La meitat de les persones sense llar ateses a la ciutat de Barcelona fa menys de cinc anys que hi resideixen

Les recerques realitzades per l’IERMB mostren que hi ha un desplaçament cap al centre de la metròpoli (municipi de Barcelona) de les persones a mesura que aprofundeixen en el seu procés d’exclusió

02/12/2022

El sensellarisme i l’exclusió residencial han augmentat durant les últimes dècades a Europa. En el cas de l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha símptomes evidents que la tendència és la mateixa. Des de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), hem analitzat el fenomen recentment, a partir de la recerca “L’exclusió residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona” i de “L’enquesta a les persones sense llar ateses als dispositius del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona”. L’enquesta permet, per primer cop, una aproximació a les trajectòries d’exclusió de l’habitatge i la mobilitat de les persones sense llar ateses als equipaments de Barcelona.

Exclusió residencial a la metròpoli de Barcelona
L’estudi d’exclusió residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona quantifica aquestes situacions, de forma parcial, donada la important manca de dades que existeix. Els recercadors consideren imprescindible disposar de més informació per a fer front al fenomen. Les dades disponibles permeten estimar que, l’any 2021, hi ha un mínim de 1.493 persones sense sostre a l’àrea metropolitana de Barcelona, de les quals 1.120 pernocten al carrer.

L’estudi analitza també el risc de desnonament com a situació d’habitatge insegur. L’any 2021, es van practicar a l’àrea metropolitana de Barcelona més de 3.300 desnonaments. Sergio Porcel, cap de l’àrea de cohesió social i urbana de l’IERMB i un dels autors de la recerca, explica que “el 77% són a causa d’impagaments de lloguer i la resta d’impagaments hipotecaris i que el sobreesforç en el pagament de l’habitatge situa la metròpoli de Barcelona, juntament amb Catalunya i Espanya, en un dels nivells més elevats del context europeu”. Cal destacar que al voltant del 40% de les llars metropolitanes que viuen de lloguer destinen més d’un 40% dels seus ingressos a fer front a les despeses de l’habitatge.

Durant el 2021, la incidència del marc normatiu desplegat i els esforços en la mediació, han tingut com a resultat que, malgrat l’impacte social de la crisi pandèmica, el nombre de llançaments practicats no hagi superat els nivells previs a la pandèmia.

Sensellarisme a la ciutat de Barcelona
La informació disponible a Barcelona és molt gran, gràcies al treball conjunt de les entitats socials i de l’Ajuntament en el marc de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL). Segons les dades disponibles generades per aquesta Xarxa, entre l’any 2008 i el 2021 el nombre de places en equipaments i recursos residencials específics per a persones sense llar ha crescut un 136% arribant a les 2.808.

Per Albert Sales, investigador de l’IERMB i expert en sensellarisme, “el que és preocupant és que aquest augment en les places no hagi aturat l’increment de persones que viuen al carrer i que han passat de ser 658 (2008) a 895 (2021)” i afirma que “el que falta és prevenció i polítiques estructurals per combatre l’exclusió social”.

“L’enquesta a les persones sense llar ateses als dispositius del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona”, duta a terme entre l’abril de 2021 i el gener de 2022, genera dades descriptives sobre l’origen de les persones ateses i sobre les seves trajectòries d’exclusió residencial. Ha comptat amb la participació vàlida d’un total de 315 persones.

La meitat de la població atesa a la ciutat de Barcelona és d’arribada recent
A la ciutat de Barcelona, diversos estudis mostren que el creixement en el nombre de persones que dormen al carrer a la ciutat ha estat protagonitzat per persones estrangeres.

L’enquesta constata que pràcticament la meitat de les persones consultades fa menys de cinc anys que resideixen a Barcelona. En referència al temps d’estada a la ciutat i al país, s’observen algunes diferències per gènere. La proporció de dones que són aquí des de fa més de 4 anys sense ser originàries de la ciutat o del país és significativament superior a la dels homes.

Preguntades sobre on vivien abans d’arribar a Barcelona, només un 13,5% van afirmar haver-hi viscut sempre o des de la infància, un 29,5% expressen procedir d’un altre municipi català, un 25% d’un altre municipi espanyol de fora de Catalunya i un 30% van dir que residien fora de l’Estat just abans d’instal·lar-se a la ciutat.

Un 51% de les dones enquestades no ha dormit mai al carrer
Una altra dada que es desprèn d’aquesta anàlisi és que el 26% de les enquestades, malgrat estar ateses en serveis socials específics per a persones sense llar, no han dormit mai al carrer. En el cas de les dones, aquesta proporció supera la meitat, un 51%. Només un 22% informen de trajectòries de carrer de més d’un any.

Així doncs, quan es va preguntar als i les enquestades on eren la nit abans d’entrar en un recurs d’allotjament, només un 24% van respondre que dormien al carrer. Aquest resultat confirma la gran permeabilitat entre les diferents situacions d’exclusió residencial. Un 33% van contestar que estaven en un altre tipus de recurs de serveis socials (entre els quals es compten pensions pagades pels serveis municipals mentre s’espera plaça en un centre). Un 17% eren en una pensió, un hostal o una habitació de relloguer (pels seus propis mitjans). La resta contestaven altres situacions amb freqüències molt diverses, però sempre per sota del 6%.

El 57,7% manifesta que el primer cop que va haver de dormir al carrer va ser a la ciutat de Barcelona
L’enquesta permet, per primer cop, una aproximació a les trajectòries d’exclusió de l’habitatge i la mobilitat de les persones sense llar ateses als equipaments de Barcelona. La conclusió és que hi ha un desplaçament cap al centre de la metròpoli (municipi de Barcelona) de les persones a mesura que aprofundeixen en el seu procés d’exclusió. Les persones migrades tenen més risc de quedar-se sense llar arreu, però quan s’hi queden tendeixen a buscar estratègies de supervivència a la ciutat de Barcelona.

Segons Albert Sales, “Barcelona és el punt geogràfic d’arribada de situacions d’exclusió residencial que tenen un recorregut molt llarg que no s’ubica necessàriament a la ciutat mateixa”. Així doncs, veiem com el 85% diu no disposar d’un espai que consideri la seva llar, des de fa més d’un any. També sabem que només un 27,6% de les persones enquestades eren en un habitatge propi (de propietat o de lloguer), abans de quedar-se sense llar. El 23,5% vivien en pisos compartits i el 21,3% en cases de familiars. Es constata, doncs, la poca freqüència amb què la gent que requereix el suport dels serveis residencials ha tingut accés a la tinença d’un habitatge.

• Us convidem a consultar l’article L’exclusió residencial a l’àrea metropolitana de Barcelona
• També podeu aprofundir sobre L’enquesta a les persones sense llar ateses als dispositius del Programa Municipal d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona