La percepció de dificultat per trobar habitatge assequible s’estén arreu de la regió metropolitana
Les dades de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2022 revelen que el 64% de la població metropolitana no veu fàcil trobar un habitatge assequible que satisfaci les seves necessitats a l’entorn proper
30/01/2023
En els darrers cinc anys, la percepció de dificultat per trobar habitatge assequible s’ha estès arreu de la regió metropolitana de Barcelona. L’any 2022, gairebé dos terços de la població metropolitana considera que és difícil trobar un habitatge assequible que s’adeqüi a les seves necessitats al seu barri o municipi. Aquesta dificultat percebuda passa del 50,5% l’any 2017 al 64,3% el 2022, un augment molt significatiu. Són dades de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2022, realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’augment ha estat molt més important a la resta de la regió metropolitana que a la ciutat de Barcelona. A la capital, el creixement ha estat menor, tot i que continua sent un dels àmbits territorials que presenta el percentatge més elevat de població que percep aquesta dificultat (66,1%).
En els últims cinc anys, doncs, han tendit a igualar-se els nivells de percepció de dificultat per trobar habitatge assequible arreu de la regió metropolitana de Barcelona, estenent-se aquesta problemàtica més enllà de la ciutat central.
Mentre que el 2017, Barcelona (62,6%) destacava clarament respecte a la resta de territoris, seguida a distància pel Vallès-Collserola (53,5%) i el Delta (50,5%), el 2022, la situació ha canviat de manera significativa. Així doncs, en tots els subàmbits territorials metropolitans trobem un percentatge de població superior a la meitat que declara dificultats per trobar habitatge assequible. Els territoris que han experimentat els principals increments són el Maresme (25,4 punts), Sabadell (23,2 punts), Terrassa (22,6 punts) i Ordal-Llobregat (22,2 punts). A més, el Delta (69,4%) i el Maresme (67%) superen actualment a Barcelona (66,1%) com a territoris amb la proporció més elevada de població que percep aquest problema d’accés a l’habitatge.
Població gens d’acord o en desacord amb l’afirmació “Al meu barri/municipi és fàcil trobar un habitatge que satisfaci les meves necessitats a un preu raonable” segons subàmbits metropolitans. Població de 16 anys i més (%). Regió metropolitana de Barcelona, 2017 i 2022.
La població metropolitana que canvia de residència es triplica els darrers cinc anys
La mobilitat residencial s’ha incrementat notablement a la regió metropolitana de Barcelona. La proporció de població metropolitana que ha canviat de residència dins de la regió en els darrers cinc anys ha passat del 8,8% en 2017 al 28,3% en 2022, és a dir, s’ha triplicat, superant el milió cent mil persones. Els moviments cap a un nou habitatge es produeixen majoritàriament dins dels mateixos municipis (66,3%).
Taula 1. Mobilitat residencial de la població en els últims cinc anys segons tipus de flux (excloent entrada externa). Població de 16 anys i més (%). Regió metropolitana de Barcelona, 1995-2022*
| 1995 | 2000 | 2006 | 2011 | 2017 | 2022 | |
| No ha canviat d’habitatge en els darrers 5 anys | 94,8 | 87,6 | 81,5 | 78,4 | 91,2 | 71,7 |
| Ha canviat d’habitatge en els darrers 5 anys | 5,2 | 12,4 | 18,5 | 21,6 | 8,8 | 28,3 |
| Trànsit horitzontal | 82,9 | 85,5 | 82,1 | 82,0 | 78,9 | 81,0 |
| Trànsit intramunicipal Barcelona | 27,5 | 26,7 | 27,4 | 29,2 | 29,7 | 32,3 |
| Trànsit intramunicipal resta AMB | 24,0 | 19,7 | 17,8 | 20,5 | 13,8 | 15,7 |
| Trànsit intramunicipal resta RMB | 23,1 | 23,8 | 20,5 | 17,8 | 19,0 | 18,3 |
| Trànsit intermunicipal resta AMB | 4,4 | 8,6 | 7,7 | 5,1 | 5,5 | 7,5 |
| Trànsit intermunicipal resta RMB | 3,9 | 6,7 | 8,7 | 9,3 | 10,8 | 7,2 |
| Trànsit ciutat Barcelona-resta regió metropolitana | 12,9 | 12,2 | 13,8 | 13,2 | 14,8 | 12,0 |
| Trànsit resta regió metropolitana-ciutat Barcelona | 4,2 | 2,2 | 4,1 | 4,8 | 6,3 | 7,0 |
| Total | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 |
* Fins al 2011 la regió metropolitana de Barcelona inclou les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf.
Font: IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1995-2000; Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2006-2011; IERMB, Enquesta de cohesió urbana, 2017-2022.
Gairebé un terç de la població que ha canviat d’habitatge en els darrers cinc anys, a la regió metropolitana de Barcelona, ho ha fet dins de la ciutat de Barcelona. Des que es disposen de dades, el 2022 és l’any en què més persones han canviat de residència per quedar-se dins la mateixa ciutat.
Malgrat l’increment en la intensitat de la mobilitat residencial, no es perceben canvis significatius en relació amb els fluxos territorials. Els moviments de la resta de la regió metropolitana a la ciutat de Barcelona són els més minoritaris (7%), mentre que els moviments de la ciutat de Barcelona a la resta de la regió es mantenen a la baixa (12%).
Els motius econòmics o forçats relacionats amb l’habitatge, els que més creixen
La millora residencial de l’habitatge i/o l’entorn (38,9%) i la formació d’una llar (30,4%) continuen essent els principals motius per canviar d’habitatge, però el seu pes es redueix respecte a períodes anteriors i els motius econòmics o forçats per l’habitatge s’incrementen significativament. Gairebé un de cada quatre canvis residencials que s’han produït en els darrers cinc anys (24%) han estat per aquests motius, amb un increment de 9,6 punts percentuals respecte de l’any 2017.
Taula 2. Raó principal per canviar d’habitatge. Població de 16 anys i més que ha canviat d’habitatge en els darrers 5 anys (excloent entrada externa) (%). Regió metropolitana de Barcelona, 1995-2022*
| 1995 | 2000 | 2006 | 2011 | 2017 | 2022 | |
| Formació d’una llar o altres motius familiars | 49,0 | 38,5 | 45,7 | 42,5 | 35,1 | 30,4 |
| Millorar habitatge / entorn | 37,2 | 50,5 | 42,9 | 35,5 | 40,6 | 38,9 |
| Motius econòmics o forçats per l’habitatge | 5,7 | 5,3 | 6,0 | 17,1 | 14,4 | 24,0 |
| Motius laborals | 3,9 | 3,9 | 3,7 | 4,6 | 7,5 | 4,6 |
| Altres motius | 4,3 | 1,9 | 1,8 | 0,3 | 2,3 | 2,0 |
| Total | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 | 100,0 |
* Fins al 2011 la regió metropolitana de Barcelona inclou les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf.
Font: IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 1995-2000; Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2006-2011; IERMB, Enquesta de cohesió urbana, 2017-2022.
També hi ha hagut un augment important de població que assenyala causes relacionades amb el preu de l’habitatge com a raó principal per escollir el lloc de residència (del 15% en 2017 al 23,7% en 2022). En canvi, els motius familiars perden pes respecte a 2017, situant-se entorn el 19,9% davant del 29,1% previ.
Expectatives de canvi residencial i raons principals
L’any 2022, un 30% de la població metropolitana preveu canviar d’habitatge en els pròxims cinc anys, un increment rellevant respecte el 2017 (23%). Les expectatives de canvi residencial han augmentat particularment a la ciutat de Barcelona, essent l’àmbit que actualment registra el percentatge més elevat (35,5%).
Satisfacció amb el barri de residència
L’any 2022, el 85,5% de la població metropolitana està satisfeta amb el seu barri de residència. Tanmateix, es va consolidant en el conjunt de la regió metropolitana una tendència creixent de població que fa una valoració negativa de diferents aspectes dels barris Entre 2011 i 2022, els majors increments de valoració negativa s’han produït en la qualitat ambiental (del 6,8% al 20,2%), la disponibilitat d’aparcament (del 38,7% al 52,1%), l’estat de l’entorn (del 7,8% al 17,2%) i la seguretat ciutadana (del 10,1% al 19,2%).
El barri i la metròpoli, espais quotidians
Hi ha dues escales territorials rellevants en l’activitat quotidiana: la metropolitana i la de barri, amb activitats específiques cadascuna d’elles.
D’una banda, veiem com l’any 2022, gairebé la meitat de la població metropolitana ocupada (48,1%) treballa a un altre municipi metropolità, evidenciant que el procés de metropolitanització continua avançant.
El barri, en canvi, es referma com a espai de referència per fer les compres d’aliments frescos (73%) i envasats (69,6%), per anar al metge de família (65,1%) i per fer gestions bancàries (47,6%) i activitats esportives (46,1%).
A més, el barri és on s’ubica majoritàriament la xarxa de suport informal (familiars i/o amics/gues) de la població metropolitana. Aquesta xarxa juga un paper fonamental, és a la que acut principalment la població davant de dificultats com la manca de recursos econòmics (58,2%), els problemes per trobar feina (45,4%) o el malestar psicològic o emocional (39,5%).
Enquesta de Cohesió Urbana
Són dades de l’Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2022, realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) per encàrrec de l’AMB, que ha entrevistat 3.840 persones de 16 anys i més de la regió metropolitana de Barcelona. El treball dona continuïtat a algunes informacions de la sèrie iniciada l’any 1985 amb l’antiga Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, coneguda com l’Enquesta Metropolitana.
- Podeu consultar l’informe de resultats sintètics de l’Enquesta de Cohesió Social i Urbana (ECURB) 2022
- I podeu accedir als diferents grups d’indicadors, publicats al SIMBA:
Accesibilitat / Percepció de l’entorn residencial / Mobilitat residencial / Costos associats a l’habitatge / Ús del territori / Participació comunitària / Xarxa Social
