Les reduccions tarifàries contribueixen al rècord històric del transport públic i beneficien la població més vulnerable
Un estudi recent de l'Institut Metròpoli i el Grup d’Estudis sobre Energia Territori i Societat (GURB) de la UAB analitza els impactes de les reduccions tarifàries en la mobilitat quotidiana de la regió metropolitana de Barcelona
29/01/2025
L’estudi Els impactes de les reduccions tarifaries del transport públic en els hàbits de la mobilitat quotidiana, evidencia una modificació en els hàbits de mobilitat de la població, especialment en les persones usuàries habituals del transport públic. No obstant això, cal destacar que aquestes alteracions no impliquen un canvi modal massiu, sinó més aviat una intensificació de l’ús del transport públic per part de la població ja usuària. Concretament, l’any 2022 l’1,2% (al voltant de 58.000 persones) de la població de l’àmbit Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB, equivalent a la província de Barcelona) es declara com a nova usuària del transport públic arran de la modificació tarifaria, mentre que el 8,5% (prop de 404.000 persones) declara que utilitza amb major freqüència el transport públic. Específicament, les dones, les persones més joves entre 16 i 29 anys, i la població resident a Barcelona, declaren un major ús del transport públic que la resta de persones.
Aquests resultats d’intensificació de l’ús, permeten concloure que l’assoliment d’un nou rècord històric en les xifres de demanda del transport públic, més enllà de ser explicat per les xifres de reactivació econòmica i d’altres polítiques o esdeveniments contemporanis, també pot derivar-se a conseqüència de la implementació de la mesura.
La recerca l’ha realitzat l’Institut Metròpoli i el Grup d’Estudis sobre Energia Territori i Societat (GURB) de la UAB, per encàrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i ofereix una anàlisi sobre les conseqüències de la implementació de descomptes en les tarifes aplicades des de la tardor de 2022, que tenien per objectiu pal·liar els efectes socioeconòmics inflacionaris derivats de la crisi provocada per la guerra a Ucraïna. Els investigadors apunten que cal considerar també l’impacte que pot tenir aquesta política en altres aspectes rellevants del sistema de mobilitat, com ara la sostenibilitat econòmica del transport públic.
Les enquestes[1] analitzades a l’estudi demostren que, coincidint amb les reduccions tarifàries, s’ha produït un creixement de l’ús dels títols multiviatge i abonaments, ja siguin títols integrats ATM com de RENFE, en detriment dels bitllets senzills i d’altres títols. En particular, la targeta multiviatge per a usuaris habituals (T-usual) augmenta el seu ús 15,8 punts percentuals, mentre que els títols multiviatges RENFE passen de tenir un pes insignificant el 2021, a representar el 28,3% del total de títols.
La gratuïtat de l’abonament recorrent RENFE té efectes també sobre la utilització dels títols integrats ATM. Si abans de l’aplicació de la mesura, el 84% dels títols emprats en els desplaçaments eren integrats, després de tres mesos de la introducció de la mesura, l’ús dels títols integrats ATM ha descendit fins al 67,2% de les validacions en l’àmbit SIMMB.
Pel que fa al servei de rodalies de RENFE, mitjançant l’anàlisi de les validacions, s’aprecia com aquesta mateixa tendència ha portat a una inversió del pes relatiu entre títols integrats ATM i propis RENFE, de forma que si fins al 2021 els títols integrats es feien servir en el 60% dels desplaçaments amb aquest mitjà, el 2022 s’han utilitzat per al 49,9% dels viatges i en el 2023 per al 36,8%.
La gratuïtat també beneficia de manera positiva les persones amb menors rendes
A partir de l’anàlisi de les validacions dels títols de transport per a la totalitat de l’àmbit SIMMB, l’estudi apunta un augment de l’ús del transport públic entre la població que resideixen en zones més pobres (12,5%) respecte d’aquelles que resideixen en territoris de rendes més altes (7,2%). En la mateixa línia, l’anàlisi de les validacions en transport públic detecta un increment de l’ús de Rodalies més pronunciat en les estacions que serveixen població amb un nivell d’ingressos inferior a la mitjana.
Augment dels desplaçaments en Rodalies a les zones externes a la zona 1, en les que els títols integrats ofereixen menys avantatges
S’ha detectat un increment notable en l’ús dels serveis de Rodalies entre 2019 i 2023 (5.435.865), especialment en les zones més allunyades del centre de Barcelona (és a dir, fora de la zona tarifària 1), on la introducció de la gratuïtat i les reduccions tarifàries han resultat més avantatjoses. Aquest increment de l’ús del servei de Rodalies, va acompanyat d’un canvi de títol de transport a conseqüència de la mesura.
El servei de Rodalies Renfe guanya pes relatiu en el repartiment modal respecte dels autobusos interurbans, tot i que el nombre de passatgers d’aquests continua augmentant
Entre 2018 i 2021, els autobusos interurbans guanyaven viatgers als corredors d’accés a Barcelona en comparació amb els serveis de Rodalies Renfe, però aquesta tendència va canviar amb la introducció de la gratuïtat dels títols de Renfe. A partir d’aquest moment, el percentatge de persones usuàries de Rodalies va incrementar-se lleugerament, passant del 74,9% al 75,9% el 2022, i s’estima que va arribar al 78,1% el 2023. Així i tot, la tendència del servei d’autobusos interurbans continua a l’alça.
A més a més, des de 2022, s’ha registrat una disminució en l’ús de títols ATM i un augment significatiu dels títols de Renfe, especialment a 19 localitats on coincideixen línies d’autobús interurbà i ferroviàries, mostrant una preferència creixent pels serveis de Rodalies.
L’estudi reflecteix no només canvis en els patrons de mobilitat, sinó també la capacitat d’aquestes polítiques per fomentar una distribució més equitativa de l’ús del transport públic, beneficiant àrees tradicionalment menys servides en transport públic. Aquesta evolució mostra el rol que juguen les polítiques públiques en la millora de l’accessibilitat i en la reducció de les desigualtats territorials d’accés als serveis. A més, l’estudi serveix de fonament per al disseny de futures polítiques en mobilitat i transport a la regió metropolitana de Barcelona, reafirmant la importància de les estratègies tarifàries com a eines per a un transport públic més inclusiu i equitatiu.
Metodologia emprada
Les mesures analitzades inclouen la reducció del 30% en els bitllets T-Casual i del 50% en els abonaments mensuals T-usual i T-jove, a més de la gratuïtat en els títols multiviatge de Renfe per a serveis ferroviaris de rodalies i de mitjana distància. També la reducció del 50% en els títols multiviatge pels serveis de transport regular per carretera.
L’estudi ha utilitzat una metodologia mixta que inclou una recerca bibliogràfica sobre polítiques de tarifació gratuïta en el transport públic (fare-free public transport (FFPT)), així com l’anàlisi d’enquestes i dades de validació de títols de transport per a la regió de Barcelona, cobrint el període 2018-2023.
Tanmateix, i atès que la mesura s’emmarca en un context complex, dinàmic i canviant, amb múltiples variables que també poden haver afectat la mobilitat quotidiana, s’analitzen també altres polítiques i elements disruptius contemporanis com ara la tarifa plana metropolitana, la consolidació del teletreball, la gratuïtat de peatges a vies d’alta capacitat, l’increment del preu dels carburants o la implementació ZBE Rondes de Barcelona. Així mateix, i pel que fa a la recuperació postpandèmia de l’economia i de l’activitat turística, cal tenir present que la mesura s’implementa en un context de clara recuperació de la mobilitat i, molt especialment, dels viatges en transport públic. Va ser justament a partir de la tardor de 2022 que la demanda de transport públic va començar a recuperar-se notablement, fins que l’any 2023 s’ha constatat un nou rècord de viatges, superant lleugerament els valors prepandèmia (1.086,5).
- Podeu consultar el resum executiu i els treballs complets
[1] Les dades provinents d’enquestes provenen de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF) dels anys 2019, 2022 i 2023 elaborada per ATM, Institut Metròpoli i Idescat. Així mateix, l’EMEF es complementa amb una enquesta específica (Enquesta sobre el canvi de tarifes del transport públic de l’ATM) elaborada per GESOP i per encàrrec de l’ATM en dues onades (una al mes d’octubre i l’altre al mes de desembre de 2022).
