Com desmercantilitzar els serveis municipals d’atenció a les persones de gestió indirecta?
L'Institut Metròpoli analitza els reptes de la contractació pública en 7 municipis de Catalunya
15/12/2023
L’estudi La contractació pública local dels serveis d’atenció a les persones: procediment, qualitat i innovació. Com avançar en la desmercantalització dels serveis municipals de gestió indirecta? analitza els reptes que enfronten les administracions públiques a l’hora d’elaborar els plecs contractuals dels contractes de serveis d’atenció a les persones i identifica els factors que faciliten o dificulten que les entitats del tercer sector social es presentin a aquestes licitacions.
Els resultats mostren que la qualitat del servei és fonamental en l’elaboració dels plecs de les licitacions dels serveis d’atenció a les persones. Tant el personal de l’administració local com les entitats tercer sector comparteixen la visió que aquests serveis no haurien de ser un negoci. Malgrat aquesta voluntat, l’administració pública local fa front a nombrosos reptes a l’hora d’elaborar els plecs. Alguns d’aquests reptes són factors exògens a les administracions públiques (en concret els dos primers), la resta són interns a les mateixes administracions:
- Rigidesa de la normativa: la llei està més pensada pels contractes de subministrament i obres, que no pas pels serveis d’atenció a les persones. El seu caire encarcarat no permet valorar la qualitat dels serveis d’atenció a les persones.
- La por al risc d’impugnació: El disseny dels plecs, la redacció de contingut, la introducció de clàusules en les licitacions, i la valoració de les ofertes es fa amb certa por que les entitats licitadores puguin impugnar les licitacions a través de recursos especials de contractació en el Tribunal Català de Contractes, tot i haver superat els controls jurídics de les administracions locals (això és, secretaria i intervenció municipal).
- Manca de recursos tècnics i econòmics: la manca de recursos tècnics i econòmics en termes quantitatius i qualitatius tant dels serveis de contractació com dels serveis impulsors dels serveis d’atenció a les persones, dificulta poder pensar altres models de gestió i, en general, la innovació i l’avenç en aquest àmbit.
- Treball de forma inercial i poc innovadora: implica que sovint la redacció de plecs no és prou específica amb relació al servei o que no incorporen aquells aspectes que podien ser favorables a les entitats del tercer sector.
- El pes del preu en les licitacions: la manca de capacitat de formular ràtios o indicadors per mesurar l’eficiència econòmica diferent al preu, així com la necessitat d’agilitar el procés de licitació, són elements clau a l’hora de determinar el pes del preu, que encara és predominant.
- Dificultat per definir els costos del servei: són les empreses i les entitats proveïdores d’aquests serveis les que tenen aquesta informació, el que dificulta a les administracions públiques tenir coneixement de quins són costos reals dels serveis.
- Dificultat per objectivar els criteris qualitatius: la dificultat no només rau a determinar la valoració, sinó també en considerar tot l’espectre possible de cada factor. És a dir, assegurar-se que no queda cap escletxa en el ventall de possibilitats perquè no sigui impugnable.
- Necessitat de perfilar bé la redacció dels plecs: aquesta tasca és molt difícil en els serveis d’atenció a les persones, ja que els models de gestió d’aquests serveis sovint no segueixen procediments rígids ni estructurats i, per tant, s’observa una manca de models redactats que permetin comparar els punts d’ancoratge de les ofertes de les empreses i entitats licitants, amb el que es vol oferir durant l’execució en l’àmbit d’atenció a les persones.
Per la seva part, les entitats del tercer sector també s’enfronten a diversos reptes, tan interns a les seves organitzacions com de context que influeix en la seva participació en aquestes licitacions. D’altra banda, també reconeixen oportunitats i punts forts que les motiven a presentar-se a aquestes licitacions, tal com es mostra a la figura següent.
Resum dels factors que incideixen en el procés de licitació pública de serveis d’atenció a les persones, d’acord amb les entitats del tercer sector
Davant aquests reptes i les tendències que indiquen que les empreses mercantils estan guanyant terreny davant les entitats del tercer sector social en aquestes licitacions, les administracions locals estan explorant altres formes de gestió fora del marc de la contractació pública, com ara la concertació o la gestió delegada. Aquestes alternatives, però, encara es troben en una fase molt incipient i es despleguen a ritmes diferents.
Investigació en la contractació pública de serveis d’atenció a les persones
Aquest estudi esdevé una continuació de la investigació en la contractació pública de serveis d’atenció a les persones, realitzada per l’àrea de governança i innovació pública, a demanda de La Confederació del Tercer Sector Social i que compta amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona. L’actual l’estudi aprofundeix en el coneixement sobre la contractació pública a set administracions locals de Catalunya, particularment en els serveis d’atenció a les persones, una línia que es va iniciar el 2018.
- Podeu consultar l’informe La contractació pública local dels serveis d’atenció a les persones: procediment, qualitat i innovació. Com avançar en la desmercantalització dels serveis municipals de gestió indirecta?
- Si voleu consultar l’estudi anterior, ho podeu fer aquí: La contractació pública de serveis d’atenció a les persones (2017- 2021) – Institut Metropoli