Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona

L’estudi assenyala que l’origen migrant dels infants i la composició i l’estructura ocupacional de la llar on viuen són factors determinants en el risc de pobresa

19/12/2024

L’estudi Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Condicions de vida de la població infantil més enllà de la pandèmia, elaborat per l’àrea de cohesió social i urbana de l’Institut Metròpoli i encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, mostra com la recuperació econòmica posterior a la pandèmia ha dut un increment generalitzat dels ingressos de les llars que referma el lideratge de la ciutat en clau de renda vers altres àmbits territorials propers com la primera corona metropolitana, Catalunya i Espanya. No obstant això, les llars amb infants de Barcelona continuen registrant menor capacitat adquisitiva, al mateix temps que s’observa una distribució profundament desigual i creixent en el temps entre la població infantil sobretot estimulada per l’acumulació i els guanys d’ingressos de les famílies amb més renda de la ciutat.

 

Mitjana d’ingressos equivalents segons quartils (euros/anuals). Infants 0-17 anys. Barcelona, 2016-2017:2021-2022

En aquest escenari, el 28% de la població de 0 a 17 anys (aproximadament 70 mil infants) viu sota el llindar de pobresa. Malgrat que des del context de pandèmia, s’ha reduït en més de 4 punts percentuals, la veritat és que els elevats nivells de pobresa infantil a Barcelona, així com al conjunt de Catalunya i a Espanya, tenen un caràcter marcadament estructural. Es tracta de taxes de pobresa molt elevades respecte a la resta de països de la Unió Europea (la taxa de risc de pobresa infantil mitjana pels 27 països de la UE és del 19,3%).

Limitada capacitat de l’estat de benestar per reduir la desigualtat i la pobresa dels infants

Els dèficits històrics que presenta l’Estat de benestar espanyol en matèria de protecció i suport a la criança, es tradueixen en una limitada capacitat de les transferències socials per reduir la desigualtat i la pobresa dels infants. En termes mitjans, els països de la UE-27 aconsegueixen reduir sistemàticament entre 15 i 16 punts percentuals la pobresa infantil. En canvi, a Barcelona, la reducció és de només 7,8 punts percentuals.

Gràfic 11. Taxes de risc a la pobresa abans i després de transferències socials. Infants 0-17 anys. Barcelona, Catalunya, Espanya i Unió Europea. 2005:2022

L’habitatge com a element amplificador de la desigualtat i pobresa entre els infants

Tot i que la metodologia harmonitzada a nivell europeu per mesurar la desigualtat i la pobresa només considera els ingressos de les llars, en aquest estudi s’ha dut a terme un exercici d’estimació de l’impacte de les despeses de l’habitatge en ambdós fenòmens. En aquest sentit, es constata com l’elevada proporció de famílies amb infants que viuen en règim de lloguer a la ciutat i l’augment de les despeses d’habitatge dels darrers anys, es tradueixen en un eixamplament de la desigualtat socioeconòmica entre els infants mesurada mitjançant l’índex de Gini (del 36,1 al 43,5) i en un augment del risc de pobresa infantil. Així, la taxa de pobresa s’elevaria fins al 45,5% si es considera la renda resultant després de descomptar l’import destinat anualment per les famílies amb fills/es al pagament de les despeses d’adquisició i manteniment de l’habitatge.

Índex de Gini i taxes de risc a la pobresa després de despeses de l’habitatge (amb amortització). Infants 0-17 anys. Barcelona, 2016-2017:2021-2022

 

L’origen migrant i l’estructura de les llars en el risc i la composició de la pobresa infantil

La pobresa no es distribueix de manera aleatòria entre la població, sinó que hi ha factors que actuen en sentit protector i d’altres que fan augmentar el risc. Des de la perspectiva dels infants, n’hi ha dos factors que mostren una forta associació amb el risc de pobresa, sobre els quals es focalitza en aquest estudi: l’origen migrant dels infants i la composició i l’estructura ocupacional de la llar on viuen. Pel que fa a l’origen migrant, s’observa que pràcticament la meitat de la població infantil d’origen estranger es troba en situació de risc de pobresa, quintuplicant la proporció d’infants d’origen autòcton que es troben en la mateixa situació. Aquest major risc, sumat a l’important i creixent pes demogràfic d’aquest col·lectiu a la ciutat fa que la seva presència entre la població infantil pobre sigui aclaparadora. Actualment, vuit de cada deu infants pobres a Barcelona són d’origen migrant. Les anàlisis realitzades en aquest estudi permeten destriar quina part de la desigualtat observada entre els infants, d’acord amb l’origen migrant de la seva família, es deu a la composició sociodemogràfica i quina part és conseqüència d’un impacte de risc diferencial per la mateixa condició de migrant. Els resultats aquí també són diàfans: la condició de migrant suposa una penalització molt significativa sobre els infants, en termes de renda, estimada en més de 5.000 €/anuals. Aquesta penalització no s’explica només perquè les seves mares siguin més joves, tinguin menor nivell educatiu i siguin inactives en major proporció, sinó que s’explica perquè la formació i el treball remunerat no els protegeix de la mateixa manera. Si aquesta penalització no es produís, la taxa de risc de pobresa dels infants d’origen estranger es reduiria 18 punts percentuals.

 

Taxes de risc a la pobresa segons origen. Infants 0-17 anys. Barcelona, Catalunya i Espanya, 2008:2022

 

Respecte a l’estructura de les llars on viuen els infants, malgrat que les llars monoparentals són considerades habitualment com les que presenten una major vulnerabilitat econòmica, la veritat és que, avui dia, residir a una llar amb els dos progenitors tampoc és garantia d’eludir el fet de créixer en un context de pobresa. Els resultats per la ciutat posen de manifest, una major taxa de pobresa pels infants que viuen en llars monoparentals, però també per les llars biparentals a les que només hi treballa un dels progenitors. En ambdós casos, el risc de pobresa se situa entorn al 50%. És a dir, viure en una llar on hi ha un únic progenitor vinculat al mercat laboral comporta la meitat de probabilitats de créixer en un entorn de pobresa.

 

Taxes de risc a la pobresa segons composició i estructura ocupacional de la llar. Infants 0-17 anys. Barcelona, Catalunya i Espanya, 2008:2022

 

Vulnerabilitat urbana i condicions materials de la població infantil

La mirada territorial sobre el benestar infantil, atenent al grau de vulnerabilitat urbana de l’entorn residencial, alerta sobre les múltiples i sistemàtiques privacions materials que pateixen els infants que resideixen als barris més desafavorits de Barcelona. Els resultats mostren que, ni les condicions de vida, ni les estructures d’oportunitat són les mateixes pels infants dels barris més vulnerables de la ciutat. Tampoc les seves perspectives de futur. Cal tenir present, doncs, que el context residencial importa en el benestar de la població infantil i que el seu impacte no es limita únicament al moment actual, sinó que pot tenir efectes en el desenvolupament i en les trajectòries vitals dels infants.

Proporció d’infants que pateixen carència de béns bàsics segons el grau de vulnerabilitat urbana del barri de residència. Infants 5è i 6è primària residents a la ciutat. Barcelona, 2021

 

Proporció d’infants que pateixen carència de béns bàsics segons el grau de vulnerabilitat urbana del barri de residència. Infants 5è i 6è primària residents a la ciutat. Barcelona, 2021

 

• Podeu consultar aquí l’estudi Infàncies desiguals a la ciutat de Barcelona. Condicions de vida de la població infantil més enllà de la pandèmia