Disponible l’estudi “Anàlisi i actualització de la demarcació i planta judicial a Catalunya, Jutjats de violència sobre la dona”

La metodologia emprada, fins ara inèdita, és replicable per altres tipus de jutjats, i obre les portes a utilitzar-se per a l’organització territorial d’altres serveis públics.

31/07/2024

L’objectiu de l’estudi és diagnosticar la situació actual de l’organització territorial dels serveis de l’Administració de justícia de Catalunya, i orientar la presa de decisions sobre una possible proposta de modificació de la demarcació i la planta, amb especial èmfasi en els jutjats de violència sobre la dona

L’informe és fruit d’una demanda generada en el marc de l’Observatori Català de Justícia del Departament de Justícia, Drets i Memòria. L’Observatori és un òrgan integrat per la Generalitat de Catalunya, el poder judicial i els principals operadors jurídics amb l’objectiu d’analitzar i compartir els principals reptes de la justícia a Catalunya.

Diagnosi

Actualment, a Catalunya hi ha 19 jutjats exclusius de Violència sobre la Dona (VIDO) repartits en 15 partits judicials. Tots els partits judicials (en lila) disposen d’un jutjat especialitzat en VIDO excepte el partit judicial de Barcelona, que en disposa de cinc. En aquells partits judicials on no hi ha jutjat especialitzat en VIDO, els assumptes de violència sobre la dona els assumeixen un Jutjat de Primera Instància i/o d’Instrucció.

L’estudi presenta resultats d’indicadors sobre càrregues de treball, mobilitat-proximitat, qualitat i coherència territorial per a 18 escenaris alternatius d’organització territorial dels jutjats especialitzats en violència sobre la dona.

Criteris objectius

• Coherència territorial. Com a criteri bàsic, s’ha recollit la coherència de les demarcacions amb l’organització territorial de fiscalia, advocacia i procura.
• Càrregues de treball. S’estudien les càrregues de treball dels òrgans en assumptes VIDO, com a element important per a la qualitat del servei i per a la capacitat de resposta del sistema de justícia.
• Mobilitat / proximitat. Es calculen els indicadors d’accessibilitat en temps de desplaçament als jutjats i l’existència de serveis i equipaments en el territori que puguin servir per desconcentrar alguna part dels processos (tenint en compte, per exemple, la futura possibilitat que les declaracions siguin telemàtiques des d’un Jutjat de Pau o en un jutjat diferent del que porta la causa; així com, que la primera atenció a la víctima es pugui fer des de la proximitat a través dels diversos serveis especialitzats que acompanyen el procés).
• Qualitat. Sota aquest criteri es considera la qualitat de l’atenció a la víctima en dos àmbits: l’adequació de les infraestructures (disposició de sales i circuits separats entre víctima i agressor) i l’existència de serveis i unitats especialitzades.

 

Els resultats mostren que tot i l’increment d’assumptes ingressats, el mòdul de referència seria negatiu en 5 escenaris i es mantindria per sota del 5,25% en 6. També, que en força escenaris el temps de desplaçament en transport públic quedaria per sota dels 35 minuts i en transport privat per sota dels vint. En l’informe es pre-seleccionen els 11 escenaris més favorables:

L’estudi ha estat fruit d’un treball col·laboratiu coordinat per l’equip de convivència i seguretat de l’Institut, amb la participació dels equips de governança, mobilitat i cartografia, així com amb el suport del personal del Departament de Justícia, Drets i Memòria i les persones que integren la Comissió per a l’estudi de la demarcació i planta judicial de Catalunya. La metodologia emprada, fins ara inèdita, és replicable per altres tipus de jutjats, i obre les portes a utilitzar-se per a l’organització territorial d’altres serveis públics.

• Podeu accedir aquí a l’estudi Anàlisi i actualització de la demarcació i planta judicial a Catalunya, Jutjats de violència sobre la dona