El 57% de les usuàries habituals del transport públic han patit algun tipus d’assetjament, almenys una vegada en els darrers dos anys
El Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut Català de les Dones i l’ATM presenten el Pla de mesures contra l’assetjament sexual en el transport públic, en què s’emmarca l’Enquesta coordinada per l’IERMB
22/09/2021
La primera Enquesta d’Assetjament Sexual al Transport Públic a l’àrea de Barcelona, realitzada el 2020 i coordinada per l’IERMB, mostra que aquest tema es percep com un problema social, freqüent i de gravetat. Totes les tipologies d’assetjament es consideren greus, des de les mirades lascives fins a les agressions i intents d’agressió sexual. Les dones atorguen major gravetat que els homes a les diferents situacions, si be el nivell de gravetat relatat pels homes és elevat.
Valoració sobre la gravetat de les situacions d’assetjament al transport públic (mitjana 0-10)
El 57% de les usuàries habituals del transport públic han patit algun tipus d’assetjament
El 57% de les usuàries habituals afirmen que han patit algun tipus d’assetjament, almenys una vegada els darrers dos anys. Un 43,2% han patit com a mínim alguna vegada invasions d’espai o acostaments excessius i un 25,9% ha patit xiulades o comentaris sobre el cos o la forma de vestir. Els fets més violents com són les agressions sexuals són molt menys freqüents i han afectat a menys d’un 5% de les usuàries.
Proporció de dones que ha patit diferents tipus d’assetjament en els darrers dos anys (%). Usuàries habituals
Les dones joves, les més victimitzades
Proporció de víctimes segons grup d’edat (% en cada categoria). Usuàries habituals
Fins un 91,6% de les usuàries de 16 a 29 anys ha patit assetjament en el transport públic alguna vegada. El 88,6% de les dones que han viscut una situació d’assetjament viatjaven soles. El perfil de l’home agressor és el d’un home sol adult, en el 62,4% dels casos, seguit d’homes joves que anaven sols (12,5%). En un 9,1% dels casos els agressors van ser un grup de joves. Així mateix, els resultats mostren com la victimització disminueix a mesura que augmenta l’edat.
Amb qui anava la víctima (%). Usuàries habitual
Principal reacció, fugir
La principal reacció de les dones que pateixen situacions d’assetjament és fugir (33,2% dels casos) o canviar-se de lloc (23,9%). Un 3% de les dones van recórrer altres persones, cossos de seguretat o sistemes de comunicació. Cal fer èmfasi en que gairebé el 35% de les víctimes no van comunicar a ningú el fet ocorregut, ja sigui a la policia, als mateixos serveis de transport o a familiars o amics.
Reacció de la víctima (% víctimes que va reaccionar de cada una de les maneres). Usuàries habituals.
El metro és el mitjà de transport on s’han donat un major volum de situacions d’assetjament sexual
Pràcticament el 60% de les situacions d’assetjament sexual en dones s’ha produït al metro, seguit de Rodalies (22,3%).
Distribució dels episodis segons mitjà de transport (%). Usuàries habituals.
La major part dels assetjaments tenen lloc en els moments de major afluència als mitjans de transport, principalment en horari de tarda a vespre (des de les 16h fins a les 24h). Tot i això, són presents a totes les franges horàries. Aquests es donen principalment dins dels vehicles (73,7%) i en menor mesura en accessos i andanes, (20%) o parades al carrer (5,3%).
Més del 70% de les dones usuàries habituals del transport públic declara que ha presenciat algun tipus d’assetjament sexual
Un 74,4% de les dones usuàries habituals del transport públic declaren que n’han presenciat algun tipus d’assetjament sexual, almenys una vegada en els darrers dos anys. Entre els homes usuaris aquest percentatge és del 68,6%.
En concret, un 62,9% de les usuàries habituals han presenciat com a mínim en alguna ocasió xiulades o comentaris sobre el cos o la forma de vestir cap a altres dones, i fins un 60,4% ha vist invasions d’espai o acostaments excessius. El 51,5% ha estat testimoni de comentaris o insinuacions sexuals cap a altres usuàries i fins a una tercera part ha presenciat actes obscens. La proporció d‘usuàries que ha vist alguna agressió sexual és menor, però preocupant: arriba al 12%.
Proporció de dones i homes que han presenciat diferents tipus d’assetjament en els darrers dos anys
La por s’atribueix als moments de foscor i baixa freqüentació
Malgrat que la majoria dels assetjaments es produeixen de dia i en situacions d’afluència (ja que es tracta d’acostaments, mirades o comentaris, més factibles en hores d’alta freqüentació), les situacions amb poca visibilitat i poca gent són les que es perceben amb un major nivell de por, especialment en aquells punts d’intercanvi o passadissos, però també en andanes, parades o estacions. Així doncs, el tipus de situacions que fa més por, com són les agressions sexuals, s’associen molt més a entorns solitaris, foscos o amb poca vigilància. Per tant, en general la por s’atribueix als moments de foscor i baixa freqüentació, especialment entre les usuàries que habitualment es desplacen de nit o matinada, i també entre les que solen realitzar desplaçaments interurbans.
Personal de vigilància i parades a demanda són les mesures de seguretat més valorades
L’Enquesta també permet conèixer la valoració per part de les dones usuàries del transport públic sobre la utilitat de diverses mesures per prevenir l’assetjament sexual en aquest mode de transport. En el conjunt, la presència de personal de vigilància i les parades a demanda són les mesures a les que s’atorga una major valoració, per sobre del 8,5 punts de mitjana. Les campanyes in situ i les aplicacions mòbil són les mesures amb la menor valoració d’utilitat (7,36 i 7,64, respectivament).
Primera Enquesta d’Assetjament Sexual al Transport Públic
El Pla contra l’assetjament sexual al transport públic s’ha elaborat arran d’un conveni signat entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut Català de les Dones i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona; acord que estableix el marc de col·laboració per analitzar la situació del sistema de transport públic des de la perspectiva de gènere amb l’objectiu de definir un conjunt d’accions per lluitar contra la violència masclista i l’assetjament sexual al transport públic.
En el marc d’aquest Pla s’ha realitzat la primera Enquesta d’Assetjament Sexual al Transport Públic (EASTP) a l’àrea de Barcelona, entre el setembre de 2020 i el gener del 2021. L’Enquesta ha estat coordinada i supervisada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i el treball de camp l’ha realitzat l’empresa GESOP, SL.
L’Enquesta té l’objectiu d’oferir informació sobre les situacions d’assetjament sexual al transport públic, informació útil pel diagnòstic previ a la redacció del Pla contra l’assetjament sexual al transport públic.
A nivell metodològic, l’Enquesta -realitzada per via telefònica i de forma presencial- s’ha realitzat a una mostra d’aproximadament 6.500 individus; més de la meitat s’han fet a dones usuàries del transport públic, i la resta s’han repartit entre dones que usen esporàdicament el transport públic i unes mil enquestes a homes.
- Pots consultar tots els resultats de l’Enquesta d’Assetjament Sexual al Transport Public
