N.19 – EL BAIX LLOBREGAT: PLANEJAMENT URBANÍSTIC I PROBLEMÀTICA TERRITORIAL
Fecha de publicación: SEPTIEMBRE - 1994
El Baix Llobregat en un moment de reflexió
Josep Montilla: President del Consell Comarcal del Baix Llobregat
Pág. 9-13 (77 Kb.)
La comarca del Baix Llobregat es una peça clau en l'estructura territorial de Catalunya. Així, la comarca és, al mateix temps, corredor de pas, plataforma logística, espai productiu i sistema urbà d'importància nacional. Precisament per aquest caràcter estratègic, el Baix Llobregat té grans potencialitats però coneix també nombroses tensions i problemes en l'ordenació del seu territori. La comarca es troba avui en un moment decisiu per a l'endegament d'aquests problemes en el camp de les infraestructures, la qualitat de vida i el medi ambient. Per afrontar amb èxit els reptes plantejats cal un procés de reflexió i debat amb participació de tots els agents interessats.La construcció urbana del Baix Llobregat en democràcia
Miquel Roa: Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya)
Pág. 15-22 (1.410 Kb.)
A partir de l'anàlisi d'una experiència concreta (els treballs i propostes de la Comissió lntermunicipal d'urbanisme de Sant Feliu, Sant Just Desvern, Esplugues, Sant Joan Despí i Cornellà), l'autor assaja un balanç de l'evolució urbanística de la comarca del Baix Llobregat en els darrers 15 anys. Es constata així un canvi assenyalat de les tendències de creixement dels períodes anteriors, que afecten tant la vialitat com, en especial, el programa, la densitat i la tipologia dels nous barris. Aquests canvis impliquen nous reptes a la comarca, tant des del punt de vista de les operacions a realitzar (viari, transport públic, vertebració urbana) com des de la perspectiva de la resolució administrativa dels problemes supramunicipals plantejats.Una estratègia urbanística al Baix Llobregat per als noranta
Joan-Antoni Solans: Arquitecte (Director general d’Urbanisme, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya)
Pág. 23-28 (116 Kb.)
Fruit del creixement accelerat i traumàtic de períodes anteriors, es constata la persistència d'actituds defensives a l'hora d'afrontar el desenvolupament urbanístic futur del Baix Llobregat. Els canvis de tendència ocorreguts en els darrers anys fan injustificades i nocives aquestes prevencions. Al contrari, cal una sèrie d'intervencions que constitueixin una teràpia de xoc per a la comarca. Intervencions que han d'afectar no nomes les grans infraestructures, sinó també la provisió de sol industrial, la protecció del medi, la incorporació dels espais intersticials, l'oferta de nous sectors residencials i la clarificació de les opcions en matèria de comunicacions.Usos del sòl i tendències de transformació a la comarca del Baix Llobregat
Javier Sáez: Economista (Universitat de Barcelona i Centre d’Estudis de Planificació)
Pág. 29-43 (1.270 Kb.)
A partir de les dades sobre sol urbà i sol urbanitzable programat, per usos, als municipis del Baix Llobregat, s'analitzen la realitat i les potencialitats en l'ocupació del sol a la comarca. Tot seguit es passa a descriure les principals tendències de transformació en aquest camp per a un futur proper, que s'associen, fonamentalment, als grans projectes de creació d'infraestructures en curs (autovia del Baix Llobregat, plataforma logística del Delta) i els plans d'inversió vinculats a les activitats de l'empresa Seat (consolidació de la polaritat Martorell- Abrera).La configuración de una plataforma logística en el delta del Llobregat como actuación estratégica a escala de Estado
Miguel Durbán: Enginyer de Camins, Canals i Ports (Director tècnic, Direcció General d’Actuacions Concertades en les Ciutats, Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient)
Pág. 45-58 (4.390 Kb.)
Les actuacions per a la creació d'una plataforma logística al Delta del Llobregat han de ser concebudes, pels seus requeriments i potencialitats, com una operació estratègica d'importància estatal. El treball descriu els orígens, l'enquadrament i els arranjaments institucionals relatius a les actuacions previstes i en detalla els principals trets, en els camps portuari, aeroportuari, viari i ferroviari.El Baix Llobregat: espais oberts, territoris de la ciutat
Xabier Eizaguirre: Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya)
Pág. 59-73 (4.850 Kb.)
L'estructura territorial del Baix Llobregat es condicionada per un medi advers a l'ocupació humana. Un medi caracteritzat per la dualitat entre les terres altes i amb fort pendent de la muntanya, d'una banda, i les terres al·luvials del fons de la vall i el Delta, d'una altra. L'ocupació humana s'ha localitzat en l'espai d'intersecció entre aquests dos àmbits i ha anat afaiçonant-los,, originant així geometries característiques. L'article explora les traces i la diversitat d'aquestes geometries en els espais oberts de la comarca i conclou que tota nova intervenció haurà de partir de la consideració d'aquests sediments morfològics.El Baix Llobregat: dades bàsiques
Joan López i José Luis Flores: Geògrafs (Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona)
Pág. 75-97 (520 Kb.)
Dades estadístiques bàsiques del Baix Llobregat
