N.58 – MEGAREGIONS I DESENVOLUPAMENT URBÀ SOSTENIBLE. FACTORS ESTRATÈGICS PER A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA EN EL CONTEXT EUROPEU
Data publicació: NOVEMBRE - 2016
Número monogràfic editat per Joan Marull i Rafael Boix i realitzat per Ricard Gomà, Joan Marull, Vittorio Galletto, Elena Domene, Carme Font, Rafael Boix i Joan Trullén, amb la col·laboració de Manel Pons i Francesc Coll
Els articles estan escrits en CATALÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ.
ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-25-7
164 pàgines
Metròpolis en xarxa, el repte de l’anàlisi de les megaregions
Autors/es:
- Ricard Gomà. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 12-16
En aquest primer capítol, que introdueix el monogràfic, es fa un repàs de les diferents escales d’estudi de la ciutat per arribar a la darrera aportació teòrica que és l’escala megaregional, i es dóna un primer cop d’ull a les megaregions europees i especialment a la de Barcelona-Lió, tot subratllant-ne els aspectes econòmics, socials i ambientals.La megaregió: una nova unitat d’anàlisi econòmico-territorial
Autors/es:
- Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Vittorio Galletto. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Elena Domene. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 19-27
En aquest article s’estudia el desenvolupament de les xarxes de ciutats cap a sistemes urbans més complexos anomenats megaregions, i s’avalua les conseqüències d’aquesta nova unitat d’anàlisi econòmico-territorial en el context de la sostenibilitat. Es proposa un mètode per a la delineació espacial de les megaregions i el seu canvi en el temps, i es realitza una anàlisi per avaluar els beneficis econòmics de pertànyer a una megaregió. Els resultats obtinguts confirmen la hipòtesi de partida: la inclusió d’una regió europea dins d’una megaregió implica beneficis en termes tant d’activitat econòmica, com de sostenibilitat ambiental.Les xarxes de ciutats: l’estructura de les megaregions a europa
Autors/es:
- Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Carme Font. Departament de Matemàtiques, Universitat Autònoma de Barcelona
- Rafael Boix. Departament d’Estructura Econòmica, Universitat de València
Pàg. 29-37
En aquest article s’estudien les megaregions des del punt de vista de la teoria de xarxes i la ‘termo-economia’. Els resultats mostren que les megaregions incrementen els seus nivells de complexitat, augmentant el grau de policentricitat, i incrementant els nivells d’eficiència i estabilitat. La conclusió és que tant la seqüència teòrica com els càlculs empírics que l’avalen, suggereixen que les megaregions evolucionen cap a una estructura urbana més sostenible.Dinàmiques territorials: la sostenibilitat de les megaregions europees
Autors/es:
- Elena Domene. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Vittorio Galletto. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 38-50
En aquest article s’explicita la metodologia emprada per l’IERMB per a la delimitació de les megaregions europees (i la seva evolució temporal) a partir les imatges nocturnes de satèl·lit. A més, l’article presenta un seguiment al llarg del temps (1992-2012) dels indicadors de sostenibilitat seleccionats (sociodemogràfics, socioeconòmics, coneixement i innovació, socioambientals, urbanisme i eficiència territorial), amb l’objectiu d’analitzar les dotze megaregions europees (UE-27) i fer una avaluació comparativa pel que fa a la megaregió Barcelona-Lió.Les megaregions europees i l’economia del coneixement
Autors/es:
- Vittorio Galletto. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Rafael Boix. Departament d’Estructura Econòmica, Universitat de València
Pàg. 52-62
L’objectiu d’aquest article és proporcionar una panoràmica de les bases de coneixement a les megaregions europees i fer una primera aproximació de naturalesa exploratòria a la relació entre les bases de coneixement i la generació de riquesa en aquestes megaregions europees.Les megaregions europees i les empreses creatives
Autors/es:
- Vittorio Galletto. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Elena Domene. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 64-70
En aquest article s’identifiquen, a partir de la bases de dades Amadeus, les empreses que desenvolupen activitats que pertanyen a la taxonomia d’indústries creatives (IC) proposada per la UNCTAD2 (això és: relacionades amb el patrimoni, amb les arts, amb els mitjans —impresos i audiovisuals—, i amb les creacions funcionals) i a continuació, s’analitza com es distribueixen entre les megaregions europees.Megaregions i benestar a Europa
Autors/es:
- Rafael Boix. Departament d’Estructura Econòmica, Universitat de València
Pàg. 72-79
En aquest article s’ofereix per primer cop una evidencia de la relació entre benestar i megaregions a Europa. Creuant la base de dades de benestar de l’OCDE per als anys 2000 i 2013 amb la definició de les megaregions europees, s’elabora una base de dades sobre benestar a les megaregions europees, que permet donar una primera evidència sobre si els nivells de benestar són majors a les megaregions que fora d’elles, i si el benestar ha millorat o empitjorat a les megaregions entre els anys 2000 i 2013.La megaregió Barcelona-Lió en el context europeu: factors estratègics
Autors/es:
- Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Vittorio Galletto. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Elena Domene. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 80-95
L’objectiu d’aquest article és triple: analitzar l’efecte de la crisi econòmica a les megaregions, i veure quines són les variables explicatives del seu model de desenvolupament; analitzar la resiliència aportada per les megaregions, és a dir, avaluar si els territoris que pertanyen a una megaregió han resistit millor la recessió econòmica; i caracteritzar la megaregió Barcelona-Lió en relació a la resta de megaregions europees, tant pel que fa a la resistència a la crisi com per les variables que l’expliquen.Polítiques metropolitanes i megaregionals en l’estratègia de creixement inclusiu
Autors/es:
- Joan Trullén. Departament d’Economia Aplicada, Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 96-102
A tall d’epíleg del monogràfic sobre megaregions, aquest article incorpora algunes reflexions sobre polítiques metropolitanes i megaregionals en l’estratègia de creixement inclusiu que entre 2009 i 2015 es va elaborar en el marc de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.Annex: Síntesi de les dinàmiques econòmico-territorials i fitxes descriptives de les megaregions europees
Autors/es:
- Joan Marull. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Elena Domene. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 104-135
