REVISTA PAPERS

PAPERS NÚM. 65

Pág. 1-255

Aquest número recull reflexions i estudis de cas situats en contextos urbans que tracten diversos elements que influeixen en la transició climàtica justa. El monogràfic s’estructura en quatre parts que inclouen l’adaptació climàtica urbana, la mitigació climàtica urbana, el paper del model i les polítiques alimentàries, així com les noves narratives i aliances transformadores per fer front a l’emergència climàtica.

[Descargar documento]

Cap a una transició climàtica justa: una introducció

Autores/as:

• MAR SATORRAS. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli
• LAURA CALVET-MIR. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli
• ELENA DOMENE. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli

Pág. 11-16

Durant les tres darreres dècades el repte global del canvi climàtic s’ha incorporat progressivament a les agendes internacionals, nacionals i locals d’actors públics, socials i privats. Les àrees urbanes tenen un paper cabdal a l’hora de fer front al canvi climàtic per la seva triple condició com a causants del problema, com a afectades pels impactes actuals i futurs, i, alhora, com a possibles espais d’oportunitat des d’on generar solucions transformadores i escalables que accelerin la transició climàtica. L’objectiu d’aquest monogràfic de Papers és reflexionar al voltant de l’acció i les polítiques climàtiques urbanes per aportar així claus per fomentar una transició justa.

[Descargar documento]

Disminució de la pobresa hídrica i adaptació al canvi climàtic: impactes i respostes a l’àrea metropolitana de Barcelona

Autores/as:

• DAVID SAURÍ. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
• HYERIM YOON. Departament de Geografia, Universitat de Girona
• GUSTAVO ROMERO. Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona
• ELENA DOMENE. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli

Pág. 19-37

Al Nord Global, la pobresa hídrica afecta sobretot les llars que no poden accedir a aigua i sanejament suficients, fiables i segurs perquè no poden pagar el cost de l’aigua. El canvi climàtic encara agreujarà més aquestes situacions de vulnerabilitat, pels canvis en les precipitacions i episodis de temperatures extremes, que intensificaran l’escassetat d’aigua i possiblement augmentaran el cost del servei de subministrament i del sanejament. Aquest article examina la pobresa hídrica a l’àrea metropolitana de Barcelona fent servir una metodologia mixta que combina informació quantitativa i qualitativa, a fi d’explorar com el canvi climàtic pot afectar i empitjorar aquestes situacions de vulnerabilitat i, per tant, fer necessàries noves estratègies. A partir de dades de les estadístiques metropolitanes sobre condicions de vida (EMCV), avaluem: l’impacte de la pobresa hídrica per al subgrup de llars en risc de pobresa (a priori més vulnerables), les dades sobre morositat en els pagaments, el deute acumulat i les desconnexions d’aigua. L’anàlisi qualitativa, prenent com a base entrevistes a llars vulnerables, tant de persones que assisteixen a les reunions de l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE) com de persones entrevistades en mostres facilitades per entitats assistencials, permet avaluar amb més precisió com aquestes persones experimenten i gestionen els efectes de la pobresa hídrica. Si bé cal destacar alguns èxits importants, especialment la llei catalana del 2015 que prohibeix les desconnexions dels serveis essencials a les llars vulnerables així com l’atorgament de subvencions i altres ajuts per pagar les factures, aquestes llars continuen patint problemes importants, sobretot el neguit per l’acumulació d’un deute que potser exigiria revisar l’estructura tarifària, almenys per a les llars més vulnerables.

[Descargar documento]

Buscando refugio: ¿pueden los refugios climáticos abordar vulnerabilidades interseccionales?

Autores/as:

• ANA T. AMORIM MAIA. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)/Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ)
• ISABELLE ANGUELOVSKI. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)/Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ)/Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA)
• JAMES CONNOLLY. School of Community and Regional Planning (SCARP), University of British Columbia
• ERIC CHU. Department of Human Ecology, University of California

Pág. 39-58

Los refugios climáticos son infraestructuras urbanas críticas para apoyar la adaptación al cambio climático que ofrecen espacios públicos donde refugiarse durante episodios de temperaturas extremas. Con más de 200 espacios públicos designados como “refugios climáticos”, Barcelona permite investigar en qué medida estos espacios están satisfaciendo las necesidades, expectativas y experiencias cotidianas de los residentes más vulnerables. Aplicando un enfoque interseccional y de ciencia ciudadana en un barrio de clase trabajadora particularmente expuesto al calor (La Prosperitat), descubrimos que las necesidades de las poblaciones vulnerables siguen estando mal atendidas, en gran parte debido a diferencias de acceso a medidas para hacer frente al calor, que se superponen con desigualdades sociales, agravando la vulnerabilidad a los riesgos climáticos. También revelamos que los residentes de bajos ingresos y los originarios del Sur Global son los más afectados por la pobreza energética debido a condiciones precarias de vivienda y menor capacidad para hacer frente a las temperaturas extremas. Las mujeres también se vieron más afectadas por los impactos climáticos y están más preocupadas por los riesgos actuales y futuros. Argumentamos que las experiencias vividas de (des)confort térmico y las desigualdades de calor y frío se atribuyen a posiciones sociales interseccionales y vulnerabilidades estructurales. Estas experiencias vividas desiguales se (re)producen debido a una capacidad de adaptación limitada, campañas de comunicación ineficaces y espacios públicos insuficientemente inclusivos, lo que complica la provisión de infraestructuras de refugio equitativas. Los resultados informan al desarrollo de infraestructuras de refugio que aborden las necesidades sociales y climáticas interseccionales de los residentes que más las necesitan.

[Descargar documento]

Refugios climáticos escolares basados en la naturaleza: evaluación desde una perspectiva interdisciplinaria

Autores/as:

• ISABEL RUIZ-MALLÉN. Faculty of Psychology and Education Sciences, Universitat Oberta de Catalunya (UOC),Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• FRANCESC BARÓ. Department of Geography, Vrije Universiteit Brussel (VUB) Department of Sociology, Vrije Universiteit Brussel (VUB)
• MAR SATORRAS. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya (UOC)/ Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli
• FUNDA ATUN. Department of Urban and Regional Planning and Geo-Information Management, Faculty Geo-Information Science and Earth Observation, University of Twente
• NATHALIE BLANC. UMR LADYSS CNRS, Université Paris Cité
• SARAH BORTOLAMIOL. UMR LADYSS CNRS, Université Panthéon-Sorbonne, Sarah
• LIDIA CASAS. Social Epidemiology and Health Policy (SEHPO) Department of Family Medicine and Population Health (FAMPOP), University of Antwerp
• CÉLINE CLAUZEL. UMR LADYSS CNRS, Université Paris Cité
• RAQUEL COLACIOS. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
• ELSA GALLEZ. Department of Geography, Vrije Universiteit Brussel (VUB)/ Department of Sociology, Vrije Universiteit Brussel (VUB)
• EDDY GRAND-MEYER. Science Education Department, European Schoolnet (EUN)
• ÀGUEDA GRAS-VELÁZQUEZ. Science Education Department, European Schoolnet (EUN)
• IVELINA IVANOVA. Science Education Department, European Schoolnet (EUN)
• TIM NAWROT. Centre for Environmental Sciences, Hasselt University/Centre for Environment and Health - Department of Public Health and Primary Care, KU Leuven
• PAULA PRESSER. Department of Urban and Regional Planning and Geo-Information Management, Faculty Geo-Information Science and Earth Observation, University of Twente
• DIANA RECKIEN. Department of Urban and Regional Planning and Geo-Information Management, Faculty Geo-Information Science and Earth Observation, University of Twente
• FILKA SEKULOVA. Internet Interdisciplinary Institute (IN3), Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pág. 61-76

Las soluciones basadas en la naturaleza (SbN) se definen como acciones que se apoyan en la naturaleza para proporcionar simultáneamente beneficios ambientales y socioeconómicos de forma sostenible y resiliente. Cuando se incorporan en entornos escolares, tanto dentro de los recintos escolares como en sus alrededores, las SbN pueden contribuir a la adaptación al cambio climático a la vez que proporcionar múltiples cobeneficios a la comunidad educativa. Este artículo aporta evidencias científicas y herramientas metodológicas para una evaluación holística de los cobeneficios de las SbN en entornos escolares en términos de equidad, biodiversidad, salud, seguridad, gobernanza y educación, con una mirada hacia la población infantil como beneficiaria principal. Para ello, propone y desarrolla el concepto de refugios climáticos escolares basados en la naturaleza como una estrategia innovadora para la transición hacia ciudades más sostenibles y resilientes.

[Descargar documento]

Procesos participativos inclusivos para la restauración de ecosistemas urbanos en un contexto de emergencia climática

Autores/as:

• SARA MAESTRE ANDRÉS. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona
• NICOLAS SALMON. YES Innovation, Quito, Ecuador
• GRACE YEPEZ. YES Innovation, Quito, Ecuador/Facultad de Arquitectura, Diseño y Artes, Pontificia Universidad Católica del Ecuador, Quito, Ecuador

Pág. 79-97

La restauración de ecosistemas urbanos se está promoviendo cada vez más como solución basada en la naturaleza (SbN) para promover ciudades más resilientes frente al cambio climático, más habitables y socialmente inclusivas. Para evitar que las SbN reproduzcan exclusiones y desigualdades, es necesario tener en cuenta las diferentes dimensiones de la justicia socioambiental como principios clave de los procesos participativos inclusivos para el diseño, la implementación, el monitoreo y la evaluación de las SbN. Este artículo ilustra las variables principales de los procesos participativos en la investigación transdisciplinar y la toma de decisiones sobre SbN, es decir, el grado de poder en la toma de decisiones, la racionalidad del proceso y el grado de inclusión. Posteriormente, caracteriza las tres dimensiones de justicia socioambiental: la justicia distributiva, la procedimental y de reconocimiento. Finalmente, se explican las dimensiones relevantes a tener en cuenta a la hora de diseñar procesos participativos inclusivos sobre SbN que condicionan la justicia socioambiental como son (i) la desigualdad y el poder, (ii) la distribución desigual de la naturaleza urbana, iii) las diferencias culturales y sociales en la percepción, valoración y uso de la naturaleza urbana y iv) la interseccionalidad. Para cada dimensión, se plantean una serie de preguntas para reflexionar sobre el proceso, las recomendaciones, los indicadores de evaluación y la propuesta de métodos. Se concluye que es necesario promover procesos participativos inclusivos a lo largo del ciclo de planeamiento de las SbN urbanas para garantizar que estas se adapten a las necesidades y capacidades locales, generen resultados justos y equitativos, incorporen diferentes tipos de conocimiento y creen un sentido de orgullo y pertenencia entre las partes involucradas.

[Descargar documento]

La zona de baixes emissions Rondes de Barcelona: una anàlisi des del punt de vista de la justícia social i territorial

Autores/as:

• DAVID ANDRÉS ARGOMEDO. Àrea de Mobilitat, Institut Metròpoli
• JOAN CHECA RIUS. Àrea de Mobilitat, Institut Metròpoli
• NÚRIA PÉREZ SANS. Àrea de Mobilitat, Institut Metròpoli

Pág. 99-115

La millora de la qualitat de l’aire en entorns urbans és un dels principals reptes dels governs locals. A les zones urbanes, un dels principals focus de contaminació prové del trànsit rodat, el qual és, alhora, una font important dels gasos que contribueixen al canvi climàtic. A Barcelona, l’any 2019, els nivells excessius de contaminació van provocar unes 1.900 morts prematures. Per resoldre aquest problema, és crucial implementar mesures que fomentin una mobilitat menys dependent dels combustibles fòssils i en què el transport públic i la mobilitat activa tinguin un paper més rellevant. Entre les diferents mesures possibles, les zones de baixes emissions (ZBE) són les més populars a Europa, tanmateix, no estan exemptes de polèmica. Aquest article, sobre la base de les dades de l'Enquesta de mobilitat en dia feiner, analitza l’impacte de la ZBE Rondes Barcelona segons les característiques socioeconòmiques i la residència de les persones. També es du a terme un exercici prospectiu per avaluar l’efecte que tindria l’ampliació de les restriccions als vehicles amb distintiu ambiental B. Els resultats mostren que l’impacte de la ZBE en la mobilitat general ha estat moderat i que no ha afectat especialment les persones d’ingressos baixos. Alhora, una hipotètica ampliació de les restriccions dels vehicles amb etiqueta B sí que podria tenir impactes més importants, especialment en els grups vulnerables econòmicament. Malgrat això, els actuals nivells de contaminació de l’aire són alarmants i requereixen mesures urgents.

[Descargar documento]

No a la ampliación del aeropuerto de El Prat: luchas por la defensa del delta del Llobregat en un contexto de emergencia climática y social

Autores/as:

• SARA MINGORRÍA. Universitat de Girona, Zeroport y Stay Grounded
• ARIADNA CONTÉ. Zeroport

Pág. 117-131

La aviación es una de las industrias más contaminantes y desiguales. A pesar de las mejoras tecnológicas, la aviación es una de las fuentes de gases contaminantes que crece más rápidamente. Además, se prevé que en 2023 la industria supere la tasa de crecimiento del 4% que tenía años antes de la pandemia de COVID-19. Este crecimiento tiene como base la ampliación y construcción de nuevos aeropuertos que provocan cientos de conflictos ambientales alrededor del mundo. Específicamente, en este artículo, analizamos el conflicto activo relacionado con la amenaza constante de ampliación del aeropuerto de El Prat (desde 2004 hasta la actualidad) que consiguió ser paralizado temporalmente en 2021 y que supuso la reactivación de movimientos sociales, ecologistas, del campesinado y vecinales, después de la pandemia de COVID-19, por la defensa de la vida. Posteriormente, reflexionamos sobre dos elementos que consideramos que condicionaron la paralización temporal del proyecto de ampliación: 1) la trayectoria del delta del Llobregat como territorio de movilizaciones históricas y 2) la implicación de la Plataforma Zeroport, que lucha por el decrecimiento del puerto y el aeropuerto de Barcelona. Finalmente, concluimos que los proyectos aeroportuarios son incoherentes, injustos e indeseables en un contexto de emergencia climática y crisis ecológica y social, teniendo como único escenario deseable el decrecimiento controlado de la aviación.

[Descargar documento]

Qui està fent i qui farà la transició energètica a les llars? Eixos de desigualtat i propostes per a una transició justa a l’àrea metropolitana de Barcelona

Autores/as:

• MAR SATORRAS. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli
• LAURA CALVET-MIR. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli
• MARCEL CAMPS INGLÉS. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
• GIL LLADÓ MORALES. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
• ELENA LACORT. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
• ANA ROMERO. Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
• ELENA DOMENE. Àrea de Sostenibilitat Urbana, Institut Metròpoli

Pág. 133-149

En l’àmbit europeu, el sector domèstic està entre els tres sectors consumidors d’energia principals i, per tant, contribueix de manera significativa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per això, les estratègies de mitigació urbana per fer front a l’emergència climàtica estan promovent un canvi de model energètic en aquest sector que afavoreixi la conservació i la descarbonització de l’energia que usen les llars. Tot i així, encara hi ha poc coneixement dels factors que influeixen les llars per prendre accions a favor del clima i el seu paper en una transició energètica sostenible. A més, per tal de garantir que aquesta transició es faci de manera justa, cal entendre millor quins eixos de desigualtat condicionen aquests canvis. Per abordar aquestes qüestions amb dades empíriques, aquest article analitza i presenta els resultats de la primera Enquesta sobre hàbits energètics a les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona 2022 (EHEM 2022) pel que fa als canvis ja adoptats per les llars i la intenció d’adoptar-ne de nous, posant el focus en la generació i consum d’energies renovables a les llars i en les pràctiques de mobilitat. Aquest estudi identifica i discuteix com les llars de l’àrea metropolitana de Barcelona estan fent o volen fer la transició energètica i quines desigualtats s’estan reproduint o creant, i planteja millores a les polítiques públiques per impulsar una transició climàtica planificada i amb criteris de justícia social.

[Descargar documento]

Reptes de la transició energètica de Catalunya: justícia amb el territori català, el Sud Global i el planeta

Autores/as:

• JOSEP NUALART CORPAS. Observatori del Deute en la Globalització (ODG)

Pág. 151-163

La transició energètica proposada per la Generalitat de Catalunya es basa en la substitució de tecnologies, passant dels combustibles fòssils a les energies renovables a gran escala i l’hidrogen verd, cosa que genera impactes negatius al territori, obvia els límits biofísics del planeta, contribueix a la volatilitat del mercat de les matèries primeres crítiques i genera impactes negatius als països del Sud Global on s’extrauen. La distribució dels grans projectes renovables i d’hidrogen verd s’ubiquen principalment a les províncies de Tarragona i Lleida, allunyats del principal centre de consum, l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, una gran part d’aquests projectes es construeixen en sòl agrícola, competint amb l’assoliment de la sobirania alimentària. Les empreses promotores dels parcs eòlics i fotovoltaics són filials d’una gran empresa energètica o d’una de creada ad hoc per gestionar un projecte d’energies renovables concret. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar diferents aspectes que cal tenir en compte per determinar en quina mesura la transició energètica promoguda per les institucions a Catalunya és justa i, per tant, no genera impactes negatius mediambientals, socials ni territorials, incorporant-hi, a més, la perspectiva del Sud Global.

[Descargar documento]

Políticas alimentarias urbanas en un contexto de emergencia social y climática: perspectivas globales y lecciones desde el área metropolitana de Barcelona

Autores/as:

• ANA MORAGUES FAUS. Departament d'Història Econòmica, Institucions, Política i Economia Mundial, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona

Pág. 165-185

En la intersección entre alimentación y ciudades se encuentran retos esenciales del siglo XXI con relación a la salud de la población, la justicia social y la preservación y regeneración de nuestro planeta. Este artículo muestra la evolución de las políticas alimentarias urbanas como un fenómeno innovador a la hora de abordar estas problemáticas y desarrollar respuestas integrales realizando dos análisis. En primer lugar, se analiza en términos generales esta evolución y las medidas clave que se plantean desde diversos foros para frenar el cambio climático. A continuación, se presentan debates y propuestas sobre temáticas concretas en el marco de la Mesa de Alimentación del Área Metropolitana de Barcelona. Por último, el artículo concluye con una reflexión sobre los debates actuales y el rol de las políticas urbanas en un contexto de emergencia social y climática, que apunta la necesidad de aunar esfuerzos y movilizar más herramientas para transformar los elementos del sistema alimentario que más contribuyen al calentamiento global y abordar las causas estructurales de la desigualdad en nuestra sociedad.

[Descargar documento]

Alimentació de proximitat per a qui? Reflexions, reptes i oportunitats de la relació entre alimentació de proximitat i identitat alimentària en un context de crisi ecosocial

Autores/as:

• MARTA RUIZ PASCUA. L’Etnogràfica | Antropologia per a la transformació social & Observatori de l’Alimentació (ODELA)

Pág. 187-203

L’objectiu d’aquest article és socialitzar els resultats d’una aproximació a les percepcions, experiències i identitats alimentàries de les persones migrants i explorar maneres de fer-les partícips dels discursos i les estratègies del sector agroecològic i de l’oferta alimentària de proximitat. S’han fet entrevistes en profunditat i grups focals, en què han participat persones migrants a títol de consumidores i iniciatives socioeconòmiques i agroalimentàries del teixit d’economia social i solidària de Barcelona. Els resultats evidencien una sèrie de reptes i oportunitats. La incorporació de noves espècies i varietats al·lòctones a l’agricultura local, junt amb els coneixements agroalimentaris de les persones migrants i d’aquestes a l’economia social són una oportunitat per biodiversificar les hortes que alimenten Barcelona i per reduir la petjada ecològica que suposa importar aliments. També es presenten com una estratègia de resiliència agrícola i social enfront del canvi climàtic i la crisi ecosocial, reduint les desigualtats i sumant a les sobiranies alimentàries del territori.

[Descargar documento]

Percepcions i metàfores sobre el canvi climàtic. De les narratives mediàtiques desmobilitzadores als moviments socials emergents

Autores/as:

• JOSEP ESPLUGA TRENC. Institut de Govern i Polítiques Públiques i Departament de Sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona

Pág. 205-221

Tot i que el canvi climàtic és un dels principals riscos ambientals del segle XXI i sobre el qual cal actuar amb urgència, es dona la paradoxa que rarament en tenim una experiència directa i n’adquirim el coneixement bàsicament amb les narratives que científics i polítics vehiculen a través dels mitjans de comunicació. Per això, resulta pertinent preguntar-se com es transmet mediàticament la idea del canvi climàtic i com afecta això les percepcions de la població i, en conseqüència, les seves accions o intencions d’acció. Amb aquesta finalitat, aquí faig una anàlisi de les metàfores amb què la premsa defineix el canvi climàtic i com una mostra qualitativa de població (un grup de persones preocupades i un altre d’escèptiques) les interpreta i redefineix. Les metàfores identificades a la premsa es corresponen bàsicament amb quatre dominis semàntics: bèl·lic, moviment, esport i tecnologia-construcció. D’aquesta manera, la imatge que s’ofereix del canvi climàtic és la d’una lluita, que es presenta com un joc o aposta, sobre alguna cosa que està en moviment i que cal frenar, contenir o posar sota control. L’anàlisi de com la població construeix la seva visió sobre aquest fenomen dona un interessant contrapunt que permet entendre les actituds i comportaments que es posen en pràctica. El text finalitza amb una reflexió sobre les conseqüències d’aquests resultats per a l’emergència i desenvolupament dels moviments socials ambientals i de protesta contra el canvi climàtic.

[Descargar documento]

Canvi climàtic i benestar social a Barcelona: Històries personals de salut, menjar i pobresa

Autores/as:

• JOANA DIAZ-PONT. Departament de Ciència Política i Dret Públic, Universitat Autònoma de Barcelona
• LLUÍS REALES. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura, Universitat Autònoma de Barcelona

Pág. 223-237

La recerca parteix del problema que comunicar el canvi climàtic i fer visible el seu impacte en el benestar social és un repte complex per a la ciutat. La comunicació climàtica sovint incideix en els factors més negatius i conflictius de la relació entre clima i benestar, destacant la tragèdia i el conflicte. L’objectiu d’aquest article és identificar històries personals que connectin canvi climàtic i benestar en línia amb els plantejaments del solutions journalism, un corrent del periodisme constructiu que posa el focus en les evidències, les possibles solucions i el debat que susciten. A partir d’anàlisi documental i entrevistes semiestructurades, s’exploren els àmbits de la salut, l’economia local i la precarietat en relació amb el canvi climàtic a la ciutat de Barcelona. Es mostren les característiques d’històries que obren el camí cap a un model de comunicació climàtica que pot contribuir a integrar polítiques i inspirar l’acció enfront de l’emergència climàtica.

[Descargar documento]

Narratives interseccionals en la lluita climàtica: explorant els vincles entre justícia climàtica i justícia sexual i reproductiva

Autores/as:

• MARÍA HERAS. TURBA, IN3, Universitat Oberta de Catalunya
• HUG MARCH. TURBA, IN3, Universitat Oberta de Catalunya/Estudis d'Economia i Empresa, Universitat Oberta de Catalunya

Pág. 239-253

La justícia climàtica, com a paradigma i com a discurs polític, ha agafat força en els últims anys i ha posat sobre la taula els impactes desproporcionats i la falta de participació de determinats col·lectius en la crisi climàtica així com la necessitat de parlar de poder, accés als recursos i justícia a l’hora d’abordar-la. El moviment per la justícia sexual i reproductiva vol expandir aquest discurs en considerar les influències estructurals i les condicions ambientals que modelen la vida sexual i reproductiva de les dones i identitats dissidents i com aquestes interseccionen amb altres injustícies derivades de la crisi climàtica. Mitjançant entrevistes a col·lectius i moviments socials, en el marc del projecte Amplificant la interconnexió entre la Justícia Climàtica i la Justícia Sexual i Reproductiva (juliol-desembre 2022) es va explorar com els moviments de justícia climàtica incorporen perspectives de gènere i de feminisme interseccional i com el moviment feminista tracta la qüestió climàtica amb l’objectiu final de reforçar la interconnexió entre aquests moviments a Catalunya, amb especial èmfasi en els moviments actius a la ciutat de Barcelona. En aquest article presentem i analitzem els resultats centrals del projecte per reflexionar sobre les oportunitats i els reptes d’incorporar una mirada interseccional en la narrativa de lluita climàtica que vinculi justícia climàtica i drets sexuals i reproductius. Amb això volem compartir elements de reflexió que ajudin a construir narratives integradores d’aquestes dimensions fonamentals en la lluita enfront de l’emergència climàtica, així com reforçar les aliances emergents que ja estan sorgint.

[Descargar documento]