El 18% dels fets que succeeixen a l’àrea metropolitana de Barcelona tenen lloc al transport públic
Ja està disponible l’informe monogràfic de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea de Metropolitana de Barcelona 2023 (EVAMB 2023), sobre la victimització i seguretat al transport públic
25/01/2024
El 17,7% dels fets que succeeixen a l’àrea metropolitana de Barcelona tenen lloc a les infraestructures del transport públic (vehicles, estacions, parades, andanes, escales, etc.), valor similar al dels anys posteriors a l’esclat de la pandèmia. Són dades de l’EVAMB, una enquesta que realitza l’àrea de seguretat i convivència de l’Institut Metròpoli i forma part del pla estadístic oficial de Catalunya.
La majoria dels fets (75 %) que tenen lloc al transport públic són robatoris sense violència, essent els fets violents molt menys habituals. Els més habituals, doncs, en les infraestructures del transport són els robatoris no consumats i consumats de bossa o cartera, seguits dels quals afecten els telèfons mòbils.
L’EVAMB permet desagregar la victimització metropolitana en 5 àmbits delictius: seguretat personal, vehicle, domicili, comerç o negoci i segones residències. L’àmbit de la seguretat personal agrupa aquells fets que es donen en les relacions interpersonals i que afecten les persones o als béns que aquestes porten a sobre, com ara la bossa o carters, els telèfons mòbils o d’altres dispositius electrònics. Com és lògic en el cas del transport públic tan sols es recullen els fets relacionats amb la seguretat personal.
Els fets relatius a la seguretat personal es poden categoritzar en funció del seu caràcter violent o no violent, i de la seva voluntat adquisitiva (l’objectiu de sostreure un bé material). Aquesta categorització en permet distingir entre:
- Els fets adquisitius no violents: s’inclouen els furts i robatoris de béns personals (bossa, cartera, telèfon mòbil o altres dispositius electrònics) que es produeixen sense violència i, sovint, sense que la víctima s’adoni de la seva sostracció. Són els més comuns en les infraestructures del transport a l’àrea metropolitana, amb un 74,9% dels fets.
- Els fets adquisitius violents: fan referència a aquells robatoris de béns en què hi ha violència (estrebades i atracaments) i suposen un 15,2% dels fets.
- Els fets violents no adquisitius: són aquells fets l’objectiu dels quals no és l’apropiació d’un bé, sinó la violència física o simbòlica (les amenaces, les agressions i les agressions sexuals). Són els menys comuns en les infraestructures del transport (10 % dels fets).
Perfil de les víctimes
Respecte del perfil de les víctimes, les dones, principals usuàries del transport públic, pateixen més fets de victimització que els homes (57,4% i 42,6%). El 31,0 % de les persones entre els 45 i 64 anys són el grup d’edat que pateix més fets delictius seguit dels grups d’edat més joves (28,1 % i 28,3 %, respectivament). Ara bé, els homes pateixen més fets de caràcter violent, i amb una major prevalença dels fets adquisitius violents sobre els fets violents no adquisitius (53,4% i 50,4%, respectivament). Tanmateix, les dones són les principals víctimes de les violències sexuals.
Temporalitat i localització
La victimització en les infraestructures del transport es distribueix al llarg del dia, tot i que nombre més gran de victimitzacions es produeix a la tarda (33,1 %), el matí (21,0%) i el migdia (20,0%), moment que coincideix amb el nombre més gran de desplaçaments. Durant el vespre i a la nit es produeixen el 19,3 %, en canvi a la matinada és quan té lloc una menor proporció de fets (4,7 % en part perquè gran part dels transports públics no operen).
El 50,2 % dels fets en les infraestructures del transport tenen lloc durant el trajecte (dins de vagons, autobusos, tramvies, etc.). Són sobretot intents de robatori de bossa o cartera, robatoris del telèfon mòbil i robatoris de bossa i cartera. El 43,4% dels fets es produeixen en les estacions, terminals o intercanviadors. Tan sols el 6,4% dels fets va succeïr en les parades al carrer.
Els fets es concentren en els mitjans de transport de major afluència. Dels fets que succeeixen a les infraestructures del transport, el 58,1 % passen al metro. A molta distància, els segueixen els fets dels autobusos, els quals suposen gairebé el 30 %. El 2,0 % dels fets succeeixen als ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i a la RENFE. El tramvia és el mitjà de transport que concentra menys fets en les seves infraestructures. Ara bé, cal destacar que gairebé en el 9 % dels casos, les persones desconeixen el lloc exacte en què va tenir lloc el fenomen.
Percepció de seguretat al transport públic
Encara que prop d’un 40% de les persones se sent segura quan viatja en transport públic, la major part (45,8%) declara viatjar en estat d’alerta i un 10,2 % s’hi sent insegura. Aquesta proporció és més elevada entre les dones.
La importància de les enquestes de victimització (EV) rau en el fet que són un instrument dissenyat expressament per a la mesura de la delinqüència des de la seva definició social, de manera que engloben les relacions de victimització que la població relata, independentment de si s’han denunciat, de si hi ha hagut una sentència condemnatòria o, fins i tot, de si aquestes estan tipificades com a delicte al Codi Penal. Més enllà de la mesura de la delinqüència, les EV són la principal font d’informació per quantificar i analitzar la percepció de seguretat o d’inseguretat de la població, la por al delicte o la preocupació social per la seguretat i la delinqüència.
- Podeu consultar l’informe Enquesta de Victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona (EVAMB, 2023). Victimització i seguretat al transport públic