Les grans metròpolis i ciutats d’Espanya considerades més riques no ho són tant si es té en compte el cost real de la vida

Les grans metròpolis i ciutats d’Espanya considerades més riques no ho són tant si es té en compte el cost real de la vida

03/05/2021

La renda familiar disponible no permet assolir el mateix nivell de vida en una ciutat que en una altra o en una CCAA o una altra. Així ho indica l’estudi “El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya”, que determina, per primer cop, les diferències del cost de la vida i del risc de pobresa entre CCAA, àrees metropolitanes i ciutats de l’Estat, tenint en compte el preu de la vida, en cadascun d’aquests territoris.

En concret, l’anàlisi s’ha realitzat, a partir del nivell de preus de cada territori i dels indicadors de renda de les llars i del preu de lloguer de l’habitatge per les CCAA i les àrees metropolitanes. El que ja intuïtivament se sabia, ara s’ha evidenciat, posant de manifest com territoris de l’Estat considerats més rics, no ho són tant, si s’aplica aquesta metodologia.

La recerca s’ha dut a terme de forma col·laborativa per un equip d’investigadors, entre els quals hi ha, Vittorio Galletto, cap de l’àrea d’Economia Regional i Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Àlex Costa departament d’Anàlisi Oficina Municipal de Dades Ajuntament de Barcelona; Jaume García, departament d’Economia i Empresa Universitat Pompeu Fabra; Josep Lluís Raymond. Departament d’Economia i d’Història Econòmica Universitat Autònoma de Barcelona i Daniel Sánchez Serra, Directorate for Education and Skills Organisation for Economic Co-operation and Development (OECD).

Cost de la vida: diferències rellevants entre territoris

Quan apliquem la nova metodologia per comparar el cost de la vida per CCAA veiem la rellevància d’aquesta informació. Entre Madrid i Extremadura, les economies que tenen un cost de la vida més alt i més baix, hi ha una diferència molt gran, de quasi 30 punts percentuals. Això vol dir que, per comprar una mateixa cistella de productes, a Madrid cal un 15,7% més de diners, i a Extremadura cal un 13,6% menys de diners que a la mitjana espanyola. Catalunya se situa en segona posició i, per tant, a la seva població la mateixa compra li surt un 7’6% més cara que a la resta de l’Estat.

Quan analitzem el cost de la vida a les ciutats i àrees metropolitanes, veiem com a les ciutats, com Toledo, el cost de la vida és molt més car que al de la seva àrea metropolitana i molt més encara que a la Comunitat Autònoma. És un patró que es repeteix a pràcticament totes les capitals, com Barcelona, on també el nivell de preus és més car que al conjunt de la Catalunya. Per aquest motiu, si volem igualar el poder de compra de les famílies d’unes i altres ciutats hauríem de compensar la població amb un cost de vida superior amb una renda més elevada.

Noves variables

L’estudi introdueix el preu del lloguer de l’habitatge de forma específica. A partir de les variables de renda familiar disponible per càpita i del cost de l’habitatge, la nova metodologia permet calcular el cost de la vida, la renda familiar disponible i el risc de pobresa, ajustada als preus reals de cadascun dels territoris.

També, per primer cop, s’obtenen resultats que permeten comparar la capacitat del poder adquisitiu per àrees metropolitanes i ciutats de l’Estat espanyol.

Actualment, l’estadística oficial d’Europa i d’Espanya no té en compte els diferents nivells territorials de preus a l’hora de calcular indicadors tan rellevants com la renda familiar disponible o el risc de pobresa. L’estudi proposa una metodologia per estimar indicadors de preus per CCAA, àrees metropolitanes i grans ciutats, posant en evidència la rellevància de considerar aquests diferencials.

D’aquesta forma, l’estudi demostra que, amb aquestes variables, es redueix de forma important la diferència entre les Comunitats Autònomes amb major i menor renda i que es capta de forma més realista el nivell de benestar de la població, en l’àmbit local. Per aquest motiu, els investigadors consideren que les administracions públiques haurien de tenir en compte el nivell de preus de cadascun dels territoris, de forma específica, a l’hora de dissenyar polítiques socials per ser més realistes i justos.

Renda familiar disponible: equilibrant les diferències territorials

Una altra de les aplicacions que permet la nova metodologia emprada en aquest estudi és a l’hora de calcular la renda familiar disponible per càpita. En aplicar el cost de la vida, es modifica el rànquing de les CCAA en termes de la renda familiar disponible per càpita. Així doncs, Catalunya passa de ser la tercera amb més riquesa a la sisena, si es te en compte el nivell de preus de la Comunitat, passant dels 13.338 € de renda familiar disponible als 12.398 €. D’aquesta manera, s’equilibren les diferències territorials.

Risc de pobresa: es redueixen les distàncies entre territoris

Els tres indicadors que es tenen en compte, a nivell europeu, per calcular el risc de pobresa i exclusió social són: la mancança material severa de béns, les llars que presenten molt baixa intensitat laboral i la taxa de risc de pobresa (la proporció de la població en llars amb una renda disponible per unitat de consum que se situa per sota del 60 de la mitjana de la renda disponible per unitat de consum).

A partir de les dades d’ingressos de l’Enquesta de Condicions de Vida per l’any 2019, la taxa de risc de pobresa se situa en el 20,7%. Quin és el problema? Que actualment només t’utilitza un únic llindar de pobresa per a tot l’Estat perquè es considera que la despesa per a tenir una vida digna és la mateixa a totes les Comunitats Autònomes, quan és evident les diferències en el cost de la vida que existeixen entre elles.

Així que el que fa l’estudi és calcular aquest risc d’exclusió social aplicant el nivell de preus del territori. D’aquesta forma es redueixen les diferències també entre territoris.

• Podeu accedir aquí al l’informe El cost de la vida a les Comunitats Autònomes, Àrees Urbanes i Ciutats d’Espanya