El valor de les solucions metropolitanes: criteris per desplegar solucions

L'estudi de l'àrea de governança i innovació pública suggereix cinc criteris que permeten determinar quan realment una solució pot tenir més sentit desenvolupar-la, en l'àmbit metropolità

04/04/2024

La presència de metròpolis en el món és cada vegada més gran. Segons les projeccions de l’informe sobre l’Estat Global de les Metròpolis d’ONU-Habitat (2022), la població metropolitana creixerà ràpidament. No obstant això, existeix una “bretxa global de gestió metropolitana” (UN Habitat, 2022:5) entre les realitats funcionals i la seva gestió política i institucional, fet que limita la seva capacitat de solucionar problemes metropolitans. Per tant, quines són aquelles polítiques i serveis que aporten valor quan es desenvolupen a nivell o amb una perspectiva metropolitana?

Aquest estudi, encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a través de l’Àrea d’internacional i metròpolis digital, sorgeix en el context del congrés internacional Metro Solutions de 2022, que va impulsar la conceptualització de solucions metropolitanes. A més, es va realitzar un taller específic sobre conceptualització i característiques de les solucions metropolitanes celebrat el maig de 2023 per preparar l’assemblea d’ONU Hàbitat a Nairobi el juny de 2023. Finalment, l’escala metropolitana va ser reconeguda per ONU Hàbitat en la resolució sobre “Localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovada en l’esmentada assemblea, amb la inclusió d’un paràgraf amb relació al fet metropolità. En concret, el punt e de la resolució especifica:

“Donar suport, prèvia petició, als governs nacionals per enfortir una governança local i una governança metropolitana multinivell eficaç, per avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible mitjançant una coherència política més sòlida, una alineació intersectorial i un compromís i participació de múltiples parts interessades.”

Partint d’aquest reconeixement, aquest informe reflexiona sobre quines polítiques i serveis són més pertinents desenvolupar-les a escala metropolitana, i s’analitza la pertinència i l’especificitat de les solucions metropolitanes. Per ajudar a definir quins són els àmbits d’actuació en clau metropolitana, s’ha fet una revisió de la literatura que ha lidiat amb aquests temes des de la ciència política, la geografia, la sociologia urbana, l’economia regional o les ciències ambientals. A partir d’aquesta revisió, l’estudi fa una proposta concreta a la literatura acadèmica: es suggereixen cinc criteris que permeten determinar quan realment una solució pot tenir més sentit desenvolupar-la, en l’àmbit metropolità. En concret, els cinc criteris són:

1. Quan promouen la cooperació entre actors de diferents jurisdiccions locals per solucionar reptes conjunts
   • Les solucions metropolitanes aborden alguns dels problemes de fragmentació institucional en l’àrea urbana existents? Fomenten la confiança entre els municipis de l’àrea urbana i altres actors? Reforcen les estructures de cooperació metropolitana existents?
2. Quan faciliten les economies d’aglomeració
   • Les solucions reconeixen els beneficis de les economies d’aglomeració i les fomenten? Tenen en compte les possibles deseconomies d’aglomeració i les limiten?
3. Quan produeixen millores en la prestació de serveis públics
   • Les solucions a nivell metropolità milloren les economies d’escala o la coordinació dels diferents serveis municipals?
4. Quan promouen la justícia social i ambiental en el conjunt de l’àrea metropolitana
   • Les solucions tenen en compte els seus efectes en termes de justícia social i ambiental? Desenvolupen mecanismes per limitar els processos de segregació, gentrificació, desigualtat urbana i injustícia ambiental?
5. Quan milloren l’eficiència i la circularitat del metabolisme urbà
   • Les solucions incorporen una visió metabòlica de l’àrea metropolitana? Possibiliten una disminució de la necessitat de recursos i milloren la seva circularitat dins el mateix sistema urbà?

El primer d’aquests criteris és l’element a través del qual s’articulen i es gestionen les solucions metropolitanes. Els altres quatre són els reptes conjunts que afronten les àrees metropolitanes. Aquesta interrelació entre ells es pot representar de la següent manera:

Figura 1. Criteris per ajudar a determinar quan la solució té valor a nivell metropolità. 

 

Els resultats mostren que hi ha gran marge d’actuació encara existent per millorar les polítiques que s’impulsen des de l’escala metropolitana

Cal superar la fragmentació institucional i la bretxa entre les problemàtiques compartides entre diferents governs locals. Això es pot aconseguir mitjançant el desenvolupament i la consolidació d’una cultura de col·laboració entre els ens existents en el territori, així com desplegant mecanismes de cooperació municipals.

Igualment, hi ha marge per impulsar polítiques metropolitanes que facilitin les economies d’aglomeració dins dels entorns metropolitans. Des de la planificació urbanística i ús del sòl, mobilitat i transport públic i desenvolupament econòmic, es poden impulsar polítiques metropolitanes que permetin aprofitar la retroalimentació derivada de la concentració de mercats, activitats i serveis públics, i fer front a les externalitats negatives d’aquesta.

Els ens metropolitans també tenen al seu abast diversos mecanismes, com ara la fusió d’entitats, la producció conjunta entre diferents organitzacions públiques o la delegació de competències a una altra entitat pública d’abast superior, per tal de millorar la prestació de serveis públics i aconseguir millores en termes d’eficiència econòmica.

De la mateixa manera, les metròpolis del món tenen al seu abast nombrosos mecanismes per promoure la  justícia social i ambiental. Una visió mancomunada de la planificació urbanística, les polítiques d’habitatge, l’educació, les polítiques fiscals o els programes de regeneració urbana poden ser eines per millorar la justícia social i ambiental metropolitana.

Les metròpolis també poden treure profit a la seva concentració de coneixement, recursos i tecnologia per tal de facilitar un funcionament metabòlic i circular dels recursos. Les àrees metropolitanes han d’intentar reduir la quantitat dels fluxos d’entrada, tot millorant l’eficiència del metabolisme a través de la seva internalització, la reducció del consum, evitant el malbaratament i impulsant la reutilització en àmbits com ara l’aigua, l’energia o l’alimentació.

Amb tot, les polítiques públiques aplicables en cada àmbit dependran, sens dubte, del context social, polític i econòmic on s’apliquin. En aquest sentit, l’estudi inclou una recopilació i anàlisi d’onze solucions metropolitanes solucions desplegades per governs locals i metropolitans arreu del món per abordar els reptes globals actuals. Les solucions analitzades il·lustren la importància de les aliances tècniques en l’aplicació de solucions sistematitzades, que beuen d’altres experiències, però són aterrades a la realitat local. Alhora, demostren que els lideratges relacionals i el suport polític dels representants dels ens locals involucrats en el desplegament de polítiques metropolitanes són factors fonamentals. Aquest impuls comporta la recerca activa de finançament i donar suport a l’experimentació i a noves formes de fer polítiques.

• Podeu consultar aquí l’informe El valor de les solucions metropolitanes