ARTICLES

Nous patrons de mobilitat residencial i els seus efectes a la Barcelona metropolitana postpandèmica

Títol de la revista o publicació:
Revista Qüestions de Vida Cristiana

Autors/es:

• Sergio Porcel López (Institut Metròpoli)

[*] Autor a qui s'ha d'adreçar la correspondència.

Data de realizació:
09/2024

Pàgines:
9

ISSN:
0214-7769

Resum:

La mobilitat residencial, entesa com els canvis residencials que es produeixen en el si d’una metròpoli, s’ha intensificat durant els darrers anys a l’àmbit metropolità de Barcelona. L’any 2022, el 28,3% de la població metropolitana declarava que havia canviat d’habitatge en els darrers cinc anys, una proporció que se situa en màxims des que es disposa  d’aquesta informació. És conegut que la intensitat de la mobilitat residencial varia en funció dels cicles econòmics, essent més elevada durant els períodes de bonança econòmica, com l’actual, i més reduïda durant els períodes recessius. Això explica part d’aquest fenomen, però hi ha altres causes que tenen a veure amb les característiques pròpies del sistema residencial. L’augment de la població que viu en habitatges en règim de lloguer, la curta durada dels contractes d’arrendament i la desorbitada tendència a l’alça dels preus de l’habitatge, tensionats sobretot per l’especulació rendista i la turistificació, han contribuït també, sens dubte, a aquest increment de la inestabilitat residencial a la metròpoli de Barcelona. Però ¿quins són els efectes socials i territorials d’aquest fenomen?

Accedeix a l'article Nous patrons de mobilitat residencial i els seus efectes a la Barcelona metropolitana postpandèmica