A Catalunya, hi ha un 14% més de persones en risc de pobresa si tenim en compte el cost de la vida

Així ho indica un estudi que defensa la necessitat de tenir en compte el diferent nivell de preus de cada territori per a comparar la renda familiar i el risc de pobresa entre ciutats i CCAA, de forma ajustada

17/06/2022

Cost-vida-IERMBLes ciutats de Madrid i Barcelona són les més perjudicades si tenim en compte el cost real de la vida, en la renda familiar per càpita. Aplicant aquesta metodologia, la ciutadania de les grans ciutats veu com la seva renda es redueix. També s’incrementa el percentatge de persones en risc de pobresa. Aplicar el cost de la vida a la Renda familiar disponible, en definitiva, té com a efecte modificar els rànquings de les CCAA, àrees urbanes i ciutats en termes de la renda familiar disponible per càpita.

L’estudi “Cost de la vida i risc de pobresa a les Comunitats Autònomes, àrees metropolitanes i ciutats espanyoles”, realitzat al llarg de l’any 2021, analitza, per primer cop, l’impacte del diferent cost de la vida en la renda i també en el risc de pobresa de les ciutats d’Espanya, informació que no està disponible en l’estadística oficial. Ho fa amb dades del 2018, el darrer any amb dades disponibles per a fer el càlcul.

La recerca l’ha dut a terme un equip d’investigadors, format per Àlex Costa (Ajuntament de Barcelona), Vittorio Galletto (IERMB), Jaume Garcia (UPF), Josep Lluís Raymond (UAB) i Daniel Sánchez-Serra (OCDE).

Cost de la Vida: Madrid i Barcelona, al capdavant

La recerca demostra que els preus de les ciutats centrals són superiors a les de la seva àrea urbana  i, al seu torn, els preus de les àrees urbanes són superiors als de la Comunitat Autònoma a la qual pertany. Els majors diferencials entre els preus d’una Comunitat Autònoma i la seva ciutat central s’observen a Castella –  La Manxa i el menor diferencial es troba a les Illes Balears.

Figura 1. Paritat de Poder Adquisitiu de les CCAA, les àrees urbanes funcionals i les ciutats centrals, 2018 (Espanya = 100)

Cost-Vida-PPAEn el cas de Barcelona, la ciutat presenta un dels indicadors de preus més elevat, de 121,6 (sent el valor per Espanya = 100), a prop del més elevat que registra Madrid (124). El valor per l’àrea metropolitana de Barcelona és de 113,8, per sobre del valor de Catalunya de 107,8. Aquests valors indiquen per comprar una mateixa cistella de productes a Barcelona cal un 21,6% més de diners que en la mitjana d’Espanya. Dit d’altra manera, si es vol igualar el poder de compra de les famílies d’unes i altres ciutats hauríem de compensar la població amb un cost de vida superior amb una renda més elevada. Aquests valors de cost de la vida són semblants als de l’any 2017, sent la variació més destacada la registrada al País Basc d’un 0,7%.

Renda familiar disponible ajustada pel cost de la vida: canvien els rànquings

Aplicar el cost de la vida a la Renda familiar disponible té com a efecte modificar els rànquings de les CCAA, àrees urbanes i ciutat en termes de la renda familiar disponible per càpita. Així doncs, Catalunya passa de ser la quarta (tercera l’any 2017) amb més riquesa a la setena (sisena el 2017), tenint en compte el nivell de preus de la Comunitat, passant dels 13.527€ de renda familiar disponible als 12.551 €, una reducció del 7%.

Taula 1. RFD pc (€), PPA i RFD pc (€) corregida per PPA per Comunitat Autònoma, 2018
Comunitat Autònoma RFD pc Ordre PPA RFD pc PPA Ordre Diferència
Andalucía 9.160 15 95,1 9.633 17 -2
Aragón 12.300 8 97,9 12.563 6 2
Asturias, Principado de 12.523 6 97,7 12.816 4 2
Balears, Illes 12.410 7 102,7 12.085 10 -3
Canarias 9.487 14 97,2 9.763 16 -2
Cantabria 12.205 9 98,8 12.350 8 1
Castilla y León 12.003 10 94,3 12.731 5 5
Castilla – La Mancha 9.715 13 89,7 10.833 13 0
Catalunya 13.527 4 107,8 12.551 7 -3
Comunitat Valenciana 10.611 12 91,6 11.590 12 0
Extremadura 8.796 17 86,1 10.213 15 2
Galicia 11.218 11 93,3 12.029 11 0
Madrid, Comunidad de 14.199 2 116,4 12.196 9 -7
Murcia, Región de 8.956 16 87,4 10.251 14 2
Navarra, Comunidad Foral 13.937 3 98,4 14.169 2 1
País Vasco 15.300 1 106,3 14.390 1 0
Rioja, La 12.697 5 94,5 13.443 3 2
Nota: Els índexs de PPA estan referenciats a Espanya=100
Figura 2. Renda Familiar per Càpita en Paritat de Poder Adquisitiu de les CCAA i les ciutats centrals, 2018

Cost-Vida-Renda-FamiliarD’altra banda, la Renda per càpita ajustada pel cost de la vida (PPA) és superior a les ciutats centrals que a la mitjana de la corresponent Comunitat Autònoma, en alguns casos de forma molt significativa (Palma de Mallorca, Toledo, Múrcia). A més, en la major part dels casos és superior també a la mitjana espanyola (d’11.680 euros), sent Sevilla i Mèrida les dues úniques excepcions entre les 17 CCAA.

En el cas de Barcelona, la Renda Familiar per Càpita passa de 16.386€ a 13.477€ un cop ajustada als preus del cost de la vida del 2018. Això suposa una reducció de la renda del 18%, que és la caiguda més gran que es produeix a les ciutats de Catalunya. Barcelona és la segona més perjudicada de tot l’Estat, després de Madrid, que pateix una reducció del 19,4%.

Risc de pobresa: incrementa on el cost de vida és més alt

L’impacte del cost de la vida sobre la renda disponible fa que també es vegi modificada la proporció de ciutadans i ciutadanes que se situen per sota del llindar de renda que es considera de risc de pobresa. Aquest llindar és del 60% de la mediana de la renda disponible per unitat de consum en el conjunt del país. Tothom que queda per sota, està en risc de pobresa.

Com el cost de la vida en els diferents territoris pot ser més alt o més baix del cost mitjà del conjunt del territori, es pot donar que la taxa de risc de pobresa augmenti o disminueixi. Per exemple, la taxa de risc de Catalunya del 2018, utilitzant el llindar en euros d’Espanya, va ser de 13,9% (que sumen 1.044.745 persones) però si tenim en compte el cost de vida a la CA, la taxa de risc de pobresa augmenta fins al 15,9% (1.195.068 persones), resultat del cost de vida més gran (PPA) en aquesta Comunitat.

Això implica que hi ha 150.300 ciutadans catalans més en risc de pobresa que el que dona l’estimació oficial (que no en te compte el cost de vida), que significa un augment del 14,4%.

Taula 2. Taxa de Risc de Pobresa (RP) (%) segons el llindar utilitzat, per Comunitat Autònoma, 2018
Comunitat Autònoma RP, llindar  Espanya PPA (Espanya=100) RP, llindar Espanya corregit PPA
Espanya 20,6 100 20
Andalucía 31,3 95,1 28
Aragón 17,9 97,9 17,3
Asturias, Principado de 20,7 97,7 20,1
Balears, Illes 12 102,7 15
Canarias 28,5 97,2 27,3
Cantabria 17,3 98,8 16,7
Castilla y León 12,9 94,3 11,6
Castilla – La Mancha 26,2 89,7 21,9
Catalunya 13,9 107,8 15,9
Comunitat Valenciana 23,7 91,3 20,3
Extremadura 31,5 96,1 21,2
Galicia 20 93,3 17,1
Madrid, Comunidad de 15 116,4 21,6
Murcia, Región de 27,7 87,4 18,5
Navarra, Comunidad Foral 7,7 98,4 6,5
País Vasco 10 106,3 11,5
Rioja, La 12,3 94,5 11,7
Nota: La taxa de risc de pobresa d’Espanya està calculada sense incloure Ceuta i Melilla.
Figura 3. Taxa de Risc de Pobresa (%), valor original INE i valor corregit per preus de les ciutats centrals d’àrees urbanes de més de 300.000 habitants i capitals de CA, 2018Cost-Vida-Risc-Pobresa
Taula 3. Taxa de Risc de Pobresa (RP) (%) de les ciutats seleccionades segons el llindar utilitzat, per CCAA, 2018
Ciutat Comunitat Autònoma RP, llindar Espanya PPA (Espanya=100) RP, llindar Espanya corregit segons PPA
Sevilla Andalucía 24,1 107,3 26,7
Zaragoza Aragón 14,8 103,8 15,7
Oviedo Asturias, Prin. de 16,6 104,3 17,7
Palma de Mallorca Balears, Illes 15,9 104,3 17,1
Palmas de Gran Canaria Canarias 24,7 100,6 24,9
Santander Cantabria 17,6 106,1 19,4
Valladolid Castilla y León 14,9 101,6 15,3
Toledo Castilla – La Mancha 14,6 108,2 16,6
Barcelona Catalunya 15,4 121,6 20,8
Girona Catalunya 18,2 109,1 20,7
Lleida Catalunya 21,5 98,4 21,0
Manresa Catalunya 20,1 96,0 19,0
Reus Catalunya 20,6 97,5 19,8
Tarragona Catalunya 19,2 101,1 19,5
València Com. Valenciana 20,8 99,4 20,6
Mérida Extremadura 25,1 96,9 23,9
Coruña, A Galicia 16,5 102,4 17,2
Santiago de Compostela Galicia 13,9 104,3 15,0
Madrid Madrid, Com. de 17,1 124,0 23,6
Murcia Murcia, Región de 23,9 93,3 21,4
Pamplona/Iruña Navarra, Com. Foral n.d. n.d. n.d.
Bilbao País Vasco 16,5 108,3 18,6
Logroño Rioja, La 15,5 98,9 15,2
Nota: La taxa de risc de pobresa d’Espanya està calculada sense incloure Ceuta i Melilla. Cada ciutat central dona nom a la corresponent AUF. No s’inclou la ciutat de Pamplona/Iruña (Navarra, Comunidad Foral) per manca de dades.

En el cas de Barcelona, considerar el cost de la vida de la ciutat també implica un augment en el nombre de persones en risc de pobresa. Es calcula un augment del 35%, un total de 87.529 persones més que es troben, en aquesta situació. En aquest cas, la ciutat passa de tenir 249.532 persones en risc de pobresa (15,4%) a 337.061 persones (20,8%), tenint en compte el cost de vida local.

En el conjunt de l’Estat, la ciutat on l’impacte en la població en risc de pobresa és més elevat és el cas de Madrid, ja que augmenta en gairebé 208.000 persones. Això vol dir que s’incrementa el percentatge en un 38%, passant de tenir un 17,1% de persones, en aquesta situació, al 23,6% de la població total.

A l’estudi de l’any 2020 titulat “El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya” es presentava la metodologia i els principals indicadors que permeten sustentar l’afirmació que és necessari tenir en compte el diferent nivell de preus de cada territori per a comparar la renda familiar entre ciutats i CCAA, de forma correcta.

Com dèiem, en aquesta edició, es presenten, per primer cop, dades per ciutats que permeten conèixer l’impacte del cost de la vida sobre la renda familiar i el risc de pobresa de la població.

Totes les notícies