Quin nou tipus de governança és necessari per afrontar les noves emergències complexes?
Governança multinivell, lideratge col·lectiu i distribuït, agilitat, capacitat de resposta... són elements clau que identifica l’estudi de l’IERMB per fer front a emergències complexes, com la COVID-19
20/09/2021
L’IERMB analitza les actuacions, la reorganització i les innovacions de l’Ajuntament de Barcelona davant la pandèmia, a través de l’estudi “La governança de l’emergència complexa: la covid-19”. La investigació conclou que, per aquest tipus d’emergències, no són gaire útils les formes de gestió i de governança de les emergències “tradicionals”.
L’emergència i la crisi derivades de la COVID-19 formen part d’un nou tipus d’emergències anomenades complexes: globals, més desconegudes, on es combina simultàniament la resposta a l’emergència amb elements de mitigació del risc i accions de resposta i transformació, i que genera canvis disruptius a l’organització i a la pròpia societat.
Font: EGI, 2020. Exemples propis
La governança de l’emergència complexa
Tant la presa de decisions, que en una institució pública i democràtica requereix de processos de deliberació i control ampliats, com la capacitat institucional, estructurada i organitzada per donar resposta a través de processos regulars i regularitzats, no estan pensades per operar de forma àgil i eficaç en entorns d’emergència.
L’adaptabilitat significa una adequació individual i organitzativa (lideratges, canvis en el personal, informació, infraestructures, tecnologies i processos) que permet que l’organització s’adapti al nou context i sigui capaç d’executar respostes àgils a les necessitats sobrevingudes. Quan s’aconsegueix equilibrar l’eficàcia amb l’eficiència en les respostes a la crisi és quan s’ha aconseguit una agilitat a través de l’adaptació, i no a través d’un estrès organitzatiu.
L’estudi posa de manifest 10 punts claus que han facilitat l’adaptació de l’Ajuntament de Barcelona a l’emergència complexa:
-
- 1. Estructura gerencial-directiva consolidada, amb confiança política, professionalitat, vocació de servei públic i una direcció per valors
2. Creació d’un comitè de direcció i seguiment politico-gerencial amb un lideratge plural i col·lectiu
3. Creació de grups de treball transversals amb missions operatives específiques i autonomia de gestió que posen en valor el coneixement territorial
4. Governança multinivell reforçada i col·laborativa. Minimització del conflicte polític.
5. Col·laboració amb sindicats, organitzacions socials, empreses de serveis i altres empreses
6. Assessorament de l’Agència de Salut i generació de nou coneixement inexistent o fragmentat sobre l’evolució de la pandèmia i la gestió municipal
7. Establiment de plans de contingència per cada àrea i ens instrumentals de l’Ajuntament. Reorganització del personal i adaptació dels serveis essencials a les noves necessitats
8. Regulació pròpia (dintre el marc legal vigent d’estat d’alarma) dels serveis essencials, dels contractes públics i del treball a distància
9. Lideratge executiu politico-gerencial distribuït i adaptatiu, capacitat d‘orientar la resposta a l’emergència sanitària, social i econòmica i alhora planificar accions per la recuperació
10. Comunicació periòdica, directa i empàtica al conjunt de l’organització
El principal coll d’ampolla en l’adaptabilitat de l’Ajuntament a la nova situació d’emergència ha estat respecte les dificultats organitzatives per habilitar el treball a distància. Ni els processos estan plenament digitalitzats, ni la plantilla disposava de la formació ni dels equips necessaris, ni la infraestructura tecnològica de l’Ajuntament estava preparada pel treball en remot en les dimensions que requeria la situació.
Innovació i transformació
En l’estudi també s’ha constatat com la resposta a l’emergència ha produït innovacions en l’àmbit de serveis, de la gestió, de la governança i en l’espai públic. En alguns casos són veritables novetats, en d’altres suposen l’acceleració de canvis que ja s’havien iniciat amb anterioritat.
Orígens, processos a desenvolupar i àmbits d’innovació en relació a l’emergència de la COVID-19
Les innovacions introduïdes o accelerades durant la crisi de la COVID-19 a l’Ajuntament de Barcelona, més que una simple adaptació a una situació excepcional, reforcen moltes de les característiques desitjables en una administració pública: agilitat, capacitat de resposta, lideratges col·lectius i distribuïts, posada en valor de les habilitats del personal municipal més enllà de les seves posicions, col·laboració amb altres agents per aconseguir un objectiu comú, més orientació a resultats que al compliment de procediments, capacitat d’experimentar noves solucions i escalar-les, etc. Cal treballar, doncs, per institucionalitzar moltes de les innovacions que, en un context d’excepcionalitat, l’Ajuntament de Barcelona ha estat capaç d’impulsar, combinant-les amb procediments de control, transparència i debat democràtic.
- Consulteu l’estudi complet “La governança de l’emergència complexa: la covid-19”
