Eines per la innovació pública en el desplegament de les missions Granollers 2030

L’Institut Metròpoli analitza cinc instruments innovadors per a la implementació dels Plans d’Acció de les Agendes Urbanes Locals

08/11/2023

El projecte s’emmarca en l’acompanyament que l’àrea de Governança i Innovació Pública de l’Institut Metròpoli ha fet a l’Ajuntament de Granollers per a l’elaboració del seu Pla Estratègic i Agenda Urbana.  S’han analitzat les potencialitats de cinc instruments públics innovadors pel desplegament de projectes vinculats a la planificació estratègica local: la contractació pública d’innovació, els concursos d’innovació, els laboratoris d’innovació, les plataformes col·laboratives i la ciència ciutadana:

• La contractació pública d’innovació té a veure amb la incorporació per part de l’Administració pública i el sector públic de la innovació en les seves compres. En el marc de la contractació pública estratègica, s’utilitza la compra pública com a instrument per implementar polítiques en matèria d’innovació.
• El concurs de projectes d’innovació urbana atorga suport financer i tècnic a la implementació de projectes que donin resposta als reptes globals i tinguin un impacte sobre la qualitat de vida de les persones. El concurs de projectes s’ha utilitzat tradicionalment per al disseny de projectes als àmbits de la planificació urbanística, l’arquitectura, l’enginyeria o el tractament de dades. Tanmateix, es pot fer servir per a altres tipus de projectes.
• Els laboratoris d’innovació són espais pel codisseny, la cogestió i la producció de polítiques i coneixement, per incentivar la recerca de solucions/polítiques innovadores per als problemes socials, tot incorporant estructures de tipus experimental científic. Són espais on està previst que es produeixin projectes de forma col·laborativa que tinguin una reversió clara a l’interès general o procomú.
• Les plataformes col·laboratives són un espai o una interfície per facilitar la interacció de diferents habilitats, recursos, coneixements o necessitats. Són punts focals on diversos tipus d’actors participen en un entorn comú per facilitar la concordança d’interessos.
• “La ciència ciutadana es refereix a la participació activa del públic en general en activitats d’investigació científica, ja sigui amb el seu esforç intel·lectual, amb el seu coneixement sobre el terreny o bé amb les seves eines i els seus recursos” (Broglio i de la Cerda, 2020). En altres paraules, la ciència ciutadana no és una disciplina científica sinó una pràctica, una forma de fer ciència a través de la participació.

Per a cadascun d’aquests instruments, l’informe indica els elements a tenir en compte per a la seva implementació a una ciutat intermèdia, es descriu si aquests mecanismes estan presents a Granollers i de quina manera. Finalment, es proposen línies de treball de com explotar-los en alguns projectes alineats amb les Missions Granollers 2030 com són: L’alimentació sostenible i saludable en els menjadors escolars; Projecte de renaturalització: Granollers anella Verda; El vector energètic a les empreses industrials; i el GRID.

Eines per la innovació i enfocaments d’innovació identificats per NESTA.

 

• Podeu consultar l’informe Eines per la innovació pública en el desplegament de les missions Granollers 2030