Un 14% de les persones sense llar afirma haver rebut ingressos provinents d’una activitat laboral el mes anterior
Són dades de l’informe “Diagnosi 2022. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació amb el mercat laboral”
22/05/2023
La preocupació per les grans dificultats que es troben les persones en situació de sensellarisme ateses pels serveis de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona (XAPSLL) ha motivat l’estudi sobre la seva relació amb el mercat laboral. Una primera aproximació quantitativa revela que el 27,6% de les enquestades i un 21,3% dels enquestats en els equipaments residencials de la XAPSLL diuen estar realitzant o haver començat una activitat laboral. D’altra banda, un 14% afirma haver rebut ingressos provinents d’una activitat laboral el mes anterior a l’enquesta. Només la meitat de les persones que realitzaven una activitat remunerada gaudien de certa estabilitat.
Són dades de l’informe “Diagnosi 2022. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació amb el mercat laboral” de la XAPSLL, coordinat per l’Albert Sales, investigador de l’Institut Metròpoli. La recerca analitza les dades que les entitats socials de la XAPSLL i l’Ajuntament de Barcelona recullen periòdicament sobre el sensellarisme a la ciutat i presenta una recerca centrada en la relació de les persones ateses pels serveis de la ciutat i el mercat laboral.
L’anàlisi de les dades qualitatives recollides en les entrevistes a persones ateses i professionals de la xarxa permet apuntar que les actuacions per afavorir la inserció laboral de les persones ateses pels serveis han de tenir en compte dues qüestions fonamentals. La primera és que trobar una feina és només una part del procés de recuperació per aquelles persones que han passat per situacions de sensellarisme. La funció de l’acompanyament social no és només facilitar aquesta inserció sinó també que sigui sostenible en el temps, que sigui beneficiosa per la persona i que interactuï positivament amb la resta d’àmbits de la seva vida. La segona, molt relacionada amb l’anterior, és que la inserció laboral no sempre és positiva en la vida de les persones ateses. El treball assalariat no és una finalitat en si mateix i hi ha situacions en què la realització – o fins i tot la cerca – d’una feina pot incidir negativament en la recuperació de la persona.
Mancança de polítiques generadores de llocs de treball compatibles amb situacions d’exclusió residencial
La capacitat per obtenir i sostenir un treball assalariat es continua considerant el nucli de les polítiques d’inserció laboral adreçades a les persones sense llar. D’aquí la rellevància de les formacions per encarar els processos de selecció, de les capacitacions en competències demandades pel mercat laboral i de l’acompanyament en la cerca d’ocupació. Però es detecta una mancança de polítiques generadores de llocs de treball compatibles amb situacions d’exclusió residencial i amb condicionants personals complexos que sovint venen associats a les trajectòries d’exclusió social.
L’informe també denuncia l’especial vulnerabilitat al sensellarisme de la població migrant i assenyala que la inestabilitat laboral i les dificultats per realitzar qualsevol tràmit relacionat amb l’estrangeria amb l’Administració de l’Estat provoquen que persones que anteriorment ja disposaven d’aquests permisos quedin en situació d’irregularitat de forma sobrevinguda. Com ja s’apuntava en informes de diagnosi anteriors per prevenir el sensellarisme calen canvis en el marc regulador que facilitin i flexibilitzin les regularitzacions, polítiques d’inserció laboral que tinguin en compte les necessitats burocràtiques dels processos de regularització i que l’Administració de l’Estat agilitzi els tràmits d’estrangeria.
Augment de les persones que dormen al carrer, tot i l’increment de recursos residencials
Tot i l’important augment de serveis i recursos residencials i d’allotjament destinats a l’atenció a les persones sense llar, continua creixent el nombre de persones que dormen al carrer a la ciutat de Barcelona. Mentre que en el primer recompte fet per la XAPSLL l’any 2008 es van detectar 658 persones en situació de carrer, el mes de maig de 2022 se’n comptabilitzaven 1.063. En paral·lel, les places en centres i serveis residencials i d’allotjament temporal han crescut de les 1.190 de l’any 2008 (inici de les sèries disponibles) a les 2.803 de 2022.
Podeu consultar aquí l’informe Diagnosi 2022. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i relació amb el mercat laboral
