La població de Barcelona i Madrid està altament exposada a aliments poc saludables, impactant especialment a zones empobrides i grups vulnerables

Més del 90% de la població de Barcelona i Madrid està exposada a una oferta d'alimentació no saludable, especialment a zones cèntriques i turístiques i en altres de baixos ingressos

13/12/2024

La conformació dels nuclis urbans consolidats de les ciutats de Barcelona i Madrid mostra una diversitat d’usos elevada de l’espai i d’oferta alimentària variada —mercats municipals, supermercats i botigues especialitzades de barri—, que ens protegeix dels deserts alimentaris, és a dir, de les zones sense accés a una oferta d’alimentació saludable. Tot i això, encara que l’accés a aliments frescos i saludables és fàcil en aquestes ciutats, l’exposició de la població a menjar no saludable, el que s’anomena pantans alimentaris, és molt elevada als dos territoris, especialment en zones cèntriques amb forta pressió turística i en altres de baixos ingressos. Podem dir, doncs, que l’accés a l’alimentació també és desigual, en funció del barri i de la situació socioeconòmica de la població.

Aquests són alguns dels resultats extrets del projecte Foodtransitions, que té com a objectiu fomentar la transició ecològica a les ciutats espanyoles mitjançant la promoció de sistemes alimentaris sostenibles que garanteixin l’accés a aliments saludables per a tothom. L’Institut Metròpoli, amb les seves investigadores Elena Domene i Marta Andreu, juntament amb Marta Garcia-Sierra de Fisabio, han realitzat l’estudi Ciutats que alimenten? Transformem entorns de menjar poc saludable en llocs saludables, una anàlisi socioespacial dels entorns alimentaris a la ciutat de Madrid i Barcelona, explorant l’accés desigual a diferents tipus d’oferta alimentària. L’estudi s’ha elaborat amb dades del Cens de Locals i Activitats – Dades 09.2023 (Ajuntament de Madrid) i el Cens de locals en planta baixa destinats a activitat econòmica de la ciutat de Barcelona 2022 (Ajuntament de Barcelona) i altres fonts secundàries.

ABSÈNCIA DE DESERTS ALIMENTARIS

L’estudi mostra que no hi ha deserts alimentaris a Madrid i Barcelona. A Madrid, només les noves àrees urbanes suburbanes no tenen una oferta comercial adequada d’aliments, cosa que afecta uns 340.000 residents (10,3%), dels quals 14.000 (0,4%) estan en risc de pobresa i exclusió social.

PANTANS ALIMENTARIS I DOBLE VULNERABILITAT

Les dues ciutats mostren una alta exposició a pantans alimentaris, especialment a zones cèntriques i turístiques. A Madrid, més de 3 milions de persones (93,1%) viuen a pantans alimentaris, de les quals més de 370.000 (11,1%) resideixen en àrees amb alt risc de pobresa. A Barcelona, al voltant d’1,6 milions de persones (97,4%) viuen en aquestes zones, incloses 106.000 persones (6,6%) en risc de pobresa.

ACCÉS LIMITAT A ALIMENTS ECOLÒGICS:

A les dues ciutats, els establiments especialitzats en aliments ecològics representen una petita fracció dels punts de venda. A Barcelona, només el 5%, xifra que augmenta al 7% en considerar cooperatives, grups de consum i horts urbans. A Madrid, la proporció és del 4% i arriba al 5% si s’hi inclouen alternatives de consum. Més de 900.000 persones a Madrid (28,5%) i 170.000 a Barcelona (10,6%) resideixen a àrees amb baixa oferta d’aliments ecològics.

MESURES PER ABORDAR LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA ALIMENTARI URBÀ

Les evidències de les dues ciutats suggereixen que més del 90% de la població està exposada a pantans alimentaris, inclosos els barris més desafavorits. Això mostra que no n’hi ha prou d’augmentar l’oferta d’aliments saludables i ecològics i regular els punts de venda d’aliments malsans. És essencial que aquestes iniciatives vagin acompanyades d’estratègies integrals que abordin la desigualtat en l’accés tant físic com econòmic, promoguin l’educació alimentària i donin suport als sistemes de producció local, per exemple, a través de cooperatives i grups de consum o altres circuits de distribució de cadena curta. Promoure entorns alimentaris que integrin pràctiques sostenibles a tota la cadena de subministrament, des de la producció fins al consum, contribuirà a crear sistemes alimentaris urbans més justos, sostenibles i resilients tant a Madrid com a Barcelona.

FOODTRANSITIONS

El projecte està liderat per Daniel López García (IEGD-CSIC) i Ana Moragues-Faus (Universitat de Barcelona), i coordinat per Tanya Zerbian, aquest projecte integra més de 10 institucions de recerca i col·labora amb actors locals per dissenyar un marc socio-ecològic que recolzi polítiques alimentàries inclusives. L’estudi ha estat desenvolupat a Valladolid, Barcelona, Madrid, València i Còrdova.

El projecte Foodtransitions demostra que per avançar cap a la seguretat alimentària sostenible i promoure una transició justa és crucial enfortir les polítiques alimentàries urbanes i la planificació territorial amb un enfocament integral, i millorar la cohesió entre el sistema agroalimentari i el territori. Per això cal situar l’alimentació amb un espai propi a l’agenda política a diferents escales, i involucrar múltiples actors socials i sectors i nivells de l’administració en processos de governança participativa.

• Podeu consultar aquí l’estudi Ciutats que alimenten? Transformem entorns de menjar poc saludable en llocs saludables,