N.21 – EL VALLÈS ORIENTAL: PLANEJAMENT URBANÍSTIC I PROBLEMÀTICA TERRITORIAL
Data publicació: NOVEMBRE - 1994
Una política territorial i urbanística per al Vallès Oriental
Jordi Terrades: President Consell Comarcal del Vallès Oriental
Pàg. 9-12 (55 Kb.)
La comarca del Vallès Oriental té grans expectatives de creixement. Aquest creixement planteja problemes de caire urbanístic, mediambiental i d'infraestructures que no poden ser resolts dins l'estricte marc municipal. Cal, per tant, trobar un equilibri entre els interessos generals i els de cada municipi, i, a partir d'aquí, desenvolupar polítiques concertades entre totes les administracions. Per trobar aquest equilibri i orientar aquestes polítiques cal encetar un procés de reflexió i diàleg, procés que el Consell Comarcal està disposat a impulsar.L'evolució del Vallès Oriental en el context territorial metropolità
Josep Homs: Geògraf (Consell Comarcal del Vallès Oriental)
Pàg. 13-23 (245 Kb.)
El treball analitza les transformacions territorials del Vallès Oriental en els darrers trenta anys, transformacions que han resultat en la integració -per bé que tardana- de la comarca en el conjunt metropolità. L'autor distingeix tres fases en aquest procés: 1960-1975, 1975-1986 i de 1986 fins a l'actualitat. La primera d'aquestes fases es caracteritza per la industrialització intensiva i un increment espectacular i polaritzat de la població, amb la consegüent disrupció de les estructures territorials preexistents. En la segona fase, 1975-1986, es conegué un alentiment dels ritmes de creixement a causa de la crisi general, tot i que la comarca mantingué durant tot el període nivells d'activitat excepcionals i l'ocupació del territori, lluny d'aturar-se, s'incrementa amb el sorgiment d'un important parc de residències secundaries. Finalment, en els darrers anys, el procés d'integració s'ha completat amb l'assentament a la comarca de nous contingents de població i activitats procedents d'altres àrees de la Regió Metropolitana. Aquestes tendències, afavorides per la disponibilitat de sol i la previsió de noves infraestructures viaries, obren expectatives de creixement molt grans a la comarca, creixement que cal endegar per tal d'evitar-ne els efectes negatius.El planejament urbanístic vigent al Vallès Oriental
Jordi Casso: Arquitecte (Coordinador territorial del Vallès i el Maresme, Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya)
Pàg. 25-41 (1.130 Kb.)
L'article ofereix una panoràmica de la situació del planejament urbanístic al Vallès Oriental. Així, després de revisar breument l'evolució demogràfica de la comarca i la seva estructura territorial, hom passa a descriure les principals característiques del planejament vigent. Entre aquestes destaquen l'existència d'importants diferencies entre els 43 municipis de la comarca, la concentració del sol industrial a les àrees Granollers-Mollet, el pes del sol urbanitzable residencial i l'especificitat de l'ACTUR de Gallecs. Pel que fa al regim jurídic del sol s'assenyala la importància del sol no urbanitzable (83,2% enfront el 70,7% de mitjana a la Regió Metropolitana) així com el relatiu equilibri entre les previsions d'usos industrials i residencials. Finalment, hom explica el procés de desenvolupament del planejament general, tot fent notar com a causa de les diferencies en el desenvolupament territorial i l'antiguitat del planejament vigent, el volum de planejament derivat es sensiblement inferior al Vallès Oriental que a d'altres parts de la Regió Metropolitana.La política del sòl i habitatge al Vallès Oriental
Ramon Torra: Arquitecte (Cap de Servei d’Actuació Urbanística i Territorial, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona)
Pàg. 43-54 (224 Kb.)
Les polítiques de sol i habitatge que des dels diferents nivells de l'Administració s'apliquen a la comarca del Vallès Oriental no són prou articulades i coordinades. Per millorar aquesta situació, cal, en primer lloc, assajar una diagnosi de la problemàtica territorial a la comarca basada en l'estudi del creixement demogràfic, l'ocupació del sol, el planejament urbanístic vigent, el parc d'habitatges i les grans actuacions en curs. A partir d'aquí, es podran posar les bases per a una política de sol i habitatge a la comarca, convenientment emmarcada en el context metropolita. Aquestes bases han d'assentar-se sobre la voluntat de reforçar els sistemes urbans de la comarca (articulats al voltant de Granollers, Mollet i Sant Celoni) com a subcentres metropolitans. Per fer-ho, cal preveure la realització d'operacions vertebradores de nova centralitat, així com noves vies de connexió i la millora dels nuclis urbans existents.La mobilitat i la xarxa viària al Vallès Oriental
Jordi Prat: Enginyer de camins, canals i ports (Director provincial de Barcelona, Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient)
Pàg. 55-64 (800 Kb.)
De l'anàlisi de la mobilitat al Vallès Oriental emergeixen dues característiques principals: d'una banda, la seva progressiva integració en el conjunt metropolità (denotada per l'increment de la mobilitat laboral intercomarcal -33% del total l'any 1991- i la creixent relació amb Barcelona i el Vallès Occidental); i, de l'altra, el seu caràcter de territori de pas (que es reflecteix en els fluxos de les vies N-152, C-251 i A-7). La xarxa viària ha hagut de servir aquesta mobilitat tot superant les dificultats que presenta un relleu vigorós. Així, s'ha desenvolupat aprofitant el corredor prelitoral, l'estret del Congost i els colls de la Serralada Litoral. Per tal de millorar aquesta xarxa, el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) té prevista la prolongació de les calcades laterals de l'autopista A-7 (B-301 en els trams Barberà del Vallès-Mollet i la construcció de l'autovia orbital Abrera- Sant Celoni. Pel seu costat, la Generalitat ha realitzat la millora de la N-152 i preveu d'inaugurar l'any 1995 l'autopista Mataró-Granollers. Aquestes intervencions, i d'altres que s'hauran de desenvolupar en la xarxa secundaria, hauran de ser necessàriament concertades i respectuoses amb el medi ambient. Una vegada realitzades permetran d'augmentar de forma notable la capacitat i les prestacions de la xarxa viaria de la comarca.El Vallès Oriental: problemes induïts per l'artificialització del sòl i la preservació del medi ambient
Jordi Bertran: Arquitecte (Coordinador de l’Àrea d’Acció Territorial i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona)
Pàg. 65-76 (1.320 Kb.)
El paisatge i els recursos naturals al Vallès Oriental estan sotmesos a una forta pressió deguda a la progressiva artificialització del medi. L'article proposa una metodologia per tal d'avaluar l'impacte d'aquesta pressió i les mesures correctores que s'hi apliquen. Així, comença per establir una tipologia d'àrees que permet distingir entre municipis desenvolupats, dinàmics, primaris i desafavorits. A continuació proposa un índex sintètic de prestació i cobertura de serveis ambientals bàsics (IPSA), que permet resumir per a cada municipi el nivell de cobertura en proveïment d'aigua potable, recollida de residus urbans i sanejament. Del creuament dels resultats d'aquest exercici amb la tipologia municipal establerta se'n deriven dues conclusions: per un costat, l'alt nivell d'artificialització del medi (que coincideix amb els municipis desenvolupats i dinàmics) té una relació directa (i no inversa, com podria pensar-se) amb l'existència de prestacions ambientals acceptables; per l'altre, les grans tasques a resoldre a la comarca en l'àmbit del medi ambient són la preservació de les dues serralades (litoral i prelitoral), la connexió de les mateixes a través d'un corredor ecològic i la recuperació de la conca fluvial del Besòs.El Vallès Oriental: dades bàsiques
Joan López i José Luis Flores: Geògrafs (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)
Pàg. 77-99 (522 Kb.)
Dades estadístiques bàsiques del Vallès Oriental
