Article de Maryam Yousefi, Asef Darvishi, Roc Padró i Joan Marull a Science of the Total Environment
23/06/2020
El LET aplica sovint les seves metodologies socioecològiques en zones mediterrànies, com és el cas de la regió metropolitana de Barcelona. Ara, per primer cop, les ha utilitzades en un context àrid a l’Iran. En concret, s’ha aplicat la metodologia ELIA (sigles en anglès d’Anàlisi Integrada Energia-Paisatge) que mesura la qualitat i quantitat dels processos ecològics d’un sistema. En aquesta zona àrida s’ha vist que els cultius de regadiu originen molta més producció de biomassa que els cultius de secà, però que és en detriment de la qualitat ecològica de l’agroecosistema (valors d’ELIA baixos). Per tal d’aconseguir aquests majors nivells de productivitat calen grans quantitats d’aportacions externes, com aigua, nutrients, maquinària, etc. Aquesta major pertorbació humana permet al paisatge produir molta més biomassa de la que es produiria de forma natural, però a un cost elevat en termes ecològics. Per contra, els paisatges que disposen de diferents cobertes del sòl i repartides de forma equilibrada –paisatges culturals en aquest cas dominats per pastures– tenen una major quantitat i qualitat de processos ecològics (valors d’ELIA més elevats), i això pot afavorir l’establiment de la biodiversitat. Els resultats de l’estudi aporten un coneixement valuós per a planificació territorial de la regió, ja que posen de manifest el paper dels diferents paisatges culturals existents en el manteniment dels processos ecològics. Consulta l’article científic.
