Recerca metropolitana amb perspectiva de gènere
En el marc del 8M, reafirmem el nostre compromís de continuar incorporant la mirada de gènere a tota la recerca, difusió i transferència del coneixement que fem
05/03/2025
A l’Institut Metròpoli generem coneixement amb l’objectiu de contribuir a la construcció d’una metròpoli més sostenible i justa. Aquest propòsit ens orienta a incloure la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la realitat social, entenent que les desigualtats impacten de manera diferent segons variables com el gènere i l’edat, entre altres. D’aquesta manera, podem ajudar institucions i organitzacions a dissenyar polítiques públiques més inclusives, justes i integradores.
A més, com a Institut, ens comprometem a comunicar els resultats de la nostra recerca amb un llenguatge inclusiu i no sexista, amb la ’intenció de reconèixer tota la diversitat de la nostra societat.
Ens ho expliquen la cap de l’àrea de mobilitat, Núria Pérez, i l’Andreu Termes, investigador de l’àrea de governança de l’Institut.
Coincidint amb la Setmana del 8M, destaquem també algunes recerques i dades recents que incorporen aquesta perspectiva de gènere.
Les llars liderades per dones afronten una major càrrega econòmica en habitatge
Les llars encapçalades per dones pateixen una major pressió econòmica per fer front al cost de l’habitatge. L’esforç mitjà d’aquestes llars és del 25,3%, per sobre del 23,3% de la mitjana general. En el cas de les llars monoparentals encapçalades per dones, l’esforç arriba al 42%, superant el 40,9% de la mitjana de llars monoparentals.
Així mateix, la taxa de sobrecàrrega (percentatge de llars que destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge) també és superior entre les llars encapçalades per una dona, situant-se en un 19,5% respecte al 14,7% de la mitjana general. Tot això es desprèn de l’informe anual ‘L’habitatge a la metròpoli de Barcelona en el 2023: assequibilitat i accés’ de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB).
L’impacte de la paternitat i maternitat en l’ocupació
L’impacte de la paternitat i la maternitat en l’ocupació és molt diferent segons el gènere. Així ho revelen les dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE. Així doncs, veiem que a la ciutat de Barcelona, la taxa d’ocupació de les dones d’entre 20 i 49 anys amb infants de 0 a 6 anys és 6,29 punts percentuals inferior a la de les dones de la mateixa franja sense fills petits, mentre que en el cas dels homes és a l’inrevés: la taxa d’ocupació augmenta 7,4 punts percentuals quan tenen fills petits.
Violència masclista i exclusió residencial: trajectòries de llars monoparentals al Besòs
La violència masclista és una de les principals causes del sensellarisme femí. La recerca “Trajectòries d’exclusió residencial de les llars monoparentals als municipis del Besòs” analitza les trajectòries d’exclusió residencial de 20 dones per orientar les polítiques de provisió d’habitatge i d’acompanyament social a dones amb infants a càrrec.
La meitat de les entrevistades participen en el projecte VESTA, un programa pilot que ofereix habitatge i un suport específic a unitats familiars monomarentals que s’han quedat sense llar als municipis de la zona Besòs. Com destaca una de les participants: “M’ha canviat la vida poder estar asseguda al sofà amb les meves filles mirant la tele. Abans jo m’hi tancava a l’habitació fins al matí següent. Abans, jo només tenia gana d’anar a casa amb les meves filles però, en canvi, em quedava a l’escala, fins que ell es quedava adormit”.
Desigualtat en la percepció de la inseguretat urbana
Entenent que determinades situacions no tenen per què ser concebudes en termes de seguretat de la mateixa manera per a tota la població, l’Enquesta de Victimització de l’AMB pregunta per la seguretat o inseguretat que generen diferents contextos en la vida quotidiana de la ciutat i mostra com la vivència d’aquests espais és molt diferent entre dones i homes.
L’Enquesta de Victimització de l’AMB 2024 revela que un 41,2% de les dones de l’àrea metropolitana se sent insegura o en perill quan passa per carrers, parcs o places solitaris, en comparació amb el 24,9% dels homes. Aquesta diferència reflecteix com la percepció d’inseguretat és una barrera per a l’ús equitatiu dels espais públics i la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en les polítiques de seguretat urbana.
Les dones, minoritàries en l’ús i freqüentació de l’espai del riu Llobregat
L’anàlisi de la freqüentació de l’espai riu Llobregat, des d’una perspectiva de gènere, posa en evidència una marcada desigualtat: només el 25,68% de les visites a aquest entorn són de dones, enfront del 74,32% d’homes. Tot i que el riu és un espai de lleure i activitat física, el seu ús no és equitatiu: una part important dels visitants es desplacen en bicicleta (44,9%), una activitat en la qual encara predominen els homes.
El fet que les dones siguin una minoria en la freqüentació del riu Llobregat pot respondre a diversos factors socials i estructurals. Segons la literatura, les dones poden trobar més barreres en l’accés a espais naturals, ja sigui per la percepció de seguretat en zones aïllades, la manca de temps per les càrregues de cura o una menor participació en activitats esportives a l’aire lliure.
Aquesta dada posa en relleu la necessitat de polítiques que fomentin una major presència femenina en els entorns naturals, assegurant que aquests espais siguin igualment acollidors i accessibles per a les dones.
Desigualtats de gènere en la mobilitat metropolitana
L’anàlisi dels indicadors de mobilitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMEF 2023) revela diferències de gènere significatives. El 82% dels desplaçaments diaris de les dones es fan en transport públic o modes actius, en comparació amb el 70% dels homes, que són molt més propensos a utilitzar mitjans de transport individuals, tals com la moto, la bicicleta i el patinet.
Aquesta diferència s’explica per desigualtats estructurals, factors culturals i rols de gènere dins les llars, que condicionen l’elecció dels mitjans de transport. Quan el vehicle privat domina l’espai urbà, es dificulta una mobilitat sostenible i segura.
Satisfacció amb la vida i el propi cos
Als 10-11 anys, les nenes es mostren menys satisfetes que els nens amb la seva vida en global: hi ha gairebé el doble de nenes poc/gens satisfetes amb la seva vida que de nens (12,9% de nenes i 7,4% de nens; 5,5 punts percentuals de distància).
A l’adolescència la distància entre noies i nois respecte a la satisfacció amb la vida en global s’amplia: un 12,0% de noies adolescents mostren una satisfacció global amb la vida molt baixa, i un 5,7% de nois adolescents (6,3 punts percentuals de distància.)
Un altre aspecte rellevant és la satisfacció amb el propi cos. Un 31,5% de les nenes de 10-11 anys expressen insatisfacció amb la seva imatge corporal, en comparació amb un 24,6% de nens (6,9 punts percentuals de distància). A l’adolescència, aquesta desigualtat es fa encara més evident: un 63,3% de noies adolescents es mostren insatisfetes amb la seva imatge corporal, enfront d’un 55,3% de nois (7,9 punts percentuals de distància).
Aquestes dades es desprenen de l’informe ‘Primeres dades de l’Enquesta de Benestar Subjectiu de la Infància a Barcelona 2021’, elaborat per l’IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona, i de l’enquesta FRESC 2021 ‘La salut i els seus determinants en adolescents de Barcelona’ del Consorci Sanitari de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
La bretxa de gènere en la innovació persisteix a l’AMB
Els indicadors d’innovació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2024 mostren que la participació femenina en la innovació continua sent inferior a la masculina.
A Barcelona, entre el 2017 i el 2023, la participació femenina en les patents sol·licitades a l’Oficina Europea de Patents (EPO) va ser del 21,8%, mentre que a l’àrea metropolitana de Barcelona aquest percentatge va ser del 19,5%. Pel que fa a les patents presentades a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) durant el mateix període, a Barcelona almenys una dona va participar en el 20,7% de les patents i a l’àrea metropolitana el 17%.
Quant al perfil tecnològic de la innovació femenina, a Barcelona, el 66,5% de les patents sol·licitades a l’Oficina Europea de Patents (EPO) amb participació femenina es classifiquen en el sector Química, mentre que a l’àrea metropolitana de Barcelona aquest percentatge és del 61,7%. Si considerem el conjunt total de patents en aquest sector, sense distinció de sexe, els percentatges són significativament més baixos: 35,3% a Barcelona i 31,1% a la metròpoli.
Pel que fa a les sol·licituds a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM), les patents on participa almenys una dona es classifiquen principalment en el sector “altres camps” (38,7% a Barcelona i 36,5% a l’àrea metropolitana) i el sector Enginyeria mecànica (19,8% a Barcelona i 23,1% a l’àrea metropolitana). Si bé les patents femenines en el sector Química tenen un pes menor (12,6% a Barcelona i 12,3% a l’AMB), en comparació amb el total de patents en aquest sector (sense distinció de sexe) el pes de les patents femenines és més elevat (11,4% a Barcelona i 10,6% a la metròpoli).
Aquestes dades posen de manifest que les dones inventores mostren certa preferència pel sector Química en comparació amb els inventors homes, especialment en l’àmbit europeu, on la participació de les dones en aquest sector és molt més destacada que en l’àmbit espanyol.
