N.53 – LA SEGURIDAD CIUDADANA EN LAS METRÓPOLIS DEL SIGLO XXI
Fecha de publicación: ENERO - 2011
Número monogràfic realitzat per Jaume Curbet, Francesc Guillén, Josep Maria Pascual, Marcel Cajelait, James Bennett, Betsy Stanko, Christophe Soullez, Carles González i Marta Murrià
Els articles estan escrits en CATALÀ o CASTELLÀ o FRANCÈS o ANGLÈS. L’edició es complementa amb una traducció dels textos al CASTELLÀ i a l’ANGLÈS.
ISSN: 1888-3621 (versió impresa)
ISSN: 2013-7958 (versió en línia)
ISBN: 978-84-92940-04-2
138 pàgines
La inseguretat ciutadana ha canviat les nostres vides
Jaume Curbet: Universitat Oberta de Catalunya i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pág. 10-19 (1.517 Kb.)
Al mateix temps que la inseguretat ciutadana genera cada vegada més atenció en les agendes públiques i en les polítiques, es va fent evident una manca de reflexió profunda i pausada sobre el fenomen, el que condueix a una definició de polítiques que no es basen en un diagnòstic ajustat dels problemes específics que es pretenen solucionar.Les polítiques de seguretat ciutadana
Francesc Guillén Lasierra: Secretaria de Seguretat. Generalitat de Catalunya
Pág. 22-32 (1.454 Kb.)
Es fa un balanç de com la seguretat ha passat de ser un àmbit relacionat únicament amb la delinqüència a estar unit a la qualitat de vida, i com aquest canvi de concepció ha comportat també una multiplicació dels actors i dels nivells territorials implicats en la seva gestió. Això no ha anat acompanyat d'una concepció única a l'hora de definir polítiques. El retorn a la idea de centrar la resposta a la inseguretat en la repressió i el càstig ha guanyat adeptes, mentre que han continuat subsistint, amb resultats gens menyspreables, les estratègies comunitàries que tenen la voluntat d'afrontar la seguretat com una realitat complexa i multisectorial.La gobernanza democrática de la seguridad en las ciudades
Josep Maria Pascual i Esteve: Asociación América-Europa de Regiones y Ciudades
Pág. 34-43 (1.674 Kb.)
La qüestió de la seguretat ciutadana, en tant que és un fenomen de gran complexitat, requereix ser abordada a partir d'una nova manera de governar que permeti desenvolupar polítiques de seguretat democràtiques i socialment inclusives, això és, la governança democràtica de la seguretat.La sécurité à Montréal, un résultat collectif
Marcel Cajelait: Ville de Montréal
Pág. 46-53 (1.801 Kb.)
Es fa un balanç de com la taxa de delinqüència ha disminuït a Montréal mitjançant l'acció combinada d'actors institucionals i civils i la implementació d'accions integrals i coordinades en diferents àmbits, així com la varietat de mitjans i estratègies utilitzats.Public safety in London in the 21st century
James Bennett: Metropolitan Police Service of London
Betsy Stanko: Metropolitan Police Service of London
Pág. 54-63 (2.057 Kb.)
A partir del cas de la metròpolis londinenca, els autors exposen com els tipus de delictes que la població comunica a la policia poden reflectir què és el que els ciutadans entenen per seguretat i esbrinar quins són els límits que defineixen a l'hora de demanar la intervenció de la policia en els conflictes entre els ciutadans.La sécurité urbaine dans les grandes agglomérations françaises
Christophe Soullez: Criminòleg
Alain Bauer: Conservatoire National del Arts et Métiers
Pág. 64-72 (1.424 kb.)
Es aquest article es descriu com gradualment les ciutats franceses han passat de ser llocs segurs i protegits de les agressions externes durant l'època medieval a ser territoris propicis a una creixent delinqüència i inseguretat on, especialment durant els últims 30 anys i en els suburbis de les grans ciutats, han sorgit nous reptes i amenaces que s'han d'afrontar sovint sense prou recursos.La seguretat des d'una perspectiva metropolitana. El cas de Barcelona
Carles González Murciano: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Marta Murrià Sangenís: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona
Pág. 74-80 (1.733 Kb.)
Tot examinant el cas de Barcelona, els autors exposen les raons que justifiquen la importància d'analitzar i gestionar la seguretat ciutadana des d'una perspectiva metropolitana per tal de plantejar polítiques públiques basades en el coneixement, contrastat i actualitzat, dels diversos factors que hi intervenen. Ho fan mitjançant les dades de l'Enquesta de Victimització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (EVAMB), que durant més de vint anys ha anat construint un corpus de coneixements empírics sobre la victimització i el sentiment de seguretat a la metròpolis barcelonina i que ofereix una visió prou nítida per gestionar uns problemes que es troben íntimament relacionats i que les realitats administratives locals no aconsegueixen diluir.
