N.29 – L’HABITATGE A LES ÀREES CENTRALS
Fecha de publicación: FEBRERO - 1998
L'habitatge a Barcelona: estat de la qüestió i alternatives
Juli Esteban: Arquitecte (Director del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)
Pág. 9-22 (79 Kb.)
L'article planteja, primer, una diagnosi de la problemàtica de l'habitatge a Barcelona a partir d'una caracterització del teixit residencial i de l'evolució dels estocs tant de població com d'habitatge. A continuació, es proposen possibles línies estratègiques d'actuació per solucionar els actuals dèficit d'habitatge. En primer lloc, fomentar un ús més intensiu del parc existent, bé afavorint la rehabilitació, bé utilitzant els habitatges buits, o a partir de la realització dels potencials edificables que existeixen. Aquests potencials podrien concretar-se, d'una banda, amb operacions de reforma de polígons d'habitatge públic i de renovació urbana.D'una altra, construint als solars amb romanents d'edificabilitat o destinant a habitatge una part de l'edificabilitat que tenen atribuïda les zones industrials de la ciutat, afavorint, a més a més, la conformació d'àrees mixtes d'activitat econòmica i residència.
En segon lloc, facilitar l'accés a l'habitatge, amb una millora quantitativa de l'oferta, la creació d'habitatge assequible i la defini-ció de programes d'ajuda. En tercer lloc, intensificar les actuacions durant els pròxims deu anys per aprofitar la demanda inter-na d'habitatges generada per la ciutat i fer front a la demanda dels volums de població jove arribats a l'edat d'emancipació.
Evolució de la demanda en un teixit madur: escenaris de demografia i habitatge a la ciutat de Barcelona
Josep M. Carrera: Arquitecte (Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)
Pág. 23-36 (88 Kb.)
La problemàtica configurada a partir del procés de pèrdua de població jove a la ciutat de Barcelona i l'acceleració de l'envelliment de l'estructura per edats planteja la necessitat d'instruments d'anàlisi capaços de determinar la natura de la relació entre dinàmica demogràfica i polítiques d'habitatge. L'article presenta els resultats d'un estudi realitzat en el marc del Pla Estratègic de l'Habitatge de la Ciutat de Barcelona i planteja diferents escenaris de futur. Les dades de partida s'estructuren en diversos apartats.En primer lloc, la informació sobre el moviment natural (neixements i mortalitat per grups d'edat. A continuació, sobre els canvis de residència (mobilitat de la població, variació de les llars i comportament emancipador). Finalment, sobre el parc d'habitatges (producció de noves unitats, pèrdua per reciclatge de les existents, disponibilitat màxima de sòl per a nova edificació. A partir de les dades, es defineix un seguit d'hipòtesis sobre el comportament tant dels volums de població com del parc d'habitatges.
Les hipòtesis estableixen els marcs de projecció quinquennal de les dades, dels quals resulten tres escenaris o exemples d'aplicació del model que són comparats en funció de les pèrdues de població i les dinàmiques de mobilitat que plantejen.
El potencial de rehabilitació del parc d'habitatges de Barcelona
Amador Ferrer: Arquitecte (Director adjunt del Gabinet d’Estudis Urbanístics de l’Ajuntament de Barcelona)
Pág. 37-45 (55 Kb.)
L'article presenta una valoració dels potencials i els costos globals de la rehabilitació d'habitatges a Barcelona, en un context caracteritzat pel nombre creixent d'habitatges antics o que han envellit prematurament. Aquesta valoració es planteja a partir de les necessitats de rehabilitació de determinades àrees de la ciutat. En concret, es diferencia entre «àrees de foment de la rehabilitació», on es defineix una política genèrica de rehabilitació, i «àrees d'actuacions de rehabilitació», on es porten a terme les actuacions concretes derivades de les polítiques definides prèviament. A continuació, es planteja a quines d'aquestes «àrees de foment de rehabilitació» existeixen ja plans urbanístics específics (la totalitat del districte de Ciutat Vella i el sector de Poble Sec) o bé uns primers elements de foment de la rehabilitació (sectors de l'Eixample i Gràcia) i a quines es proposa la definició de plans, de forma prioritària en uns casos (barri vell del Poblenou, cascs antics de Sants i Hostafrancs) o amb posterioritat en altres (cascs antics de les Corts i Horta). Finalment, es presenten les «àrees d'actuacions de rehabilitació» actualment en marxa i les que encara resten per desenvolupar.L'oferta de lloguer a la ciutat de Barcelona
Agustí Jover: Economista (Gerent administrador de PROMO Assessors Consultors, S.A.)
Pág. 47-54 (48 Kb.)
L'article caracteritza el parc d'habitatges i el mercat de lloguer a la ciutat de Barcelona, analitzant variables com els lloguers mitjans o les superfícies dels habitatges als diferents districtes. Una oferta que suposa el 37% del mercat immobiliari a la ciutat i que es caracteritza per l'antiguitat de les unitats, amb el 85% d'habitatges amb més de 25 anys. Aquest risc de degradació del parc fa pensar en dues conseqüències previsibles: que sigui orientat cada vegada cap a públics amb menys poder adquisitiu i que basculi cap al mercat de venda, amb el tancament d'aquesta via d'entrada al mercat de l'habitatge. L'estoc de pisos en lloguer constitueix un terç dels habitatges principals ocupats i no es tracta doncs d'un règim amb incidència marginal. Tot i així, el nombre d'habitatges ocupats en lloguer disminueix de forma constant durant els darrers vint anys i encara que l'oferta, els fluxos d'entrada, augmenta de forma sostinguda, els fluxos de sortida tenen una magnitud superior. Es tracta, finalment, d'un mercat polaritzat per uns usuaris joves que concentren tota la mobilitat i unes famílies protegides per la congelació de rendes i els contractes indefinits. La conservació i millora d'aquest parc precisa d'una política de rendes definida i d'un millor tractament fiscal de les obres de rehabilitació.Evolució del parc d'habitatges a la Regió Metropolitana de Barcelona (o la problemàtica de la dispersió periurbana)
Ricard Vergés: Arquitecte i economista (Coordinador d’Estadística del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España. Director del Projecte RED)
Pág. 55-62 (48 Kb.)
Les pèrdues de població dels municipis centrals i els guanys que experimenten els perifèrics a escala metropolitana confirmen un fort moviment de dispersió des del centre cap a la primera corona i, probablement, d'aquesta cap a la segona. Les edats migratòries preferents corresponen als 20-34 anys, és a dir, les llars joves, que arrosseguen un important potencial de natalitat.Aquesta dispersió metropolitana produeix tres impactes principals sobre el territori. En primer lloc, suposa l'extensió de la massa urbana i un major interès dels municipis per promocionar habitatge, propiciant la disponibilitat de sòl raonablement accessible i la dotació amb un mínim de serveis. En segon lloc, la variació de població genera variacions en les necessitats de serveis urbans, amb el problema de com repercutir aquests costos del desenvolupament suburbà i sobre quina col·lectivitat fer-ho. Finalment, no s'han d'oblidar els problemes dels municipis centrals que perden les llars més dinàmiques i solvents. La solució d'aquestes qüestions passa per plantejar instruments de concertació i per la determinació del grau d'implicació de cada municipi en cadascuna d'aquestes problemàtiques. Un primer pas en aquesta direcció és la matriu d'entrada i sortida de migració intermunicipal, en construcció per al Pla Territorial Metropolità.
Mesures per al foment de l'habitatge a les grans ciutats
Borja Carreras-Moysi: Arquitecte (Gerent del Sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona)
Pág. 63-68 (38 Kb.)
L'autor planteja com l'esgotament del sòl edificable i un parc d'habitatges caracteritzat per l'antiguitat fan que les actuacions sobre el parc existent siguin l'única via de la política d'habitatge a la ciutat de Barcelona i la resta de municipis de la comarca del Barcelonès.L'obtenció de sòl mitjançant la reforma de zones urbanes obsoletes, el manteniment i millora del parc existent i l'accés a l'habitatge usat són objectius que han d'ésser tinguts en compte pel Pla d'Habitatge 1998-2001 a la comarca. Així, les polítiques d'obtenció de sòl han d'aconseguir que l'acció de gestió en preparació de sòl comporti una oferta efectiva de sòl per a habitatge de protecció oficial i a preu taxat. L'acció de l'Administració de l'Estat es pot situar aquí a partir de subvencions o flexibilitzant les tipologies d'habitatge a edificar en les actuacions de sòl protegibles. A la Generalitat correspondria obtenir sòl establint mesures de pressió fiscal sobre els solars amb usos no corresponents amb la seva destinació urbanística. A banda de l'obtenció de sòl, la política d'habitatge hauria de potenciar el mercat de lloguer, incorporant-hi habitatges desocupats rehabilitats, i dissenyar mesures per a col·lectius específics, com la població jove o la vella, facilitant l'accés a l'habitatge en uns casos i l'alliberament del parc ocupat en uns altres.
