Una mirada de gènere a la mobilitat metropolitana

L’informe posa en evidència que la mobilitat metropolitana no és neutral des del punt de vista de gènere i que les diferències observades tenen implicacions directes en la qualitat de vida de les persones

05/03/2025

L’accessibilitat al transport i la manera com ens movem per l’espai no són neutres des del punt de vista de gènere. Les dones, en general, fan més ús del transport públic i del anar a peu, tenen trajectes més curts i fragmentats, i experimenten una percepció més gran d’inseguretat en l’espai públic i el transport. Així mateix, mentre que les dones són majoritàries entre les usuàries dels serveis de transport, la seva representació en rols professionals dins del mateix sector presenta xifres substancialment més baixes. Aquestes desigualtats en la mobilitat responen a dinàmiques socials i estructurals, com la distribució de les tasques de cura, les diferències d’ingressos i els rols de gènere establerts. 

Amb l’objectiu d’analitzar i visibilitzar aquestes diferències, l’Institut Metròpoli ha dut a terme Una mirada de gènere en les polítiques de mobilitat de l’AMB, sota la coordinació del grup La Mirada de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquest grup de treball, format per professionals de l’AMB, impulsa la integració de la perspectiva feminista en les polítiques de mobilitat metropolitana. 

L’estudi se centra en l’anàlisi de dades i indicadors per avançar en la comprensió de les desigualtats de gènere en la mobilitat i proposa una sèrie d’indicadors que permetran fer-ne el seguiment en el futur. L’objectiu final és dotar les administracions d’eines per planificar i gestionar el transport d’una manera més equitativa, promovent una mobilitat que respongui a les necessitats de totes les persones. 

Principals resultats de l’estudi

L’informe posa en evidència que la mobilitat metropolitana no és neutral des del punt de vista de gènere i que les diferències observades tenen implicacions directes en la qualitat de vida de les persones. Algunes de les conclusions més destacades són:

1. Les dones fan trajectes més curts i fragmentats

Els desplaçaments de les dones solen ser més curts i amb múltiples parades, associats a la combinació de feina, cura de persones i gestions quotidianes. En canvi, els homes tendeixen a fer trajectes més llargs i directes, principalment per anar i tornar de la feina.

2. Les dones fan un ús més intensiu del transport públic i la mobilitat activa 

El 80% dels desplaçaments de les dones en dia feiner es realitzen en transport públic o modes actius (caminar i bicicleta), mentre que en els homes aquest percentatge baixa fins al 64%.

Els homes utilitzen el vehicle privat en un 36% dels seus desplaçaments, mentre que només el 20% de les dones ho fan. Això es deu, en part, a factors com la renda, la disponibilitat del cotxe a la llar i els rols de gènere establerts.

3. La percepció d’inseguretat afecta la mobilitat de les dones

Una proporció important de dones manifesta sentir-se insegura en determinats espais i moments del dia, especialment en estacions i parades de transport públic en horari nocturn. Aquesta percepció condiciona els horaris i les rutes dels seus desplaçaments, limitant la seva llibertat de moviment i generant situacions de desigualtat.

4. Cal una millor integració de la perspectiva de gènere en les dades de mobilitat

Tot i que en els darrers anys s’ha avançat en la recollida de dades desagregades per sexe, encara hi ha mancances en la integració sistemàtica d’aquesta informació en les estadístiques oficials. L’estudi proposa un conjunt d’indicadors específics per fer un seguiment continuat de la bretxa de gènere en la mobilitat i adaptar les polítiques públiques a la realitat de la població.

Propostes per avançar cap a una mobilitat més equitativa

L’informe conclou amb una sèrie de recomanacions per millorar l’equitat en el sistema de transport metropolità:

1. Planificació amb perspectiva de gènere: incorporar les necessitats de les dones i altres col·lectius vulnerables en el disseny de xarxes de transport, garantint una millor connectivitat entre modes i prioritzant rutes que connectin zones residencials amb serveis bàsics.
2. Transport flexible i intermodal: promoure una xarxa de transport que permeti combinacions fàcils entre diferents modes (autobús, metro, bicicleta, etc.), millorant la freqüència dels serveis i fomentant la mobilitat activa.
3. Dades desagregades per sexe: ampliar la recollida i anàlisi de dades amb perspectiva de gènere, revisant registres administratius i enquestes per obtenir informació més precisa sobre les necessitats de les dones.
4. Sensibilització i difusió: impulsar campanyes per promoure l’ús del transport públic i la mobilitat activa entre les dones, i sensibilitzar sobre la importància de la seguretat i el confort en l’espai públic.

Desagregar dades per sexe i incorporar la perspectiva de gènere en les estadístiques oficials

Un dels aspectes clau de l’informe és la necessitat de desagregar les dades per sexe i incorporar la perspectiva de gènere en les estadístiques oficials. Com s’explica en el marc teòric de l’estudi, la inclusió de l’enfocament de gènere en la producció estadística ha estat un procés lent però necessari. Des de la Conferència Mundial sobre la Dona de Beijing (1995), s’ha avançat en la desagregació de dades per sexe, però encara hi ha molts reptes per superar. A Catalunya, la Llei 17/2015 va establir l’obligatorietat d’integrar la perspectiva de gènere en totes les estadístiques públiques, però actualment segons un estudi de Luxán Serrano & de la Fuente Vászquez (2022) només el 13% dels conjunts de dades publicats pel portal de dades obertes de la Generalitat estan desagregats per sexe.

Aquest informe no només posa en relleu les diferències en la mobilitat entre dones i homes, sinó que també subratlla la importància de disposar de dades desagregades per sexe i d’incloure la perspectiva de gènere en les estadístiques oficials. Només així es poden dissenyar polítiques de transport més inclusives i eficaces, que contribueixin a reduir les desigualtats socials i millorar la qualitat de vida de la ciutadania.

L’objectiu principal de l’estudi és incorporar la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la mobilitat a partir de dades quantitatives i indicadors específics, així com detectar elements de millora en la recollida i anàlisis de dades. Per aconseguir-ho, es plantegen dues línies d’actuació:

1. Integrar la dimensió de gènere en les fonts de dades existents, millorant la segmentació i anàlisi dels serveis de mobilitat. Això inclou la revisió de registres administratius, enquestes i observacions directes per obtenir dades desagregades per sexe.
2. Desenvolupar indicadors per avaluar les desigualtats en l’accés i ús del transport públic i privat, facilitant una presa de decisions informada.

 

L’estudi també utilitza infografies per representar les dades de manera clara i accessible. Aquestes infografies sintetitzen informació rellevant sobre la mobilitat a l’àrea metropolitana des d’una òptica de gènere, facilitant-ne la comprensió i difusió tant entre professionals com entre la ciutadania.

• Pots consultar aquí Una mirada de gènere en les polítiques de mobilitat de l’AMB