Un pas endavant en la diagnosi i la gestió de la mobilitat al treball a Barcelona

La mobilitat relacionada amb l’ocupació a Barcelona representa 1,85 milions de desplaçaments diaris, constituint el 30% del total de la mobilitat quotidiana diària a la ciutat de Barcelona. Així es desprèn de la recerca La gestió de la mobilitat a la feina a Barcelona, elaborada per l’Institut Metròpoli, per a encàrrec de CCOO en el marc del Pacte per la mobilitat laboral de Barcelona.

Un 42% de les persones treballadores es desplacen en vehicles privats

Aquesta mobilitat, en comparació amb altres raons de desplaçament, mostra un alt índex de motorització, amb un 42% dels treballadors fent servir vehicles privats i un 41% utilitzant el transport públic. Alhora, aquesta mobilitat ha copsat intensament l’impacte de la metropolització entorn de Barcelona, ja que la ciutat destaca per ser un focus d’atracció de treballadors notable a causa de l’excés de llocs de treball respecte a la seva població resident, generant una mobilitat d’un marcat caràcter interurbà.

Mode de transport segons motiu de desplaçament amb origen o destinació a Barcelona. Font: Institut Metròpoli a partir de l’EMEF 2021 (ATM).

Les característiques sociodemogràfiques tenen un impacte significatiu en els patrons de mobilitat laboral

Aspectes com l’edat o el cicle vital, l’estrat socioeconòmic, origen, el sexe, les capacitats físiques o intel·lectuals, entre d’altres, modulen les pautes de mobilitat, les percepcions a l’hora de viatjar i les barreres amb les quals es poden trobar.

És rellevant destacar com la mobilitat laboral pot contribuir a l’accentuació de les desigualtats socials entre la població. Com se sap, l’accés al vehicle privat és menor entre la població de menys renda, les dones, la població jove o les persones amb discapacitat. Així doncs, la manca de serveis de transport públic adequats poden limitar l’accés a feines, contribuint a perpetuar determinades situacions d’exclusió i, fins i tot, a generar disfuncions en el mercat laboral. Per tant, per tal de garantir un accés al treball de forma inclusiva, cal disposar d’un transport públic i unes xarxes de suport a la mobilitat activa de qualitat.

Indicadors bàsics de mobilitat de la població activa ocupada resident a Barcelona. Font: Institut Metròpoli a partir de l’EMEF 2021 (ATM).

La mobilitat per feina no és la majoritària, però contribueix amb més del 55% al total del consum d’energia i emissions de contaminants

Si bé, la mobilitat laboral no és la majoritària (representa el 30% dels desplaçaments), la utilització més gran del vehicle privat i els desplaçaments de major distància, fa que contribueixi més que la mobilitat personal i per estudis pel que fa al consum d’energia i emissions de contaminants^[1].

Contribució percentual a les emissions i consum dels desplaçaments que trepitgen Barcelona segons el motiu de desplaçament. Font: Institut Metròpoli a partir de l’EMEF 2021 (ATM), per l’eina “Distance Matrix API” (Google), Generalitat de Catalunya i EEA.

Malgrat tot, l’estudi corrobora un elevat potencial de traspàs modal. El 43% (334.176 del total 772.939 de desplaçaments per motius laborals), sobretot en desplaçaments interns a BCN, que ara es realitzen en vehicle privat es podrien realitzar en un mode més sostenible. I això, sense incrementar especialment el temps de desplaçament per anar a la feina. Això representa una oportunitat clau per a la reducció dels impactes ambientals associats a la mobilitat laboral.

No obstant això, més enllà del factor temps, cal considerar l’existència d’altres elements que poden contribuir a accelerar el traspàs modal cap a modes més sostenibles. Aspectes com l’horari dels desplaçaments (la nocturnitat pot  afectar percepcions de seguretat dels desplaçaments de les dones), el disseny i la seguretat a l’hora de circular per les vies pedalables, l’existència d’aparcaments segurs per a bicicletes, o fins i tot les preferències i les predisposicions individuals, en poden ser alguns exemples.

Full de ruta del Pacte per la mobilitat laboral de Barcelona

Fruit de la diagnosi duta a terme i de les entrevistes amb els membres del Pacte per la mobilitat laboral de Barcelona i amb altres actors implicats, es fa una proposta de full de ruta per als pròxims anys. La proposta s’organitza mitjançant eixos temàtics i diverses línies estratègiques.

• Governança i finançament
• Aprovació, desplegament i monitoratge del PDE de l’Ajuntament de Barcelona
• Dissenyar i programar la coordinació de la planificació i gestió de la mobilitat sostenible a la feina dels centres de treball de la ciutat
• Definir propostes estratègiques i executar projectes d’oportunitat d’actuació de millora de la mobilitat laboral al conjunt de la ciutat.
• Podeu accedir aquí a l’informe La gestió de la mobilitat a la feina a Barcelona. Diagnosi i full de ruta per al Pacte per la Mobilitat laboral de Barcelona

^[1] Càlcul estimat a partir de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF). Es tracta d’una operació estadística de periodicitat anual que es fa des de l’any 2003 a les persones de 16 i més anys residents a província de Barcelona promoguda per l’ATM.  L’EMEF no recull la mobilitat de les persones que es desplacen per aquest àmbit però que no en són residents (població flotant, turistes o visitants). Així mateix, l’EMEF recull informació de la mobilitat en dia feiner, per tant, no s’obté informació de la mobilitat en caps de setmana ni dies festius.  En aquesta anàlisi tampoc es consideren els desplaçaments in labore de la població professional, és a dir, població en què l’acció de desplaçar-se és un element clau en la seva ocupació (taxistes, missatgers, transportistes, comercials, tècnics, serveis d’urgències i emergències, etc.).