N.47 – EL RETO DEL PAISAJE EN ÁMBITOS METROPOLITANOS
Fecha de publicación: MARZO - 2008
Articles de Carles LLOP; Francesc MUÑOZ; Enric BATLLE; Fabio RENZI; Ramon TORRA, Antoni FARRERO i Víctor TÉNEZ; Jaume BUSQUETS
Els articles estan escrits en CATALÀ. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ i a l’ANGLÈS
ISSN: 1888-3621
ISBN: 978-84-88068-91-0
114 pàgines
Paisatges Metropolitans: policentrisme, dilatacions, multiperifèries i microperifèries. Del paisatge clixé al paisatge calidoscopi
Carles Llop: Arquitecte
Pág. 8-13 (194 Kb.)
Carles Llop presenta les dinàmiques i els elements més substancials dels paisatges metropolitans i reivindica el valor dels conceptes i instruments desplegats des del planejament territorial i des dels principis de sostenibilitat ambiental per donar resposta a la fase actual de la ciutat. En concordança amb aquest objectiu, l'autor planteja el repte d'un projecte territorial renovat, basat en la reinvenció dels paisatges.Paisatges de la mobilitat: dels espais multiplex als aeroports low cost
Francesc Muñoz: Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona
Pág. 14-23 (310 Kb.)
Francesc Muñoz posa de manifest que la mobilitat, a banda de condicionar i remodelar el territori i el paisatge, està produint una tipologia de llocs i de paisatges relacionats amb cada tipus de mobilitat. En particular, l'autor analitza l'emergència d'un nou tipus de geografia i de paisatges low cost associats a les necessitats d'aquesta modalitat de mobilitat aèria i el trencament dels vincles tradicionals entre els individus i els llocs que dóna pas a l'existència d'un possible «sentit del lloc» paradoxalment deslocalitzat.La renovació del paisatgisme en els nous parcs metropolitans
Enric Batlle i Durany: Arquitecte
Pág. 24-33 (239 Kb.)
Enric Batlle tracta el salt d'escala en els projectes de parcs en àmbits metropolitans, uns projectes paisatgístics que pretenen donar respostes a unes funcions territorials que sobrepassen els límits municipals. L'autor fa un recorregut que mostra diverses estratègies projectuals adaptades a les dimensions i característiques del lloc -des dels parcs urbans de caràcter municipal als sistemes de parcs metropolitans- passant pel que denomina entorns amb valor afegit.Els paisatges agraris en les àrees metropolitanes italianes. L'exemple del parc Agrícola del Sud de Milà
Fabio Renzi: Associació Legambiente
Pág. 34-43 (316 Kb.)
Després de descriure els trets essencials del procés d'urbanització del nord d'Itàlia a la segona meitat del segle xx, Fabio Renzi analitza una de les experiències més innovadores del sistema de parcs de la regió de Llombardia: el Parco Agricolo Sud Di Milano, nascut a la dècada dels noranta com a resposta supramunicipal a la pressió urbana d'una de les àrees més desenvolupades del país. Actualment és un referent europeu en l'àmbit de la gestió de territoris i paisatges metropolitans basada en el valor patrimonial, ecològic i social del paisatge.La recuperació dels paisatges fluvials metropolitans. El projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat
Ramon Torra i Xicoy, Antoni Farrero i Compte, Víctor Ténez i Ybern: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Pág. 44-53 (456 Kb.)
Ramon Torra, Antoni Farrero i Víctor Ténez descriuen el paper del riu Llobregat en els successius instruments de planejament metropolità i analitzen les diverses iniciatives promogudes des de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona orientades a crear un nou tipus de relació entre el riu i el seu entorn territorial, en la línia del que anomenen «ciutat fluvial». Tracten, entre d'altres, dels instruments i projectes destinats a la rehabilitació ambiental, paisatgística i social de l'espai fluvial del tram inferior del riu.La valorització de les perifèries urbanes. El projecte de millora paisatgística de l'accés a Granollers per la carretera BP-5002
Jaume Busquets i Fàbregas: Subdirecció General de Paisatge i Acció Territorial, Generalitat de Catalunya
Pág. 54-64 (311 Kb.)
Jaume Busquets reflexiona sobre la importància de la revalorització de les perifèries urbanes i de l'evolució de l'arbrat com a element configurador de les entrades a les poblacions i presenta el projecte de millora paisatgística de l'accés a Granollers per la carretera BP-5002. Basat en el condicionament urbanístic i el reconeixement dels valors paisatgístics del lloc, és un exemple d'intervenció en espais perifèrics on el millorament del paisatge no s'entén desvinculat de l'objectiu de millora de les condicions de vida dels ciutadans.
