part important ho fa en habitatges amb dèficits d’accessibilitat (23,0%). Aquestes xifres mostren la manca d’un parc públic d’habitatge adaptat a les necessitats de la vellesa i de mecanismes que facilitin l’adaptació dels habitatges existents.
- Podeu accedir aquí a la recerca Les condicions de vida de les persones grans a la ciutat de Barcelona: situació socioeconòmica i residencial
