“Polítiques públiques, Barris i Seguretat”. Accedeix a les presentacions i conclusions del seminari!

La jornada, organitzada per l’equip convivència i seguretat urbana de l’IERMB, es va celebrar el 9 març, al centre cívic Pati Llimona de Barcelona

18/04/2023

barris-seguretat-conclusions“Polítiques públiques, Barris i Seguretat” constitueix la segona trobada que es realitza en el marc del seminari permanent Barris i Metròpoli de l’IERMB, que té per objectiu reflexionar entorn de diferents eixos d’actuació de les polítiques públiques als barris. La jornada, centrada en les polítiques públiques de seguretat als barris, va plantejar un doble objectiu:

  • descriure les fonts d’informació de les que poden disposar els ajuntaments per al disseny i avaluació de polítiques públiques de prevenció i seguretat a escala de barris
  • mostrar la importància de la coproducció d’intervencions al territori com a estratègia clau en la prevenció de la inseguretat

A continuació, sintetitzem les principals idees i conclusions aportades a partir de la celebració del seminari. Us convidem també a recuperar el contingut de les presentacions que van realitzar els ponents i a llegir les orientacions que hem redactat, a partir de les aportacions a la jornada.

Barris i polítiques públiques: una finestra d’oportunitat
El director de l’IERMB, Ricard Gomà, va inaugurar la jornada, exposant com els barris constitueixen una finestra d’oportunitat per a les polítiques públiques i posant en relleu que la seguretat és element fonamental en la vida quotidiana de les persones d’aquests barris. Tanmateix, la seguretat és una de les dimensions oblidades en la implementació dels plans barris, i per això aquest seminari pretenia començar a omplir el buit en aquest sentit.

Juan José Medina, Talentia Senior Distinguished Researcher del Departament de Dret Penal i Ciències Criminals de la Universitat de Sevilla i col·laborador extern de l’Àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’IERMB, va realitzar la conferència inaugural Comunidad, delincuencia y prevención.

La seva intervenció va situar el marc de reflexió sobre com desenvolupar polítiques públiques de seguretat tenint en compte que, a partir d’evidència empírica disponible, sabem que les actuacions policials poden tenir un impacte a curt termin,i però que, en canvi, tenen d’altres externalitats negatives en la reducció de la delinqüència i, alhora, poden tenir un impacte negatiu en la comunitat. En canvi, d’altres mesures, com les de caràcter redistributiu i social, així com aquelles actuacions en l’espai públic, impacten positivament en la reducció de la delinqüència i en l’augment de la percepció de seguretat. I a més, convé destacar també, com el seu impacte es manté al llarg del temps i les externalitats negatives són menors. Alhora, Medina va assenyalar que, en termes econòmics, les inversions en polítiques socials són més eficients a l’hora de combatre les percepcions d’inseguretat que no pas en les inversions en la despesa policial.

Totes aquestes qüestions, apuntava Medina, estan interrelacionades amb les noves reflexions entorn dels models de ciutat que volem, que vivim i que projectem (com per exemple, la ciutat de les cures, la ciutat dels 15 minuts, la ciutat feminista i interseccional…). Ara bé, pel desenvolupament de les polítiques públiques de seguretat ajustades a les realitat dels barris és cabdal disposar de dades. Aquestes són el termòmetre informatiu sobre allò que està passant els territoris. Medina va insistir en el fet que “cal recollir dades, de manera regular, de manera sistematitzada amb un cert nivell d’estandardització, amb el màxim nivell de desagregació possible i establir una cultura de compartir-les entre les diferents agències que operen als territoris”. Va matisar, però, que el recull d’aquestes informacions no tenien per què ser exclusivament quantitatives, sinó que s’han d’incorporar informacions de caràcter qualitatiu. Els territoris, va afirmar, disposen de “dades vives per treure profit d’aquest coneixement de forma positiva”.

Orientacions per a incorporar el coneixement sobre la seguretat i la convivència en els plans de barris
Així, a la primera taula rodona, “Orientacions per a incorporar el coneixement sobre la seguretat i la convivència en els plans de barris” es van exposar quines fonts d’informació ens poden servir per aportar indicadors i coneixement sobre l’estat de la seguretat dels barris. Partint de la idea que “de la mateixa manera que la seguretat és un àmbit d’estudi multidimensional, disposem de moltes fonts d’informació que ens poden aportar coneixement”, van intervenir Marta Murrià Sangenís, responsable de l’àrea de convivència i seguretat urbana de l’IERMB, en Jose María López-Riba, investigador de la mateixa àrea i en Sergio García García, antropòleg de la Universitat Complutense de Madrid.

Amb la presentació de Barris i fonts d’informació per a l’anàlisi de la seguretat Marta Murrià va exposar les diferents fonts d’informació que proporcionen indicadors i coneixement sobre la seguretat, així com sobre tots aquells aspectes de manera directa o indirecta hi incideixen a escala de barris, exposant les seves potencialitats i limitacions. Enquestes de victimització i enquestes de convivència; els registres policials; registres d’incidències i de demanda ciutadana; observació d’espais (sistemàtica i qualitativa-participativa); eines digitals participatives són totes elles fonts que poden aportar informació sobre seguretat. Va afirmar que actualment els territoris disposen, de manera desigual, de diverses fonts de dades, amb diversos graus de sistematització, diferents objectius i aproximacions i, malgrat que disposen parcialment algunes d’aquestes informacions, encara no s’ha desenvolupat un sistema indicadors sistemàtics a escala de barris, en el que caldria avançar. Amb tot, sovint existeixen “desajustos entre l’obtenció de les dades i les necessitats d’intervenció i de resposta”.

En Jose Maria López Riba va explicar, a través de la seva comunicació Generació d’indicadors i coneixement a escala de barris, les possibilitats d’anàlisi a partir d’algunes de les fonts de dades descrites per Marta Murrià. També va destacar la rellevància de disposar d’aquestes per mesurar el que es coneix en la recerca sociològica, com l’efecte barri. Més enllà dels processos macro i micro, hi ha determinades situacions que deriven d’allò que succeeix específicament en els barris, i això incideix sobre diferents qüestions relacionades amb la seguretat, sigui en la seva dimensió objectiva o subjectiva. Aquest efecte barri ve determinat per un conjunt de les seves pròpies característiques que influencien en la seguretat, com per exemple, la mobilitat residencial; els nivells de desigualtat socials i la participació de la comunitat. A més, va fer un breu repàs sobre l’accessibilitat de les dades policials i les possibilitats d’anàlisi i consulta, sobretot a partir del context anglosaxó, a Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord o en el context nord-americà. En el context metropolità de Barcelona, els àmbits estadístics metropolitans, com a unitat administrativa i d’anàlisi, contenen indicadors de caràcter demogràfic, socioeconòmic o de mobilitat, però, en canvi, encara no s’hi ha incorporat indicadors relacionats amb la seguretat. El mateix succeeix amb els  portals de diferents consistoris, que si bé disposen de dades en l’àmbit municipal, no són accessibles. Ara bé, malgrat aquestes dificultats, tal com ens va mostrar el José Maria, a partir d’alguns exemples, es podrien calcular indicadors quantitatius a escala de barri tant sobre activitat delictiva, com sobre percepció d’inseguretat i dels diferents elements que poden incidir en ambdues dimensions.

Sergio García, a partir la seva trajectòria i experiència en els serveis socials, va parlar sobre Fuentes cualitativas y participación de la comunidad en la generación de conocimiento, sobre la producció comunitària i les tècniques etnogràfiques en el context de la ciutat de Madrid. L’antropòleg va posar en valor les metodologies qualitatives i participatives com a eines que ens informen de la representativitat social, les construccions identitàries, els significats i els simbolismes que les persones atorguen als diferents fenòmens. García assenyalà la importància dels relats i com aquests són rellevants per entendre el que succeeix en les comunitats i els contextos d’interacció.

Així, les tècniques etnogràfiques permeten recopilar informació sobre les intensitats emocionals, sobre les opinions o dels malestars, així com sobre les construccions identitàries de les persones que s’erigeixen en relació o per oposició a altres col·lectius. Va assenyalar també la  importància del mètode inductiu per a conèixer la realitat dels barris i com la mirada antropològica ajuda a interpretar aquesta la realitat, ja que capta com alguns dels actors es troben sotmesos a determinades pressions i també a interessos particulars. Les tècniques qualitatives també serveixen per identificar lògiques no esperades i ens permeten certa reflexivitat sobre l’objecte d’estudi, la capacitat d’acció i les estructures de poder. La seva intervenció va donar valor a aquestes tècniques per a comprendre i interpretar els processos de la seguretat tenint en compte els seus matisos, discursos i relats entre persones i grups amb necessitats, vivències, interpretacions i posicions de poder diferenciades. Aquestes tècniques, segons García “no són receptes en l’àmbit de la seguretat, sinó que han de servir per reflexionar a partir dels processos que tenim als barris”.

El territori com a espai de coproducció de les polítiques de prevenció i seguretat
La segona taula rodona “El territori com a espai de coproducció de les polítiques de prevenció i seguretat”, va abordar com s’articula la coproducció de les polítiques de seguretat als barris, a partir de determinades experiències en els municipis. La taula va posar en valor la importància de les intervencions, en l’àmbit del territori, com a espai de proximitat en la construcció social de la seguretat, com a espai que permet la producció de polítiques on participen i es coordinen diferents actors, agències i serveis municipals i com  a oportunitat per a dur a terme estratègies centrades en la prevenció social i comunitària. En concret, es van presentar dues experiències centrades en la intervenció en l’àmbit de les comunitats veïnals i dues més orientades a la gestió de l’espai públic.

Mari Àngels Vila, directora dels serveis de prevenció de l’Ajuntament de Barcelona, ens va explicar el funcionament de Les Comissions permanents de violència masclista i seguretat, una pràctica innovadora, a partir de les quals s’identifiquen casos de violència masclista a les llars i s’aborden de forma coordinada entre diferents serveis.

Óscar Negredo Carrillo i Marta Morancho Lluelles en van explicar el Servei de Suport a les Comunitats de Veïns i Veïnes de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, com a tècnics d’aquest servei. Van parlar de dues de les seves experiències: la intervenció en comunitats de veïns d’elevada complexitat i les ocupacions.

D’altra banda, Lídia Montero Cos, tercera tinenta d’alcaldessa de Seguretat Ciutadana i Civisme de Santa Coloma de Gramenet ens va explicar L’experiència dels serenos Santa Coloma de Gramenet, una figura que s’està implementant en diferents municipis metropolitans i que desenvolupa tasques de prevenció a l’espai públic durant les nits.

Per acabar, Marc Aguilà Delgado Esteve, regidor de joventut de Sant Boi de Llobregat, va explicar la “Intervenció socioeducativa amb joves a l’espai públic, amb una mirada inclusiva: Fem Carrer”.  Es tracta d’un programa que ha permès resoldre conflictes comunitaris a partir de la participació dels joves en la seva resolució i proposta d’abordatge.

Reptes de la coproducció de les polítiques de seguretat als barris
Arrel d’aquestes quatre experiències, amb la idea de conèixer i compartir la interrelació entre el dia a dia dels programes, la gestió i la provisió d’informació per a la presa de decisions, vam voler conèixer els reptes que, per a cadascuna de les experiències, els participants creien que eren rellevants.

Així, més enllà d’aconseguir millores en les partides pressupostàries, un dels principals reptes rau no en només articular els diferents departaments dels consistoris a treballar conjuntament, sinó en copsar fins a quin punt la mateixa administració pot flexibilitzar els serveis així com el dimensionament no només en personal sinó també en càrregues de feina. “Els mateixos que fem els programes, hem de fer indicadors i hem de fer les memòries”, per tant, cada vegada més es necessiten aquest tipus d’anàlisi, no només per al seguiment i per a la presa de decisions, sinó per saber si allò que estem fent té algun impacte en la població. La necessitat d’automatitzar els indicadors en quadres de comandament és un problema amb desigual impacte en funció del municipi. També, explicaven com a partir d’algunes experiències, que es dediquen moltes més hores a la planificació i execució dels programes que no pas a les avaluacions, que en molts casos, es troben subjectes i condicionades a subvencions externes. D’altra banda, com podem desenvolupar, tal com apuntava la Maria Àngels Vila les “estratègies de seguretat i prevenció si el marc legal no està construït?”, o com preguntava Negredo “Què fem amb els projectes que tenen un caire social dins una àrea de seguretat?”. Mentre que, en altres àmbits com el sanitari està molt ben definit el marc legal i d’actuació, en la prevenció cal tenir present aquesta manca de definició.

La desigual escala dels municipis, en termes de grandària i densitat demogràfica, provoca que les necessitats dels indicadors, així com el seu nivell de desagregació també sigui diferent. Mentre que en els municipis més grans arribar a la unitat de barri és indispensable, en els municipis més petits o més densos, sembla que la disposició d’aquestes dades haurien de ser delimitant zones territorials, ja que la delimitació del barri no els és útil. També es va mostrar la necessitat de disposar de diferents indicadors a escala de barri que són necessaris per entendre la desigual incidència dels problemes de seguretat i de convivència, com ara l’entorn físic i social dels espais, la suficiència d’espais públics o la qualitat i la sobreocupació dels habitatges.

Orientacions per la inclusió d’indicadors de seguretat i l’articulació d’estratègies preventives a les polítiques de barri
A partir de totes les contribucions i reflexions aportades a les dues taules i entre el públic participant, a continuació es resumeixen algunes orientacions per a continuar avançant en la inclusió d’indicadors i coneixement sobre seguretat a les polítiques de barri, així com en la millora de l’articulació de les estratègies preventives i coproduïdes a escala de territori:

  • Avançar, mitjançant convenis o projectes entre les administracions locals, supralocals i els instituts de recerca, en la producció d’indicadors quantitatius a nivell de barri o d’àrees territorials que informin sobre activitat delictiva i percepció d’inseguretat
  • Impulsar estudis qualitatius, participatius i aplicació d’eines etnogràfiques que complementin i ajudin a entendre els discursos, representacions i simbolisme que hi ha darrere les dades quantitatives, i que donin veu a perfils de població amb necessitats, opinions i capacitat d’agència diferents
  • Tenir en compte la desigualtat municipal en termes de capacitat de producció, sistematització i anàlisi de la informació, així com les seves diferents necessitats pel que fa al nivell de desagregació territorial de les dades
  • Recolzar als municipis en la sistematització de les fonts d’informació i la creació d’indicadors i coneixement sobre les problemàtiques i necessitats d’intervenció, però també de resultats i d’impacte de les polítiques
  • Continuar avançant en la generació d’indicadors i de coneixement sobre seguretat a dos nivells: el que permeti orientar el disseny de polítiques públiques i les principals estratègies i eixos d’actuació, i el que permetin reajustar l’obtenció de les dades i les necessitats d’intervenció i de resposta en l’àmbit operatiu
  • Reequilibrar les hores que es dediquen a la planificació i execució dels programes amb les que es dediquen a l’avaluació dels mateixos
  • Garantir la transparència i accés a les dades i establir els canals per compartir coneixement entre decisors, equips de recerca i persones que treballen als territoris
  • Repensar com articular els diferents departaments dels consistoris per treballar conjuntament i no de forma sectorialitzada en l’abordatge de seguretat i la convivència
  • Flexibilitzar els serveis així com el dimensionament no només en personal sinó també en càrregues de feina
  • Dotar la prevenció d’un marc d’actuació que ajudi a articular les actuacions dels diferents serveis, àrees i actors que intervenen directament o indirectament en la promoció de la seguretat

 

I si voleu més informació podeu veure el vídeo del seminari i consultar les presentacions dels ponents:

 

D’altra banda, també us convidem a aprofundir amb aquests informes sobre coneixement en l’àmbit de la seguretat i la convivència, realitzats per l’IERMB:

 

I per acabar, us compartim el llibre sobre els 30 anys de l’Enquesta de Victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona i articles de reflexió, publicats recentment pels investigadors de l’IERMB:

Totes les notícies