127 municipis de la província de Barcelona han adoptat plataformes digitals de participació

L’adopció de plataformes s’estén ràpidament a la província de Barcelona, tot i que és una implementació limitada per diferents factors

06/07/2022

L’estudi sobre La participació ciutadana digital a la província de Barcelona, elaborat per  l’IERMB per a la Diputació de Barcelona i presentat el passat 27 de maig durant la jornada ‘Governança i participació en l’era digital’, al Pati Manning de Barcelona, analitza el procés d’implementació de les plataformes digitals de participació ciutadana a la província de Barcelona i explora els factors que faciliten la implementació territorial i les barreres que limiten el seu potencial.

Implementació territorial

Fins a 127 municipis a la província de Barcelona ja tenen plataforma de participació, també 3 entitats municipals descentralitzades i el Consell Comarcal del Berguedà[1]. La seva distribució, però, no és homogènia: es concentra particularment dins la Regió Metropolitana de Barcelona, i en comarques com ara el Maresme o Vallès Occidental. Si s’analitza per població, el 88,9% dels municipis de més de 50.000 habitants disposen d’alguna eina d’aquest tipus; el percentatge baixa entre els municipis més petits, situant-se en el 18,2% en els de fins a 5.000 habitants.

El fet de disposar de plataforma de participació no és sinònim de tenir-la activa. El 42,4% dels municipis més petits, malgrat tenir plataforma, no han iniciat cap procés ni tenen publicat cap òrgan. Aquest percentatge baixa entre els municipis de més de 50.000 habitants fins a un 12,5%.

L’estudi posa a més de relleu que hi ha una clara relació entre els municipis amb política participativa robusta i aquells que han impulsat una plataforma digital. El fet de tenir regulats els mecanismes de participació en un reglament de participació, disposar d’un equip tècnic en aquest àmbit i destinar recursos econòmics a la partida de participació ciutadana són variables clau. De fet, l’informe mostra com els municipis més matiners en adoptar la plataforma són aquells que ja tenien estructura i política de participació. En canvi, els que actualment van accedint a la plataforma tenen menys desenvolupada aquesta política respecte dels primers.

Evolució de la publicació dels primers processos, amb i sense normativa de participació

Evolució del desplegament

La pandèmia ha accelerat la digitalització dels processos de participació ciutadana entre els ens locals. En efecte, el nombre de concessions de plataformes de participació per part de la DIBA es dispara l’any 2020; i l’any següent, el 2021, arran segurament del desconfinament i la tornada a la «normalitat», s’engeguen un gran nombre de processos per primera vegada en el conjunt de les plataformes.

Evolució del nombre de primers processos en el conjunt de les plataformes

Espais de participació

Les plataformes allotgen 2 espais de participació principalment: processos i òrgans. Els processos són l’espai més utilitzat. S’ha recopilat més de 512 processos. Entre els processos més utilitzats a les plataformes de participació destaquen els de consulta, sobretot relacionats amb qüestions de governança i institucionalitat, i en format híbrid, on es mixtura la presencialitat amb moments virtuals. El segueixen els processos de decisió, aquells on la decisió està en mans dels participants amb el compromís de l’ajuntament d’executar el que es decideixi. Entre aquests, regnen els pressupostos participatius. A banda dels processos, les plataformes allotgen 204 òrgans, el 75% dels quals són de caràcter assessor-consultiu. D’entre aquests, 3 de cada 4 són òrgans que aborden temàtiques específiques.

Usuàries i usuaris

En el moment de fer l’estudi, hi havia més de 82.000 persones registrades a les plataformes de participació. Si es compara amb la població total dels municipis de la província (sense comptar Barcelona), aquest nombre és baix, doncs representa només un 2% de la població. Ara bé, el número d’usuaris tendeix a créixer quan, per exemple, el grau d’activitat de la plataforma és alt.

• Pots consultar aquí l’estudi complet sobre La participació ciutadana digital a la província de Barcelona,

[1] Aquest estudi no inclou la ciutat de Barcelona en l’anàlisi.