N.60 – GENTRIFICACIÓ I DRET A LA CIUTAT
Data publicació: JUNY - 2018
Número monogràfic editat per Carles Donat, Sergio Porcel i Ricard Gomà de l’IERMB i realitzat per Ricard Gomà, Núria Benach, Abel Albet, Michael Janoschka, Daniel Sorando, Álvaro Ardura, Oriol Nel·lo, Fernando Antón-Alonso, Sergio Porcel, Irene Cruz, Antonio López Gay, Lara Navarro-Varas, Carles Donat, Albert Arias-Sans, Iolanda Fresnillo, David Bravo, Jaime Palomera, Janet Sanz i Gaia Redaelli.
Els articles estan escrits en CATALÀ o en CASTELLÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos catalans al CASTELLÀ.
ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-32-5
222 pàgines
La metròpoli entre la gentrificació i el dret a la ciutat
Autors/es:
- Ricard Gomà. Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 10-14
En aquest article introductori, es fa un repàs dels principals eixos que estructuren aquest número de Papers: a) el debat teòric sobre la gentrificació; b) el nivell de rellevància del concepte per aportar informació clau sobre els processos socioespacials recents a la metròpoli de Barcelona; i c) el paper de les pràctiques socials i les polítiques públiques: l’acció col·lectiva i les polítiques urbanes com a factors rellevants per habilitar o confrontar dinàmiques de gentrificació.La gentrificación como una estrategia global
Autors/es:
- Núria Benach. Universitat de Barcelona
- Abel Albet. Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 16-23
En aquest article es vol mostrar com ha anat sent utilitzat el concepte de gentrificació des que va ser posat en circulació i la creixent expansió geogràfica del fenomen i la seva inserció en un mercat global, sempre des de l'òptica proposta per Neil Smith el 2002: la relació entre la globalització i l'urbanisme neoliberal, caracteritzada per la generalització geogràfica de la gentrificació i la seva connexió als circuits del capital global i la circulació cultural.Gentrificación en España reloaded
Autors/es:
- Michael Janoschka. University of Leeds
Pàg. 24-33
L’objectiu d’aquest article és articular, ordenar i sistematitzar els arguments que consoliden i estructuren l'essència del debat sobre la gentrificació a les ciutats a l'Estat espanyol. Ho fa en tres passos analítics: En primer lloc, efectua un recorregut conceptual que emfatitza les lògiques espacials del capitalisme especulatiu que provoquen el desplaçament de les classes populars i dels usos tradicionals arran de la gentrificació. Posteriorment, resumeix alguns elements essencials dels processos de gentrificació que es van originar en el cicle immobiliari anterior a la crisi i durant els primers anys de la gran recessió. Finalment, efectua una nova sistematització del drama actual causat arran de la 'resolució' de la crisi que va ser estipulada a partir de les grans reformes i rescats per part dels equips de govern en les últimes dues legislatures.Procesos y dinámicas de gentrificación en las ciudades españolas
Autors/es:
- Daniel Sorando. Universidad Complutense de Madrid
- Álvaro Ardura. Universidad Politécnica de Madrid
Pàg. 34-47
L'objectiu d'aquest article és contrastar la tesi tradicional de la gentrificació en el cas de les sis principals àrees metropolitanes espanyoles: Barcelona, Bilbao, Madrid, Sevilla, València i Saragossa. Per a això, en primer lloc, es qüestiona l'estat d'abandó dels centres urbans d'aquestes àrees metropolitanes al començament del segle XXI. En segon lloc, s'analitza l'augment de les noves classes mitjanes en aquestes societats urbanes. En tercer lloc, s'analitza la intervenció política sobre aquests territoris en relació amb la transformació socioespacial d'aquests centres urbans entre 2001 i 2011. Finalment, les conclusions plantegen una panoràmica de l'estat actual d'aquests espais urbans, així com dels principals processos en marxa amb efectes sobre el seu esdevenir.Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat. Una lectura des de Barcelona
Autors/es:
- Oriol Nel·lo. Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 48-61
En l’article s’exposa, en primer lloc, quines són les principals característiques de la segregació a la regió metropolitana de Barcelona i com es relacionen amb el fenomen de la gentrificació. Tot seguit s’exploren aquells que podem considerar els factors que contribueixen a impulsar-lo o a frenar-lo. Finalment, s’enuncien de manera breu algunes de les polítiques urbanes que els poders públics i els moviments ciutadans podrien impulsar per tal de fer front a la segregació, la gentrificació i els seus efectes.Factors contextuals associats als processos de gentrificació de l’àrea metropolitana de Barcelona
Autors/es:
- Fernando Antón-Alonso. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Sergio Porcel. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Irene Cruz. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 64-79
En l’article es planteja la hipòtesi de l’existència de processos de gentrificació més enllà del centre metropolità. Es comença dedicant una secció a repassar les definicions i explicacions de la gentrificació. Tot seguit, es dedica un apartat a exposar les dificultats implícites a qualsevol intent d’operacionalització i anàlisi quantitativa de la gentrificació. Un tercer apartat està destinat a identificar aquells barris que presentaven les condicions prèvies necessàries per poder ser gentrificats l’any 1991, estudiar les seves trajectòries i, finalment, veure quins són els factors que afavoreixen o dificulten els processos de substitució de les classes treballadores per les classes mitjanes. L’article es tanca amb la síntesi de les principals conclusions de tota aquesta anàlisi.Cambio en la composición social y gentrificación en Barcelona: una mirada a través de los flujos migratorios y residenciales
Autors/es:
- Antonio López Gay. Centre d’Estudis Demogràfics
Pàg. 80-93
Aquest treball és de naturalesa eminentment empírica i tracta d'oferir evidència quantitativa sobre els processos de substitució de la població a la ciutat de Barcelona. Amb aquesta finalitat, s'intenta donar resposta a les següents preguntes: Quina és la capacitat de la migració i de la mobilitat de transformar la composició de la població a escala inframunicipal? Quin paper juga la immigració, i més concretament la qualificada? ¿El canvi d'habitatge de la població a l'interior de la ciutat està equilibrant o perpetuant les diferències socioeconòmiques ja existents al territori barceloní? Existeix una expansió de les zones tradicionalment més selectives de la ciutat? Existeixen processos de substitució de població ?, ¿en quines zones? ¿S'està expulsant població de Barcelona ?, es suburbaniza la pobresa?La suburbanització de la pobresa com a efecte metropolità de la gentrificació: el cas de Barcelona
Autors/es:
- Sergio Porcel. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Lara Navarro-Varas. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Fernando Anton-Alonso. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
- Irene Cruz. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pàg. 94-113
En aquest article es tracta de confirmar l’extensió de la gentrificació més enllà del centre del municipi i d’aprofundir en el coneixement dels factors sobre els quals s’apuntala l’hipotètic creixement de la desigualtat socioeconòmica entre la població resident al centre i a la perifèria de la metròpoli de Barcelona.La gentrificació i el problema de l’habitatge a Barcelona
Autors/es:
- Carles Donat. Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona
Pàg. 114-129
Aquest article se centra en les conseqüències de la gentrificació. Per fer-ho, situa el procés de gentrificació en el marc més ampli del problema de l’habitatge, en una realitat concreta, la ciutat de Barcelona, on processos més generalitzables de naturalesa global interactuen amb les particularitats del territori i del sistema residencial espanyol.Turisme i gentrificació. Apunts des de Barcelona
Autors/es:
- Albert Arias-Sans. Universitat Rovira i Virgili
Pàg. 130-139
Aquest article té com a objectiu analitzar la relació entre el turisme i la gentrificació a través del cas de Barcelona. Per una banda, obrint el focus de la de gentrificació per incorporar elements, processos i dinàmiques diferencials vinculades directament o indirecta al turisme. Per altra banda, construint un marc relacional que permeti copsar la interdependència de l’entramat complex de relacions heterogènies que composen la ciutat i, alhora, permeti minimitzar l’ús de conceptes com el de turistificació, sovint emprat com a facilitador del relat però que simplifica les responsabilitats distribuïdes i desdibuixa les possibles propostes d’actuació.La transformació del comerç de proximitat als barris
Autors/es:
- Iolanda Fresnillo. Sociòloga, Ekona
Pàg. 140-150
Aquest article analitza l’impacte de la gentrificació sobre el comerç de proximitat a Barcelona, així com les mesures que s’estan prenent des de l’administració a fi de tractar de minimitzar les conseqüències negatives d’aquest impacte.Cinc paradoxes sobre gentrificació
Autors/es:
- David Bravo. Ajuntament de Barcelona
Pàg. 152-155
Aquest article tracta d’aclarir cinc paradoxes, o malentesos, que es troben sovint al voltant del concepte de gentrificació; són les següents: 1) la gentrificació no porta a la paràlisi urbanística; 2) la gentrificació no afecta només els llogaters; 3) la gentrificació no afecta només els pobres; 4) la gentrificació no és un problema d’identitat; 5) la gentrificació és un fenomen global que s’ha de resoldre des de l’escala local.Els sindicats de llogaters i la lluita per l’habitatge en el nou cicle de financiarització
Autors/es:
- Jaime Palomera. Universitat de Barcelona i La Hidra
Pàg. 156-163
En aquest article s’analitza el cas del Sindicat de Llogateres i Llogaters prestant atenció a les seves estratègies per produir un nou subjecte col·lectiu. Primer, s’explica com des del seu naixement, el Sindicat planteja una batalla pel relat públic que aspira a qüestionar el sentit comú imperant, posa de relleu els principals problemes de la conjuntura, i al mateix temps apel·la a una àmplia base social. Segon, s’analitzen les seves principals eines d’organització i resistència davant l’actual conjuntura amb especial èmfasi en la negociació col·lectiva i la reivindicació del dret a ‘quedar-se’ a un ‘preu just’. Finalment, l’article aborda l’actual creixement territorial i els reptes de present i futur.Un nou urbanisme per defensar el dret a la ciutat
Autors/es:
- Janet Sanz. Ajuntament de Barcelona
Pàg. 164-´169
En aquest article s’expliciten les polítiques que s’estan duent a terme des de l’Ajuntament de Barcelona a fi de fer front a l’expulsió del veïnat dels seus barris i garantir el dret a l’habitatge; a fi de canviar les “regles del joc” urbanístic.Atlas de la a-gentrificación. Políticas para la sostenibilidad social en las transformaciones urbanas en ciudades europeas
Autors/es:
- Gaia Redaelli. Arquitecta, Politecnico di Milano
Pàg. 170-183
Aquest article és el resum del treball d'anàlisi de Best Practices en ciutats que han emprès polítiques i accions anti gentrificació de cara a la seva possible aplicació a Barcelona. Com Best Practices s'entenen projectes, iniciatives i mesures d'entitats públiques o d'iniciatives ciutadanes que produeixen efectes positius per i per a la ciutadania i eviten l'expulsió dels residents.
