Regió Metropolitana de Barcelona: xarxa de governança fragmentada i especialitzada
L’estudi "La cooperació intermunicipal a la Regió Metropolitana de Barcelona" radiografia la xarxa de governança de la RGM
21/12/2021
La xarxa de governança a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) està fragmentada i especialitzada. Es tracta també d’una xarxa sectorialitzada, instrumental i col·laborativa i està territorialment estructurada, a partir d’àmbits inferiors a la regió (comarques, Penedès, AMB…), però hi emergeixen actors amb capacitat de connectar-la.
Aquesta és la radiografia que fa de la RGM l’estudi La cooperació intermunicipal a la Regió Metropolitana de Barcelona, que ha elaborat l’IERMB, en el marc del procés del #BarcelonaDemà impulsat pel @pembarcelona. L’informe explora les característiques de la xarxa de governança a la Regió Metropolitana de Barcelona, a partir dels instruments de cooperació intermunicipal.
115 instruments de cooperació
L’estudi identifica 115 instruments de cooperació dels quals en destaca el caràcter instrumental: consorcis, mancomunitats, empreses… També mostren un sistema de governança col·laborativa, de cooperació publico-privada i multinivell.
Cooperació focalitzada en un sol tema
Es constata el caràcter monotemàtic de la cooperació. El 70% dels instruments actuen en un sol àmbit. Entre aquests àmbits de cooperació, destaca la promoció econòmica. També, en conjunt, sobresurten les polítiques metropolitanes clàssiques: mobilitat, residus, urbanisme…
Les comarques: espai per a la cooperació intermunicipal
Però també veiem la fragmentació a nivell regional. Molt pocs instruments tenen un abast regional i, en canvi, emergeixen les comarques com un espai propici per a la cooperació intermunicipal, i una concentració en la primera corona metropolitana.
L’estudi també aprofundeix en les relacions que estableixen els actors amb l’anàlisi de xarxes. Es confirma una xarxa estructurada territorialment a partir de “comunitats” comarcals i dos supra-comarcals: la Vegueria del Penedès i l’AMB-Baix Llobregat.
Apareixen alguns actors que, per la seva posició en la xarxa, tenen potencial de connectar-la: Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el Pla Estratègic Municipal de Barcelona (PEMB), l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, el Consorci del Besòs i altres que connecten la seva comunitat amb el conjunt de la xarxa (consells i caps comarcals).
L’anàlisi de xarxa per àmbits permet veure com les polítiques de territori i mobilitat tenen major potencial d’integració de la regió metropolitana, per davant d’una certa auto-concentració de les polítiques socials i econòmiques.
Com avancem en la governança regional
Avançar en la governança regional demana reconèixer dinàmiques territorials, aprofitar el potencial d’instruments d’escala supra-local i d’actors amb capacitat per connectar la xarxa. Alhora cal explotar institucions de política territorial i avançar en la cooperació de polítiques econòmiques i socials.
- Podeu consultar aquí l’estudi La cooperació intermunicipal a la Regió Metropolitana de Barcelona
