N.55 – EL PLAN TERRITORIAL METROPOLITANO DE BARCELONA
Fecha de publicación: JULIO - 2012
Número monogràfic realitzat per Juli Esteban, Josep Maria Carrera, Antoni Alarcón, Carles Castell, Martí Domenech, Marc Montlleó, Pere Montaña, Andreu Ulied, Manel Larrosa, Carles Llop, Joan Antoni Solans, Ricard Pié, Ramon Roger, Agustí Jover, Miquel Morell, Manuel de Torres, Antonio Font, Robert Vergés, Rodrigo Alaminos, Maria Rovira, Alessandro Delpiano, Tim Marshall i Oriol Nel·lo.
Els articles estan escrits en CATALÀ, excepte un que està escrit en italià i un que està escrit en anglès. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ.
ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-07-3
141 pàgines
Plànols proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Pág. 14-18 (336 Kb.)
El Pla Territorial Metropolità de Barcelona en el planejament territorial de Catalunya
Juli Esteban Noguera: Arquitecte, director del programa de planejament territorial de la Generalitat de Catalunya
Pág. 20-31 (292 Kb.)
Aquest article presenta el PTMB en el marc del Programa de planejament territorial i se centra en la metodologia de treball i de concreció de les propostes, tot assenyalant els aspectes comuns i els específis en relació als altres plans territorials que es varen elaborar per a la resta de Catalunya.El Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Propostes per territoris
Josep Maria Carrera Alpuente: Arquitecte, coordinador del PTMB
Pág. 32-47 (533 Kb.)
S’hi exposen els aspectes més significatius de les propostes del PTMB. L’autor, com a director de Planejament de l’Institut d’Estudis Territorials va dirigir els treballs tècnics d’elaboració del Pla que varen ser sotmesos periòdicament a la Ponència Tècnica, de la qual va ser també membre permanent.L'abast ambiental del Pla Territorial Metropolità de Barcelona
- Antoni Alarcón Puerto: Agència Barcelona Regional
- Carles Castell Puig: Diputació de Barcelona
- Marc Montlleó Balsebre: Agència Barcelona Regional
- Martí Domenech Montagut: Diputació de Barcelona
Pág. 48-59 (520 Kb.)
L’article tracta els aspectes ambientals del PTMB, els quals van tenir una especial importància i varen constituir un interessant assaig metodològic en el procés d’elaboració del Pla. Els autors són membres de la Diputació de Barcelona i de l’Agència Barcelona Regional entitas que van col·laborar en l’elaboració del Pla pel que fa a la temàtica ambiental.Les ciutats de l'arc metropolità de Barcelona i el Pla Territorial Metropolità... així sí!
Pere Montaña Josa: Arquitecte, Ajuntament de Terrassa
Pág. 62-63 (41 Kb.)
L’autor subratlla els bons resultats del procediment compartit (Generalitat-Administració Local) d’elaboració del Pla, el qual ha fet possible la plena implicació de les Ciutats de l’Arc Metropolità.Tres plànols de fa més de vint anys
Andreu Ulied: Enginyer de camins, canals i ports, Mcrit
Pág. 64-67 (172 Kb.)
L’autor fa una valoració de les propostes del Pla des de la perspectiva temporal que li proporciona l’experiència en l’elaboració de l’anterior versió del Pla.El PTMB, tauler d'escacs de partides futures (la Barcelona que no sap canviar d'escala)
Manel Larrosa: Arquitecte
Pág. 68-69 (81 Kb.)
En aquest article es remarca un desenfocament del PTMB, i també de la Llei de l’Àrea Metropolitana, ja que no se centren en l’àmbit que l’autor considera que és la ciutat real metropolitana.El territori ha precedit i presideix el pla a la metròpoli de Barcelona. Per un pla obert i evolutiu en la seva gestió
Carles Llop: Arquitecte, Universitat Politècnica de Catalunya
Pág. 70-71 (50 Kb.)
L’autor assenyala que un pla assoleix la plenitud quan es gestiona i s’usa, i en aquest sentit destaca el paper que ha de tenir el mateix territori en la gestió i desplegament del Pla.El drama del Pla Territorial Metropolità
Joan Antoni Solans Huguet: Arquitecte
Pág. 72-74 (58 Kb.)
Des d’un coneixement molt precís de la intrahistòria recent, l’autor expressa diverses reflexions crítiques sobre els diversos instruments de planejament supramunicipal i sobre l’ús que se’n fa.Les ciutats invisibles
Ricard Pié Ninot: Arquitecte, Universitat Politècnica de Catalunya
Pág. 75-76 (51 Kb.)
L’autor de l’article, en la seva valoració, que estén també als altres plans del Programa de planejament territorial, assenyala que a les propostes del PTMB hi ha nombrosos “silencis” que cal entendre com les oportunitats ocultes que hauran de desenvolupar-se en un nou context social i econòmic.Una oportunitat per a la revisió
Ramon Roger Casamada: Arquitecte
Pág. 77-78 (54 Kb.)
En aquest article es destaca que l’aprovació del Pla representa una oportunitat per a replantejar alguns principis habituals que, segons l’autor, afecten la competitivitat del sistema.El Pla Territorial Metropolità de Barcelona, un plat que necessita més cocció
- Agustí Jover: Economista, empresa PROMO
- Miquel Morell: Economista, empresa PROMO
Pág. 79-80 (50 Kb.)
Els autors, tot i valorar positivament l’aprovació del Pla, n’assenyalen algunes mancances aguditzades pel context administratiu i econòmic, que podrien dificultar-ne l’aplicació.Sobre el Pla Metropolità
Manuel de Torres Capell: Arquitecte, Universitat Politècnica de Catalunya
Pág. 81-83 (55 Kb.)
L’autor destaca, a partir del PTMB, la necessitat creixent de planejament urbanístic metropolità i apunta línies d’una necessària renovació dels enfocaments d’aquest planejament.Planejament territorial versus ordenació urbanística: el desplegament del PTMB 2010 a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Antonio Font: Arquitecte, Universitat Politècnica de Catalunya
Pág. 84-87
En aquest article es reflexiona sobre el PDU de l’Àrea Metropolitana, com a principal instrument de desplegament del PTMB, i s’assenyala la possibilitat d’instruments alternatius adequats a la naturalesa diferent dels territoris metropolitans inclosos en l’àmbit del PDUAMB.Les infraestructures de transport i de serveis tècnics en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)
Robert Vergés Fernández: Enginyer de camins, canals i ports, Universitat Politècnica de Catalunya
Pág. 88-90 (62 Kb.)
L’article, que se centra en les infraestructures territorials, formula algunes observacions a les propostes viaries, que considera insuficients, i assenyala possibles dificultats per a la implantació d’infraestructures de serveis tècnics.La ròtula Martorell-Abrera. La resiliència territorial i el gat de Schödinger
Rodrigo Alaminos Rodríguez: Arquitecte
Pág. 91-92 (82 Kb.)
Amb relació a la ròtula Martorell-Abrera, a la qual dedica l’article, l’autor assenyala que el pas de “lloc cruïlla” a “ròtula metropolitana” s’ha d’afrontar, també, des de la convicció que es pot créixer en l’adversitat.El tractament dels espais agraris en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona
Maria Rovira Duran: Unió de Pagesos de Catalunya
Pág. 93-94 (51 Kb.)
En l’article, tot i reconèixer que la protecció que el PTMB fa dels espais oberts és un pas necessari, l’autora fa avinent que el Pla no dóna una resposta prou satisfactòria a la necessitat de gestió dels diversos tipus d’espais agraris que hi ha en l’àmbit del Pla.Futuro metropolitano, il Piano Territoriale di Barcellona
Alessandro Delpiano: Direttore del Settore Pianificazione Territoriale e Trasporti della Provincia di Bologna
Pág. 95-96 (42 Kb.)
L’article destaca l’encert de l’enfocament físic que ha adoptat el PTMB i assenyala alguns paral·lelismes entre els principis i objectius del Pla i els de l’experiència bolonyesa, en especial pel que fa al problema de la dispersió urbanística.The Barcelona Regional Plan
Tim Marshall: Planner, Oxford Brookes University
Pág. 97-98 (54 Kb.)
En aquest article, escrit en un moment molt baix pel que fa al planejament de tota mena al Regne Unit, l’autor valora positivament l’aprovació del PTMB i formula diverses qüestions que la lectura del Pla aprovat suscita a un lector britànic.El Pla Territorial Metropolità de Barcelona: els reptes de futur
Oriol Nel·lo: Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
Pág. 100-105 (77 Kb.)
L’autor, principal responsable de la major part del planejament territorial, i supramunicipal en general, avui vigent a Catalunya, planteja els reptes de futur del territori metropolità a partir de l’aprovació del PTMB. Aquests reptes s’apleguen en deu epígrafs: el desenvolupament dels plans directors urbanístics, el PDU de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la renovació del planejament urbanístic municipal, el desenvolupament de les infraestructures del transport i de gestió ambiental, les estratègies per a la creació de nova ciutat, les polítiques de rehabilitació urbana, la gestió dels espais oberts i del paisatge, la informació geogràfica i els instruments de cooperació entre els diversos nivells de l’Administració.
