La taxa de no idoneïtat a l’ESO es redueix 4,2 punts a la ciutat de Barcelona, en dos anys

L’informe Oportunitats educatives a Barcelona 2020 apunta un increment en l’accés a les escoles bressol i llars d’infants, les escoles de música municipals i una millora en l’abandonament escolar prematur, entre altres aspectes

10/05/2022

L’estudi Oportunitats educatives a Barcelona 2020: Les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99), elaborat per l’IERMB per l’Ajuntament de Barcelona, focalitza la seva anàlisi en l’equitat educativa, i la seva desigual distribució social en els districtes i barris de la ciutat. L’informe, que dona continuïtat a les anteriors edicions de 2016 i 2018-2019, presenta una novetat fonamental: inclou elements d’educació al llarg de la vida i d’educació per adults.

En concret, els capítols de l’informe es dediquen a la demografia, l’educació en la primera infància (fonamentalment, dades relatives a escoles bressol i llars d’infants), l’educació universal (incloent-hi l’Educació Infantil de 2n cicle, Primària i ESO), la postobligatòria (Batxillerat, FP i d’altres programes), l’abandonament escolar prematur, l’educació al llarg de la vida (escoles de música, activitats extraescolars i esportives, centres oberts i educació per a adults i ocupacional) i la mobilitat educativa (dins i fora Barcelona).

Increment en l’accés a les escoles bressol i llars d’infants

L’accés a les escoles bressol i llars d’infants ha augmentat molt durant els últims anys, si bé la pandèmia ha alterat aquesta dinàmica. A Barcelona, la matrícula d’Educació infantil de 1r cicle va arribar fins a 17.921 alumnes al 2019-2020, gràcies a un creixement sostingut del sector públic, degut a l’augment d’oferta promoguda per l’administració.

De totes maneres, els grups més vulnerables hi accedeixen de forma molt menor. En concret, els infants de famílies d’origen autòcton tenen 3 vegades més probabilitats d’estar escolaritzats (47,7%) que els de famílies de nacionalitat estrangera (13,7%). Alhora, les diferències entre districtes continuen sent excessives i assenyalen importants desigualtats en l’accés a aquesta etapa educativa clau (els districtes amb menor taxa d’escolarització són Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí).

 

 

Reducció del número d’alumnes repetidors a l’ESO

En l’etapa obligatòria, cal destacar de forma positiva l’extraordinària evolució de la taxa de no idoneïtat, que indica un menor nombre de repeticions. Així, la taxa de no idoneïtat a l’ESO passa del 14,6% el 2017-18 al 10,4% el 2020-21. La reducció més rellevant es produeix a Ciutat Vella (que millora 7,9 punts percentuals), Nou Barris (6,8) o Sant Martí (5). En contrapartida, la repetició afecta molt més a l’alumnat estranger, els nois i l’alumnat d’entorns socioeconòmics desafavorits.

 

 

Creix el pes de la Formació Professional

Des de fa més d’una dècada, els ensenyaments secundaris postobligatoris han guanyat molt alumnat, tant Batxillerat com, sobretot, els Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS). Això ha fet augmentar el pes relatiu de l’FP en relació amb el conjunt dels ensenyaments postobligatoris. Ara bé, la distribució de l’alumnat segons nacionalitat i gènere continua essent clarament diferenciada. Pràcticament, el 40% de l’alumnat autòcton estudia batxillerat, mentre aquest percentatge cau gairebé deu punts en el cas de l’alumnat estranger (que, en comparació, estudia més a Cicles Formatius de Grau Mitjà).

Alhora, les especialitats formatives continuen tenint un fort biaix de gènereBarcelona presenta una pauta de mobilitat única a Catalunya: alta atracció d’alumnat extern i altíssima retenció de l’alumnat resident

La mobilitat per motiu d’estudis a Barcelona és molt elevada, tant entre districtes de la ciutat, com també entre les ciutats del seu entorn. Als ensenyaments obligatoris, el districte amb major capacitat d’atracció d’alumnat extern i, sobretot, gran capacitat de retenció són Les Corts i Sarrià Sant Gervasi.

A més a més, Barcelona presenta una pauta de mobilitat única a Catalunya, en la que combina una alta atracció d’alumnat extern amb una altíssima retenció de l’alumnat resident. Aquest fet, alhora, genera una dinàmica de centralització envers la capital. En concret, el percentatge d’alumnat extern a Barcelona és del 19,4% a Batxillerat, del 43,9% a CFGM i del 55,4% a CFGS.

L’alumnat extern de postobligatòria prové generalment de municipis del seu entorn, com l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Santa Coloma de Gramenet i Cornellà de Llobregat.

Aquest alumnat extern és especialment elevat en alguns territoris. D’una banda, les zones educatives adjacents a altres municipis: La Bordeta, La Marina del Prat Vermell, la Trinitat Vella, Baró de Viver, el Besòs, el Maresme, Sant Martí de Provençals, la Verneda i la Pau. D’altra banda, també és elevada la presència d’alumnat extern a zones educatives amb oferta especialment atraient, com Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.

 

 

El número d’alumnes de les escoles de música municipals creix un 40%

Una aposta fonamental de l’Ajuntament de Barcelona ha estat l’increment de l’oferta musical de la ciutat, tal com mostra l’increment en alumnat i escoles de música elemental als últims anys. Així, el curs 2005-2006 hi havia 8.326 alumnes matriculats en 35 centres, mentre que el 2019 hi havia 11.685 alumnes en 44 centres.

L’informe Oportunitats educatives a Barcelona 2020: Les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99), presenta una altra característica significativa: és l’últim informe anterior a l’impacte del coronavirus 2019 (COVID-19) en el nostre sistema educatiu. Donat l’abast encara incert de la COVID-19 en el sistema educatiu, doncs, aquest informe es presenta com una fotografia en detall del nostre sistema educatiu abans de la pandèmia, un imprescindible punt de referència per a futures comparacions per a entendre l’impacte del confinament en els processos educatius de la ciutat.

 

 

• Et convidem a consultar l’informe complet Oportunitats educatives a Barcelona 2020: Les desigualtats en l’educació al llarg de la vida (0-99)
• Pots descarregar també les infografies de cadascun dels temes que analitza l’informe