La segregació escolar es redueix a la ciutat de Barcelona
L’Informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022, elaborat per l’Institut Metròpoli, assenyala que la reducció de la segregació als centres educatius és del 23% al primer curs d’educació infantil, d’un 16% a primària i d’un 26% a primer d’ESO
06/06/2023
Aquesta és la 4a edició de l’informe periòdic biennal iniciat 2016 que l’Ajuntament encarrega a l’Institut Metròpoli. En aquesta edició, l’informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022 assenyala elements de major equitat educativa a la ciutat.
Un dels principals és la reducció de la segregació escolar, als darrers 6 anys. En concret, es produeix una davallada de la segregació escolar d’un 23% a i3, un 15,9% a primària i un 26,4% a primer d’ESO. La recerca evidencia d’altres canvis que contribueixen a la reducció d’aquesta segregació i que s’han produït, durant els últims cursos: l’increment de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives especials (la detecció entre 2018 i 2021 s’ha triplicat) i la distribució més equitativa (encara que no paritària) d’aquest alumnat entre el sector públic i el sector privat-concertat. També l’augment de l’oferta pública d’Educació infantil de 2n cicle, de Primària, d’ESO, i d’FP i l’increment de l’oferta de les Escoles Bressol Municipals i dels espais de criança.
Tot i això, l’informe assenyala la persistència d’algunes de les desigualtats socioeducatives i, per aquest motiu, els autors de la recerca, apunten la necessitat de refermar el compromís a la ciutat en favor de la igualtat d’oportunitats, l’equitat educativa, la inclusió per a tothom, i la lluita contra la segregació escolar.
L’informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022 analitza els indicadors educatius claus de la ciutat, especialment a través de l’anàlisi de l’evolució històrica i la comparació territorial, per identificar l’estat de l’equitat educativa a la ciutat. Aquesta edició dona continuïtat a les anteriors (les de 2016, 2018, i 2020) i inclou els efectes de la Covid-19. La recerca s’articula a partir de sis blocs, que inclouen tant aspectes estrictament escolars com, també, fenòmens educatius més enllà de l’horari escolar.
El percentatge de matrícula pública a la bressol supera, per primer cop, al de privada
La investigació recull el creixement de la xarxa d’Escoles Bressol Municipals (EBM) entre 2012 i 2022 (amb 8 noves escoles i 822 noves places). Aquest fet ha comportat que, actualment, per primer cop a la història, el percentatge de matrícula pública d’educació infantil de 1r cicle és superior al de privada.
Això no obstant, l’augment de l’oferta municipal no ha estat suficient per cobrir tota la demanda, i el 43,2% de les famílies que intenten accedir a una escola bressol municipal no hi obtenen plaça. En els últims anys la taxa de demanda atesa de les escoles bressol municipals ha empitjorat lleument: el 2015-2016 era del 59,2%, i al 2022-2023 era del 56,8%.
En aquest sentit, l’accés a l’Educació infantil de 1r cicle està lluny de ser universal: només el 44,3% dels infants de Barcelona estan escolaritzats. La taxa bruta d’escolarització ha crescut lleugerament en l’última dècada, i passa del 41,1% el 2011 fins al 44,3% el 2021.
Aquesta taxa varia extremadament segons grups socials i territoris. Així, mentre que el 56,3% dels infants d’entre 0 i 3 anys estan matriculats a Educació infantil de 1r cicle, només el 17,2% dels de nacionalitat estrangera es troben en aquesta situació. També, la taxa és del 61,1% a Sarrià – Sant Gervasi i de només el 24,4% a Ciutat Vella.
En termes d’accessibilitat econòmica, els últims cursos s’han reduït els preus assumits per a les famílies per accedir a aquests nivells. La tarifació social ha estat una eina útil i positiva, amb beneficis sobretot per a les famílies en situació més vulnerable. Al curs 2021-2022, pràcticament quatre de cada deu famílies se situen al 1r tram de la tarifació social, el més econòmic (3.320 infants matriculats sobre un total de 8.387).
La repetició escolar es redueix i la graduació a 4t d’ESO augmenta
L’informe evidencia l’augment de l’oferta pública dels ensenyaments universals (Educació infantil de 2n cicle, Primària, i ESO), així com l’augment paral·lel del pes relatiu del sector públic sobre el total de matrícula. Concretament, entre 2001-2002 i 2021-22, l’alumnat del sector públic d’Educació infantil de 2n cicle passa del 39,7% fins al 50,9%; a Primària, del 37,7% al fins al 46,9%; i a ESO del 33,4% fins al 38,8%. És a dir: el sector públic guanya +11,2 punts percentuals a Educació infantil de 2n cicle, +9,2 a Primària, i +5,4 a ESO.
L’informe també destaca d’altres aspectes positius en termes de major equitat educativa en els ensenyaments obligatoris. Així, per exemple, entre 2017-2018 fins a 2021-2022, la repetició s’ha reduït principalment a l’ESO (-3,8).
També ha augmentat la graduació a 4t d’ESO: el 2015-2016, el percentatge de graduació era del 88,8%, i en l’actualitat és del 93,9%.
De totes maneres, continuen existint desigualtats segons l’estatus socioeconòmic de l’alumnat, i l’alumnat de nacionalitat estrangera, nois, i escolaritzats a centres públics obtenen pitjors resultats en termes de repetició i de graduació
Baixa la ràtio d’abandonament escolar prematur del 9,2% fins al 7,6%
La recerca apunta, d’una banda, la tendència a la baixa de l’abandonament escolar prematur a la ciutat (-1,6 punts percentuals els últims cursos), i, d’altra banda, mostra el creixement tant de Batxillerat com -sobretot- de la Formació Professional a Barcelona durant l’última dècada: entre 2011 i 2021, la matrícula de Batxillerat ha crescut un 10,7%, la de CFGM un 14,1%, i la de CFGS un 19,9% (a més, en tots els casos, el creixement ha estat superior al sector públic que al privat). També es posa de relleu que Barcelona actua com la capital metropolitana de l’FP, i acull un percentatge molt elevat d’alumnat no resident a la ciutat.
Participació desigual en les activitats educatives més enllà del temps escolar
La recerca també destaca que Barcelona gaudeix d’una àmplia i diversa oferta d’activitats extraescolars. Les tipologies d’activitats extraescolars més habituals són les següents -en ordre d’importància: les esportives (sobretot, futbol, bàsquet, i voleibol; activitats culturals i artístiques (com música, dansa, teatre); les d’idiomes (sobretot anglès, en menor grau alemany, i francès); les de suport educatiu (reforç, aprofundiment de competències bàsiques); i les científiques i tecnològiques – com robòtica. Les activitats extraescolars són proveïdes, en més de la meitat de les ocasions, per empreses privades, però també hi juguen un rol clau les entitats socials, les associacions de famílies, i els mateixos centres educatius.
També destaca el creixement de la Campanya de vacances d’estiu (CVE), que entre 2013 i 2022 s’ha pràcticament doblat, fins a arribar a més de 124.000 activitats realitzades per infants i joves en l’última edició.
- Podeu consultar aquí l’informe d’oportunitats educatives a Barcelona 2022
