Impactes dels canvis en l’ús del sòl agrícola i urbà sobre la biodiversitat a Costa Rica
L’estudi prova que la desforestació s’ha revertit al país, però que l'expansió dels monocultius d'exportació i l'expansió urbana fragmenten i aïllen els boscos tropicals
14/06/2021
Costa Rica és reconeguda mundialment per la seva política de conservació de la naturalesa seguint l’enfocament tradicional denominat land-sparing. No obstant això, s’han expressat preocupacions sobre les tendències oposades a la conservació dels canvis en la cobertura del sòl agrícola impulsats per l’opció d’expandir els cultius d’exportació antics i nous després de la crisi del deute extern del país, en la dècada de 1980.
L’estudi “The impacts of agricultural and urban land-use changes on plant and bird biodiversity in Costa Rica (1986–2014)” estudia el que va succeir durant els últims 20 anys aplicant mètriques d’ecologia del paisatge a mapes de cobertes de terra REDD + de 1986, 2001 i 2014, provant estadísticament aquests indicadors amb la riquesa d’espècies de plantes i aus registrades per INBio.
Es reverteix la desforestació, però alhora es perd connectivitat entre els boscos tropicals
Els resultats confirmen que la desforestació s’ha revertit i que la major part de la biodiversitat considerada en l’estudi es troba en cobertes forestals, però també que l’expansió dels monocultius d’exportació i l’expansió urbana han fragmentat i aïllat aquests boscos tropicals. Els valors de connectivitat ecològica van disminuir un 13% en tot el territori. Els cultius extensius estan correlacionats negativament amb la ubicació d’aus i plantes, i l’expansió metropolitana va causar un impacte perjudicial en l’agrosilvicultura del cafè.
Aquests resultats són consistents amb el creixent dèficit de la balança comercial de Costa Rica a causa d’un augment més ràpid de les exportacions tropicals que les creixents importacions d’aliments bàsics, amb una pèrdua de matèria orgànica del sòl i altes dosis d’agroquímics importats. Superar aquests problemes socioambientals requereix d’un nou enfocament denominat land-sharing per a la conservació de la naturalesa destinat a millorar la connectivitat ecològica a través d’un enfocament agroecològic combinat amb la correcta planificació dels usos del sòl, per preservar el cinturó de plantacions de cafè a l’ombra com a infraestructura verda amortidora de pressions urbanístiques a l’àrea metropolitana de San José de Costa Rica.
L’estudi “The impacts of agricultural and urban land-use changes on plant and bird biodiversity in Costa Rica (1986–2014)“, publicat a Regional Environmental Change l’han elaborat l’Andrea Montero, Joan Marull, Enric Tello, Claudio Cattaneo, Francesc Coll, Manel Pons, Juan Infante-Amate, Alexander Urrego-Mesa, Alfredo Fernández-Landa, Manuel Vargas.
