Tornar als estudis

Patents, “spill-overs” i “spill-ins”. Patrons espacials d’innovació tecnològica a les regions NUTS3 europees, 2009-2011 i 2019-2021. Implicacions per a la metròpoli de Barcelona

Any de realització: 2024

Equip:

• Sandra Aguilera Moyano
• Marc Fíguls Sierra
• Vittorio Galletto (Dir.)

Institució: AMB

El treball té com objectiu el d’analitzar la generació de patents (indicador d’innovació tecnològica) a la UE introduint una perspectiva espacial, reconeixement que el territori de la UE no és homogeni, sinó que la generació d’innovació presenta concentracions i polaritats. Es proposa anar més enllà del simple recompte territorial de patents segons la localització dels inventors o dels sol·licitants de patents, habitual en els estudis sobre innovació, i analitzar els vincles entre el lloc on es genera la innovació i el lloc on resideixen els agents que s’apropien del coneixement generat. La no coincidència entre les localitzacions dels inventors i dels sol·licitants pot ser indicativa de l’atractiu del coneixement per agents externs, així com de la possible manca de connexió entre el coneixement generat i la capacitat del teixit empresarial local per aprofitar-lo.

En el treball s’introdueixen els termes de “spill-overs” i de “spill-ins”. El terme de “spill-overs” per fer referència als fluxos de coneixement que es generen en una regió i es difonen cap a altres regions o països, creant un impacte més enllà de les fronteres geogràfiques originals de la invenció. Aquestes dinàmiques de “spill-overs” esdevenen fonamentals per a la comprensió de com el coneixement tecnològic es propaga i es beneficia d’una xarxa d’innovació interregional. D’altra banda, amb el concepte de “spill-ins” es vol descriure el procés invers: el coneixement extern que és absorbit i integrat per una regió, enriquint així el seu potencial innovador. Aquest fenomen posa de manifest la capacitat d’atracció i d’adaptació de coneixements generats en altres àrees, i és especialment rellevant en un context europeu on la mobilitat de recursos, idees i tecnologia pot ser un factor clau en la competitivitat de les regions.

L’estudi d’aquests fluxos permet identificar patrons espacials en la generació i l’assimilació de coneixement, oferint així una comprensió més profunda de les xarxes d’innovació en un territori tan divers com el de les regions NUTS3 europees. Analitzar on es concentren els inventors i els sol·licitants de patents permet observar com el coneixement flueix d’una regió a una altra i quines són les regions més receptives o generadores d’aquest coneixement, així com la influència d’aquests intercanvis en el desenvolupament tecnològic local i regional. El període analitzat és el de 2019-2021, si bé en diferents apartats també es compara amb els indicadors de la dècada anterior, el període 2009-2011. Les regions analitzades són les NUTS3 (a Catalunya, equivalents a les províncies) dels països europeus més importants en termes d’innovació tecnològica, la major part de la UE però també no-UE, donada la seva importància tecnològica i econòmica, com el Regne Unit o Suïssa, per exemple.

Els resultats de l’estudi han posat en evidència la presència de regions, i fins i tot de països, amb una notable capacitat d’absorbir innovacions generades fora de la pròpia regió, fenomen que hem anomenat, “spill-in” de coneixement. Aquestes regions es concentren principalment en països del centre d’Europa, com Suïssa o Alemanya. Es tracta dels països on la distància entre el centre mitjà dels inventors i el dels sol·licitants és reduïda, fet que indica no només una alta capacitat per generar innovacions, sinó també una elevada capacitat del teixit empresarial local per absorbir-les.

En canvi, altres regions d’altres països —com Espanya, així com països d’Europa central i oriental (per exemple, Polònia, o Txèquia)— mostren el patró contrari: generen innovacions que són apropiades per empreses (sol·licitants) que es localitzen en altres regions i països, un fenomen que anomenem “spill-over” de coneixement. Aquestes dinàmiques s’han analitzat a través de mapes i de la creació d’indicadors geogràfics que permeten quantificar i distingir aquestes situacions i patrons geogràfics diferenciats.

A continuació es realitza una anàlisi similar però centrada específicament en el cas d’Espanya, i s’hi incorpora el perfil tecnològic de les patents com una nova dimensió d’anàlisi. Si anterior anteriorment s’ha posat de manifest el desequilibri a Espanya entre la presència d’inventors i sol·licitants, la introducció dels sectors tecnològics permet observar diferències molt destacades en funció de les tecnologies de les patents. La tecnologia que presenta un major desequilibri és la d’Electricitat i Electrònica, on el centre mitjà dels sol·licitants es troba allunyat d’Espanya i, alhora, també més lluny del centre mitjà dels inventors. Aquest fet es pot interpretar, per una banda, com una manca de capacitat del teixit empresarial local per apropiar-se de les innovacions tecnològiques realitzades al territori (punt de vista negatiu) i d’altra banda, com una mostra de l’atractiu del coneixement generat localment (punt de vista positiu). Projectes com el recentment conegut del DARE (Digital Autonomy with RISC-V Europe) pel desenvolupament xips de computació d’altes prestacions a Barcelona, pot significar una oportunitat molt rellevant per revertir aquest desequilibri.

En canvi, la tecnologia que presenta un menor desequilibri és l’Enginyeria Mecànica, seguida de la Química. En aquests sectors, la innovació generada localment és apropiada principalment per sol·licitants (empreses) locals, cosa que hauria de contribuir a la competitivitat d’aquestes empreses. Aquest aspecte es reflecteix també en les estadístiques de comerç internacional, on els sectors de l’automòbil i de la química figuren entre els més exportadors de l’economia espanyola.

En conjunt, l’anàlisi geogràfica de la localització dels inventors i dels sol·licitants de patents ha permès destacar la manca d’escala innovadora a Barcelona i a Madrid. Aquesta limitació, però, no es deu a la dimensió d’aquestes ciutats, que es troben entre les 25 regions més innovadores d’Europa, sinó al seu reduït potencial d’aglomeració amb regions veïnes: la geografia esdevé, així, un factor determinant.

Es dedueix que un gran repte per la metròpoli de Barcelona, metròpoli amb un lideratge clar en la innovació tecnològica a Catalunya i al conjunt d’Espanya, és assolir una major dimensió en els ecosistemes d’innovació locals, amb més inversió en recerca i desenvolupament (R+D). L’objectiu ha de ser generar una massa crítica de coneixement i innovació mitjançant un augment significatiu dels recursos destinats a R+D, cosa que no només milloraria la qualitat i l’impacte de la innovació generada sinó que permetria establir vincles més sòlids amb les regions de major concentració d’activitat innovadora del centre d’Europa.

Descarregeu:

• L'informe de Patents, “spill-overs” i “spill-ins”. Patrons espacials d’innovació tecnològica a les regions NUTS3 europees, 2009-2011 i 2019-2021. Implicacions per a la metròpoli de Barcelona