N.33 – LA RENOVACIÓ URBANA ALS BARRIS FRONTERERS DEL BARCELONÈS
Data publicació: MARÇ - 2001
Perifèries envellides
Jaume Carné: Arquitecte
Pàg. 13-18 (44 Kb.)
Els problemes urbanístics dels barris perifèrics i els dels centres històrics tenen en molts casos característiques comunes, sobretot relacionades amb la densitat de la urbanització i la pobresa dels teixits urbanístic i social, i en aquest sentit, les actuacions dutes a terme als centres històrics per a la seva recuperació urbanística poden ser útils com a resposta a la situació dels barris fronterers. En síntesi, en aquests centres històrics s'han produït tres grans formes d'actuació: en primer lloc, l'esbotzament, una tècnica de la qual tenim clars exemples a Barcelona (carrer Princesa-Ferran, Via Laietana), i que consisteix en obrir grans vies de comunicació per tal de sanejar els cascos antics i a la vegada facilitar les connexions viàries entre les diferents parts de la ciutat, i que a les perifèries urbanes es reflecteix en la creació de la xarxa viària metropolitana de gran capacitat; en segon lloc, la monumentalització, que es pot abordar amb la recuperació d'edificis de gran valor amb nous usos o amb la construcció de nous espais públics monumentals de nova planta al mig dels teixits antics; finalment, trobem les tècniques de regeneració del teixit residencial, molt diverses, i que poden anar des de la substitució completa fins a formes menys extremes, com la rehabilitació o la restauració. En darrer lloc, i d'alguna manera com a síntesi de les tres anteriors i com a forma d'intervenció més complexa, cal esmentar l'esponjament.Els teixits urbans als barris fronterers: estat, patologies, futur urbà. Reflexions entorn a la seva pervivència. Les propostes de renovació
César Díaz: Arquitecte (Professor de Construccions Arquitectòniques I. Universitat Politècnica de Catalunya)
Pàg. 19 -23 (62 Kb.)
El context que va caracteritzar el naixement i creixement dels barris fronterers a partir dels anys 50 i 60 ha condicionat de manera decisiva la seva trama urbana i la tipologia de l'edificació, tant pel que fa als seus trets més destacats com pel que fa a la seva qualitat. Així, és ben conegut que fenòmens com la parcel·lació il·legal, l'ocupació espontània d'àrees marginals o l'assentament en àrees d'urbanització no consolidada han estat determinants per a les trames urbanes d'aquests barris, igual que l'autoconstrucció o la convivència de les noves edificacions amb els teixits preexistents ho han estat per la tipologia de l'habitatge i la parcel·lació del sòl. És per això que l'anàlisi conjunt d'aquestes característiques comunes permet formular un cert nombre de directrius vàlides per a la majoria d'aquestes trames urbanes, que poden anar des de la regulació estricta de l'edificabilitat fins a la rehabilitació de les façanes i habitatges que han patit un grau més elevat de degradació.La renovació urbana als barris fronterers: unes reflexions sobre l'estratègia econòmica i financera i de gestió
Emili Mas: Economista (Gerent del Consell Comarcal del Barcelonès)
Pàg. 25-33 (65 Kb.)
La planificació, l'anàlisi i la monitorització constant són processos fonamentals en qualsevol operació de construcció o renovació urbana, i aspectes com la gestió urbanística, la negociació amb els diferents agents, l'acompanyament de les operacions amb mesures de suport dinamitzadores de l'activitat, o les formes de patrimonialització dels beneficis urbanístics obtinguts poden determinar l'èxit o el fracàs d'aquestes grans operacions urbanes. En aquest sentit, l'article presenta, amb un plantejament fonamentalment pràctic, tot un seguit de paràmetres bàsics per a l'estructuració econòmica i financera dels projectes de renovació urbana, així com per a la delimitació d'un model de gestió correcte per a aquestes actuacions, entre els quals es troben la concepció formal de les propostes, l'avaluació dels costos (expropiacions, compensacions als afectats, projectes d'urbanització i instal·lació de serveis urbans, costos financers, etc.), la determinació i gestió del finançament (equilibri fons públics-fons privats, proporció d'actuacions dins el mercat i destinació dels beneficis obtinguts, etc.), la cobertura i limitació de riscos (de desviació en els costos, d'acceptació social del projecte, etc.) i la gestió integral del projecte.La renovació urbana a l'Hospitalet
Antoni Nogués: Advocat i Tècnic Urbanista (Gerent de l’Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)
Javier Ferrándiz: Doctor Arquitecte (Professor de la UPC. Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)
Jordi Ferrer: Geògraf (Agència del Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet)
Pàg. 35-47 (98 Kb.)
La ciutat de l'Hospitalet de Llobregat ha engegat un important projecte de renovació urbana emmarcat dins la figura del Pla l'Hospitalet 2010 (Pla L'H 2010), sorgit a partir d'una profunda reflexió sobre les condicions urbanístiques, econòmiques i socials de la ciutat i el seu context territorial. El Pla no es planteja ni com un document formal de planificació estratègica ni com a figura de planejament urbanístic en el sentit normatiu, sinó com un recull de mètodes, concepcions i directrius de treball per a l'obtenció dels canvis desitjats per a la ciutat, que ja compta amb instruments propis de desenvolupament: l'Agència de Desenvolupament Urbà (ADU) i L'H 2010 Societat Privada Municipal, S.A., cadascun dels quals compleix funcions específiques dins l'estratègia global de canvi, de manera que, mentre l'ADU ha de gestionar i elaborar els instruments urbanístics adequats per a la consecució dels objectius prioritaris, L'H 2010 S.A. ha de dur a terme les actuacions urbanístiques necessàries (redacció de projectes, adquisició de terrenys i immobles, execució d'obres, etc.) per a l'assoliment d'aquests mateixos objectius.Indicadors per un pla integral a Collblanc i la Torrassa
Àngela García: Geògrafa (Coordinadora tècnica del Pla Integral Collblanc i la Torrassa a l’Ajuntament de l’Hospitalet)
Pàg. 49-64 (173 kb.)
En el marc dels projectes de renovació urbana necessaris per a la millora de l'estructura urbanística i social dels barris fronterers, els estudis de diagnòstic de la realitat d'aquests territoris es converteix en una eina bàsica per a l'elaboració d'estratègies i polítiques. En aquest sentit, la identificació de les principals característiques territorials, urbanes, demogràfiques i socials dels barris de Collblanc i la Torrassa (a l'Hospitalet del Llobregat), que haurà d'esdevenir un punt de partida per a l'elaboració d'un futur Pla Integral d'Actuació per a aquest territori, constitueix un valuós exemple d'aquest tipus de pràctiques. L'article presenta una síntesi de l'anàlisi realitzada i les seves conclusions més destacades.
