L’oferta d’alimentació ecològica creix a Barcelona un 38%, però ho fa de forma molt desigual
El conjunt d’oferta ecològica representa ja el 10% del total a la ciutat de Barcelona, però s’observen patrons de segregació, sobretot en l’accés a aliments orgànics
25/11/2021
Les recerques realitzades per l’IERMB, en l’àmbit dels entorns alimentaris locals, mostren la importància de l’oferta alimentària de proximitat en algunes de les desigualtats de salut que pateix la població. Així doncs, les investigacions realitzades evidencien, d’una banda, que l’accés a l’oferta saludable no és igual, en funció de la zona en què es viu i de la renda de la seva població, i de l’altra, que aquest accés impacta directament en la salut de les persones i en el risc, per exemple, de patir obesitat.
L’anàlisi realitzada mostra que l’oferta alimentària de Barcelona i el conjunt de la seva àrea metropolitana és força diversa i amb un caràcter marcadament mediterrani, és a dir, amb abundància de petit comerç alimentari especialitzat i amb molta presència de productes frescos de qualitat, que contrasta amb les característiques dels entorns alimentaris locals de països anglosaxons.
Si la densitat es mesura en nombre de botigues per 1.000 habitants, les estimacions de ciutats europees com Amsterdam, Glasgow o Bratislava (0,15; 0,12 i 0,17 respectivament) se situen molt per sota del valor mitjà de 0,55 a Barcelona. Tot i això, aquest resultat no implica que l’accés al menjar estigui distribuït de manera equitativa per tota la ciutat.
L’oferta ecològica creix un 38%
Barris pertanyents a cada una de les tipologies d’entorns alimentaris de proximitat de Barcelona. Any 2019
Aquesta diversitat de productes frescos i de tradició mediterrània s’ha complementat, els darrers anys, amb una nova oferta de punts de venda d’alimentació ecològica, que comencen a tenir un pes significatiu a l’àmbit metropolità, en especial a la ciutat de Barcelona i en els centres urbans de molts municipis de l’AMB. Els principals factors que n’expliquen l’augment són les preocupacions per a la salut, la idea que els aliments orgànics són més naturals i saludables. També la consciència ambiental, el benestar dels animals, l’atractiu sensorial o donar suport a la producció local.
Així doncs, del 2016 fins al 2019, el creixement de punts de venda d’alimentació orgànica (comerços) ha crescut un 38%, a la ciutat de Barcelona, passant dels 437 als 605. Cal remarcar el paper dels supermercats especialitzats en producte ecològic i dels supermercats amb oferta (no exclusiva) de producte fresc ecològic en l’augment del pes d’aquest model comercial.
Evolució convencional i ECO 2016-2019
| n (2016) | n (2019) | Δ% (n) | |
| Oferta alimentària convencional saludable | 4.087 | 3.812 | -6,73% |
| Oferta no saludable (autoserveis) | 1.366 | 1.358 | -0,59% |
| Oferta alimentària ecològica | 437 | 605 | 38,44% |
| Cooperatives i grups de consum | 99 | 105 | 6,06% |
| Horts urbans | 48 | 71 | 47,92% |
| Total | 6.037 | 5.951 | -1,42% |
Notes: Els mercats municipals es contemplen com una atego (N = 38). No s’han inclòs els mercats setmanals.
Si hi sumem iniciatives ciutadanes de base, com les cooperatives i grups de consum que es consoliden i guanyen pes, vol dir que actualment el 10% l’oferta d’alimentació a la ciutat, és ecològica.
Pes ECO respecte del total d’elements oferta alimentària 2019
| Elements | n (2019) | Δ% total per categoria (n) |
| Total ECO (botigues) | 605 | 8,23% |
| Total ECO (botigues + alternatives) | 790 | 10,74% |
| Total oferta alimentària | 7.353 | 100,00% |
Les Corts i Gràcia, els districtes amb més percentatge d’oferta ecològica
L’oferta ecològica es concentra principalment als districtes de l’Eixample, Gràcia, Sant Martí, Sants Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. On té menys presència és a Ciutat Vella. Tot i això, és a Les Corts (16%) i a Gràcia (14%) on es troba la proporció més elevada de comerços alimentaris amb producte ecològic respecte del total. A Ciutat Vella, aquesta oferta representa el 4% de la globalitat.
Oferta ecològica als diferents districtes de la ciutat de Barcelona (nombre total i % d’establiments eco, en relació amb el total d’establiments del districte). 2019.
L’estudi mostra que els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa (<60% Med espanyola) és on la diversitat d’oferta ecològica és més baixa. Per tant, la posició socioeconòmica influeix en la diversitat d’oferta de producte fresc ecològic. Tant la densitat de població com la densitat d’allotjaments hotelers afavoreixen aquesta tipologia de comerços saludables.
Nota: * L’oferta ecològica inclou les següents categories d’establiments: establiments especialitzats en oferta ecològica, supermercats especialitzats en oferta ecològica, supermercats amb oferta ecològica, mercats setmanals amb oferta ecològica, cooperatives i grups de consum, horts urbans comunitaris i horts urbans municipals. Font: IERMB
El 39% dels punts de venda de la ciutat són establiments amb predomini de l’oferta no saludable
Barcelona compta, com hem dit, amb una oferta alimentària molt rica amb predomini de punts de venda d’oferta saludable. Del total de botigues alimentàries especialitzades i generalistes, així com serveis de menjar ràpid per consumir a casa, un 62,2% es consideren punts de venda d’aliments saludables, mentre que un 38,8% es classifiquen com a punts de venda on el predomini de l’oferta és menys saludable. Els autoserveis són la categoria més present entre els punts de venda amb predomini d’aliments no saludables i representen un 18,1% de l’oferta total. La segona categoria són els Takeaway-independent (Fast food), que són establiments de takeaway més petits on es ven menjar ràpid, com ara hamburgueses, frankfurts, pollastre fregit, pizza o kebab.
Oferta dels punts de venda saludables i també dels que tenen predomini de productes no saludables de la ciutat de Barcelona. 2016
La disponibilitat d’aliments no saludables, aquest tipus d’establiments de baixa i molt baixa qualitat, és més elevada als barris de Ciutat Vella, de l’Eixample i als més turístics dels districtes de Sants-Montjuïc i la Vila de Gràcia.
Notes: En gris els considerats punts de venda d’aliments saludables i en vermell els considerats punts de venda amb predomini d’aliments no saludables. (1) Inclou takeaways asiàtics/indis, llatinoamericans o internacionals i mediterranis (grec, italià, català). (2) Inclou quioscos, botigues de llaminadures, gelateries i màquines expenedores a peu de carrer.
La proximitat a un takeaway o un fastood incrementa les probabilitats de patir obesitat
L’accés als comerços de proximitat amb menjar poc saludable té un paper important en la salut. Els estudis realitzats determinen que, d’aquests, els takeaways i fastfoods són els que influeixen més negativament.
Així doncs, entre els factors de risc d’excés de pes, hi figura com s’ha destacat, el fet de tenir a prop de casa punts de venda d’aliments no saludables. La resta de factors: el sexe (home), l’edat, el sedentarisme (temps sedentari >6h/dia) i els ingressos totals de la llar elevats (de 50.000€ o més) i baixos o molt baixos (menys de 24.999€).
Torre Baró, desert alimentari
A l’àmbit metropolità, un 52,74% de la població viu a una distància inferior a 250 metres d’un supermercat i un 94,03% a una distància igual o inferior a 1.000 metres. El percentatge d’habitants amb privacions que resideixen en àrees on l’accés a supermercats és deficitari és inferior a l’1%, unes 8.700 persones, situades en barris com Torre Baró (Barcelona) o nuclis urbans petits i disseminats. És el que es coneix com a desert alimentari, zones que combinen dues característiques: no hi ha oferta comercial de fruites i verdures fresques i existeix un predomini de llars amb rendes baixes.
Accions per afavorir entorns alimentaris que contribueixen a una millor qualitat de vida
Influir en l’entorn alimentari per garantir que hi hagi opcions més saludables accessibles i assequibles només es pot aconseguir mitjançant un enfocament col·laboratiu:
- Millora de la informació sobre els beneficis d’una determinada opció alimentària, com la publicitat o l’etiquetatge
- Planificació urbana per diversificar l’oferta comercial de proximitat i les alternatives ecològiques
- Polítiques de zonificació per posar límits a la densitat o a la ubicació de serveis de menjar ràpid o d’altres establiments amb oferta poc saludable
- Foment de punts de venda de fruites i verdures fresques en espais de convivència i veïnatge
- Intervencions en els entorns escolars per aconseguir canvis sostinguts d’hàbits alimentaris en les famílies
Línia d’investigació amb cinc anys de trajectòria
Les conclusions exposades formen part de la línia de recerca impulsada per l’àrea de Sostenibilitat Urbana de l’IERMB, des de fa cinc anys. En concret, les dades referides formen part de tres estudis:
- Garcia-Sierra, M. Garcia, X., Domene, E., (2021). Salut i qualitat dels entorns alimentaris a Barcelona (European PASTA city). Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
- Domene, E., Garcia, X., Garcia-Sierra, M. (2019). Els entorns alimentaris locals a l’àrea metropolitana de Barcelona. Integració de la pobresa alimentària en l’anàlisi del sistema agroalimentari metropolità. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
- Garcia, X., Garcia-Sierra, M., Domene, E. (2021).Entorns alimentaris locals a Barcelona: Actualització i anàlisi comparativa 2016-2019. Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Els resultats de diferents estudis elaborats per l’Àrea de Sostenibilitat Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), finançats per l’AMB i l’Ajuntament de Barcelona, es presenten en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Alimentació Sostenible.
