Un estudi sobre les aigües residuals de Barcelona permet definir els hàbits ambientals i de salut de diferents barris de la ciutat
Es tracta del projecte SCOREwater, els resultats del qual mostren una major concentració de cafè, cigarretes i alcohol als entorns amb més activitats comercials i de restauració, i resultats territorialment diversos per l’ús de fàrmacs, entre d’altres
09/11/2023
L’Ajuntament de Barcelona, a través de Barcelona Cicle de l’aigua (BCASA), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA-CERCA), l’Institut Metròpoli, el centre tecnològic EURECAT, i l’empresa s::can Iberia, han participat en el projecte europeu SCOREwater, dinamitzant el laboratori d’innovació urbana “living lab” de Barcelona per obtenir informació a partir de les aigües residuals, relacionada amb els hàbits de les persones i amb el seu estat de salut. En concret, el “líving lab” s’ha basat en la monitorització de tres barris de la ciutat, el Carmel, el Poblenou i Sant Gervasi.
Els resultats obtinguts han permès definir amb concreció i a nivell territorial hàbits ambientals, de generació de residus i de salut, a partir de la presència de cafeïna, nicotina o fàrmacs a les aigües residuals. L’estudi també ha permès obtenir informació en base a la presència de gens de resistència als antibiòtics, substàncies relatives a productes de cosmètica o malalties com la covid-19.
El projecte SCOREwater que comptava amb dos laboratoris d’innovació urbana més, a la ciutat d’Amersfoort (Holanda) i a Göteborg (Suècia) ha tingut una durada de 4 anys (2019-2023).
«Les aigües residuals parlen de tu»
A partir dels resultats obtinguts, s’ha treballat una campanya de sensibilització per conscienciar sobre la utilitat de les aigües residuals per generar informació única, innovadora i molt valuosa per la ciutadania en general, pels ajuntaments i per les agències de salut pública. Específicament, la campanya pretén posar en coneixement de la ciutadania les problemàtiques en el clavegueram i el medi ambient causades per pràctiques domèstiques i que comporten males olors, o blocatges deguts a tovalloletes, greixos o altres residus impropis que s’aboquen pel lavabo o per la cuina. A més, la campanya vol promoure bones pràctiques domèstiques i hàbits saludables.
La campanya inclou la creació d’una pàgina web on hi ha informació sobre diferents substàncies químiques, elements microbiològics o objectes que es poden trobar a les aigües residuals. El web explica com arriben aquestes substàncies a la xarxa de clavegueram, què es pot fer per reduir impactes potencials en el clavegueram o en el medi, i s’aporten fonts d’informació complementàries.
Living lab Barcelona
El “living lab” Barcelona es basa en la instal·lació d’estacions de monitorització de les aigües residuals en tres punts del clavegueram de la ciutat. Aquests punts recollien les aigües residuals de comunitats de tres barris de Barcelona: el Carmel, el Poblenou i Sant Gervasi.
Les estacions han estat operatives durant un any i han permès quantificar els volums d’aigües residuals, fer un seguiment de les seves característiques a temps real mitjançant sensors de qualitat i obtenir mostres d’aigua residual representatives d’una comunitat concreta.
Aquestes mostres d’aigua es duen al laboratori per tal de realitzar anàlisis químiques i microbiològiques que han permès fer un seguiment de la pandèmia del COVID-19 a través de les aigües residuals, estimar els patrons de consum de drogues i medicaments dels habitants dels barris, estimar l’exposició de les persones a contaminants ambiental i fer un seguiment dels gens de resistències a antibiòtics. Per altra banda, els volums d’aigua que passen en cada moment per les estacions permeten obtenir patrons de presencialitat a les llars.
Una part fonamental del projecte ha estat la realització d’enquestes als ciutadans de les comunitats que s’han estudiat. Aquestes enquestes han permès obtenir informació valuosa sobre les pràctiques de gestió de residus impropis a les llars, principalment tovalloletes, olis i greixos i restes de menjar, que no s’haurien d’abocar al clavegueram.
Aquest estudi és únic a Europa en ser el primer a desplegar estacions de monitorització d’aigües residuals a escala de barri i en generar un gran nombre d’indicadors (ambientals i de salut pública) mitjançant les anàlisis de les aigües residuals.
El living lab de Barcelona ha permès:
- Extreure dades molt valuoses dels hàbits ambientals i de salut que ens aporten les aigües residuals, per al disseny de polítiques públiques més eficaces i ajustades a les necessitats de cada barri.
- Contribuir a la transformació digital de la gestió del cicle urbà de l’aigua, aplicant noves tecnologies de la informació com el big data o els sensors, entre altres, per dur a terme un seguiment de les aigües residuals en temps real
- Prendre decisions respecte a la gestió del manteniment d’infraestructures públiques urbanes com la xarxa de clavegueram
- Estudiar la prevalença de la COVID-19 en una comunitat a través de les aigües residuals per tal de proposar mesures de contenció
- Incrementar la resiliència de les ciutats, davant possibles riscos derivats d’incidents o d’activitats il·lícites (producció de drogues, explosius, etc.) que es poden traçar gràcies a l’anàlisi de les aigües residuals en les estacions de monitorització i mostreig.
- Promoure bons hàbits i evitar que els residus impropis de les aigües residuals, principalment tovalloletes, olis i greixos i restes de menjar, s’aboquin al cicle de l’aigua
L’estudi de fàrmacs, drogues i contaminants ambientals a les aigües residuals
Les aigües residuals han parlat de les comunitats que les generen. Cal destacar que la comunitat del barri del Carmel era la més residencial de les 3 estudiades tot generant volums d’aigua residual propers als 109 Litres/habitant/dia. Tanmateix, és la comunitat on s’observa una menor presència de plastificants, parabens i filtres solars UV en les aigües residuals.
La comunitat de Poblenou compta amb més activitats comercials i de restauració, fet que s’ha plasmat amb una major generació d’aigües residuals i majors consums per càpita de cafè, alcohol i cigarretes.
A Sant Gervasi cal destacar la presència més gran de gens de resistència a antibiòtics, encara que no s’ha pogut correlacionar amb un major consum d’antibiòtics.
La dinàmica de la circulació del virus SARS-CoV-2 en les 3 comunitats ha estat igual, on els pics de casos clínics diagnosticats han coincidit amb els pics de nivells de SARS-CoV-2 en les aigües residuals.
- Podeu consultar tots els resultats en la pàgina web Les aigües residuals parlen de tu
